Professionals de la salut impulsen un grup per aportar la seva experiència com a pacients i millorar el sistema sanitari

Volen fer propostes sobre aspectes com la humanització dels espais hospitalaris i de la comunicació entre el metge i el malalt

ACN Barcelona.-Un grup de metges i altres professionals de l'àmbit de la salut han posat en marxa una iniciativa per aportar la seva experiència com a pacients de malalties greus per millorar el sistema sanitari. Els promotors del grup, anomenat Janus i que compta amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), parteixen d'un "agraïment immens" al sistema sanitari que els atén i que els cura i, a la vegada, volen aportar-hi idees i suggeriments aprofitant la combinació de la seva formació mèdica i l'experiència que acumulen com a a pacients. Sobre el seu full de ruta, volen fer propostes sobre aspectes, entre altres, que tenen a veure amb la humanització de l'atenció sanitària, especialment pel que fa als espais, els circuits i la comunicació del metge amb el pacient i els familiars.

"Saben quina és la part d'un hospital que un malalt veu més? El sostre. Quan un es passeja per l'hospital on treballa mirant el sostre veu un altre hospital", ha assenyalat el portaveu del grup, el doctor Àlvar Agustí, que és el director de l'Institut Respiratori de l'Hospital Clínic. El doctor Agustí va estar ingressat nou setmanes i mitja a l'UCI del mateix hospital per la síndrome de Guillain-Barré. Quan el Clínic va inaugurar una nova planta d'urgències, el director d'infraestructures va parlar amb el doctor Agustí i va incorporar aquesta reflexió. "A la tercera planta d'urgències, el sostre dels boxes ja no és blanc, hi ha dibuixos, núvols, flors", ha resolt. Aquest és un dels exemples que ha posat en la presentació del grup aquest dijous i, tot i l'aparença de senzillesa, es tracta d'un canvi que pot ser important per als pacients.El grup Janus, que de moment compta amb una dotzena de professionals, no neix ni per tractar qüestions científiques ni per fer recerca, sinó per oferir una crítica constructiva del sistema sanitari des d'una perspectiva que un pacient sense formació en l'àmbit de la salut no té. Els impulsors del grup Janus deixen clares alguntes premisses. D'entrada, que el seu objectiu no és una qüestió corporativista, sinó que volen millorar el funcionament del sistema sanitari i la qualitat assistencial pensant en tots els ciutadans. També, que voler millorar el sistema no vol dir queixar-se'n, tot al contrari. "Tots compartim un agraïment infinit, immens, als nostres companys i a tots els professionals. Gràcies a ells avui estem aquí. Volem retre un gran homenatge a tot el sistema sanitari", ha expressat la doctora Esther Pallisa, radiòloga de Vall d'Hebron, que va sobreviure a un càncer de mama molt agressiu fa uns anys i l'any passat li van diagnosticar unes metàstasis als ossos i ganglionals. La doctora Pallisa ha reconegut que el sistema sanitari està "molt tensionat" i que precisament per contribuir a millorar-lo va voler unir-se al grup. Aquesta radiòloga, que ha recordat el dubte que va tenir en un primer moment de si treure's la bata blanca o no a l'hora d'anar a la consulta com a pacient de l'hospital, ha fet una crida a altres metgesses a sumar-se al grup: "Som una infermera, una biòloga i una metgessa. Hem de ser més".Així, el grup Janus -déu romà de dues cares, amb què volen representar l'experiència dual dels seus membres- espera esdevenir un laboratori d'idees en forma de plataforma oberta i multidisciplinària. L'embrió del grup va ser un reportatge de la periodista Núria Jar, publicat a 'La Vanguàrdia' el 2017, que recollia el testimoni de tres metges en actiu que havien patit una malaltia greu i que havien estat atesos al sistema sanitari públic. Els tres professionals van compartir reflexions i va sorgir la idea de transformar les experiències com a malalts en propostes concretes. El Col·legi de Metges de Barcelona ha donat suport a la iniciativa i el seu president, Jaume Padrós, s'ha mostrat entusiasmat amb aquesta iniciativa.El grup organitzarà reunions periòdiques per debatre temes específics i es proposa publicar un informe anual de recomanacions, que serà difós pel CoMB i que es posarà a disposició dels professionals i de les autoritats sanitàries de Catalunya. Els valors que guien el projecte són el compromís amb la millora del sistema sanitari; la transparència en el funcionament com a grup d'opinió sense ànim de lucre; la responsabilitat en la formulació de recomanacions; la concreció en la recerca de vies per implementar-les i la sostenibilitat de les solucions proposades, tant econòmicament, con social i mediambiental. El "gran valor terapèutic" de tocarEl doctor Agustí ha posat més exemples sobre aspectes que ell va identificar que es podien millorar o canviar quan va estar ingressat a l'hospital per la síndrome de Guillain-Barré, una malaltia minoritària en què el sistema immune ataca els nervis. El director de l'Institut Respiratori de l'Hospital Clínic ha recordat que, quan estava a l'UCI, eren les infermeres i no els metges les que el tocaven i que aquesta proximitat té un "gran valor terapèutic". També ha explicat que ell ha canviat la taula de la seva consulta per una de rodona de manera que pot estar al costat del pacient. "No tenim cap assignatura de com ens hem de comunicar amb els pacients"El director clínic de Diagnòstic per la Imatge de l'Hospital Vall d'Hebron, el doctor Manel Escobar, un altre dels membres fundadors de Janus, ha subratllat que volen incidir en aspectes que tenen a veure amb la humanització de la medicina. Escobar ha sobreviscut a un càncer de pàncrees -un tipus de tumor amb mal pronòstic- que es va autodiagnosticar. "Humanització d'espais i de circuits. Ens podem preguntar, per exemple: Per què no donem més informació els pacients quan s'estan esperant?; El temps del pacient no té valor i el nostre sí? I també humanització de la comunicació. Els metge fem una carrera d'obstacles acadèmica molt exigent, però en tot aquest procés formatiu no hi ha cap assignatura que ensenyi com ens hem de comunicar amb el pacient", ha recalcat. "Després de la malaltia, tinc una sensibilitat diferent"L'altre membre fundador és el neuròleg de l'Hospital Clínic Domingo Escudero, que va patir un tip encefalitis autoimmune desconeguda fins llavors i que va ser descrita per primer cop pel doctor Josep Dalmau, del mateix centre. "Després de la meva malaltia, faig coses que abans no feia. Per exemple, si veig una persona perduda pel passadís de l'hospital, la puc acompanyar fins a la consulta. Entens la vulnerabilitat del pacient i tens una sensibilitat del pacient", ha assenyalat.

Enviar