Terry Gilliam: “El món d’avui està més enllà de qualsevol sàtira possible”

El realitzador i ex membre de Monty Python participa a Barcelona en la retrospectiva que li dedica la Filmoteca de Catalunya

ACN Barcelona.-Terry Gilliam ha viatjat fins a Barcelona per presentar aquest dimarts la retrospectiva que des d’avui i fins el 21 d’abril li dedica la Filmoteca de Catalunya. El realitzador, exmembre de Monty Python i director de films com ‘Brazil’, ‘El rei pescador’ o ‘Por i fàstic a Las Vegas’, tindrà un paper actiu en la primera setmana del cicle, presentant personalment ‘Dotze micos’ (1995) i el seu darrer projecte impossible, ‘L’home que va matar Don Quixot’, a més de participar en una classe magistral amb la muntadora d’aquest film, Teresa Font, titulada ‘Desmuntant Terry Gilliam’. En declaracions a la seva arribada a la Filmoteca, Gilliam ha admès que avui li costaria satiritzar certes realitats del món actual que el disgusten, com el triomf de Trump o la possibilitat del Brexit.

El cicle que la Filmoteca de Catalunya dedica aquesta temporada a Terry Gilliam ha arrencat aquest dimarts amb la presència del seu protagonista. El realitzador participa, tant avui com dimecres, en les primeres projeccions i activitats d’un cicle titulat ‘Terry Gilliam, un visionari quixotesc’. Aquesta tarda ha oficiat personalment la benvinguda al cicle, i després, ha presentat la projecció del documental ‘Lost in La Mancha’ (2002), que recull el ‘making of’ dels primers compassos de ‘L’home que va matar Don Quixot’, un film que no va culminar fins el 2018. Acte seguit, el mateix Gilliam presentarà aquest film abans de la seva projecció. Per si fos poc, dimecres el realitzador participarà en una classe magistral titulada ‘Desmuntant Terry Gilliam’, acompanyant qui va ser la muntadora d’aquest darrer film seu, Teresa Font. Font és una de les professionals més importants del muntatge dins del cinema espanyol. Ha col·laborat amb directors com Joaquim Jordà, Bigas Luna, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia, Ramón Salazar, i especialment Vicente Aranda, i el seu darrer treball ha estat el muntatge de la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, ‘Dolor y gloria’.Per completar la seva implicació en el cicle, Gilliam presentarà també dimecres un dels seus títols més recordats, ‘Dotze micos’ (1995), que es projectarà al vespre. L’ombra del Quixot El director ha manifestat simpatia pel títol que la Filmoteca ha donat al cicle, però ha marcat distàncies amb els paral·lelismes que sovint l’identifiquen amb la figura del Quixot. “Per fer una obra sobre el Quixot un ha de ser una mica boig. Però els somnis i les grans esperances sovint acaben en desastre, i jo puc dir que he sobreviscut a tot, a diferència del Quixot”, ha ironitzat. Preguntat pel seu passat satíric amb els Monty Python, Gilliam ha confessat que avui li costaria retratar el món amb aquell sentit de l’humor. “El món d’avui no es pot satiritzar. Està més enllà de qualsevol sàtira possible. És la cosa més rara que hem vist mai, pràcticament no se’n pot fer broma”, ha comentat sobre fenòmens com el Brexit o l’auge de l’extrema dreta. “És l’època més depriment de la meva vida, hem obert la caixa de pandora i hem d’esperar i veure com sortim de tot això. Com pots ironitzar sobre algú tan extrem com Donald Trump?”, s’ha demanat.En clau retrospectiva, Gilliam ha observat que allò que comparteixen les seves pel·lícules és que els seus protagonistes no volen acceptar “els límits de la realitat que solen definir els mitjans de comunicació”. “Tots ells estan una mica bojos”, ha constatat Gilliam abans de confessar amb ironia que la seva dona creu que sempre fa la mateixa pel·lícula “canviant els vestuaris”. De fet, preguntat per la relació entre els seus personatges i el seu caràcter, el realitzador ha rememorat els seus orígens rurals en un món sense televisió, on “havia de fer la feina” d’imaginar imatges a partir del so de la ràdio i la literatura. Això li va donar “l’optimisme i la capacitat de meravellar-se, però només els dilluns”, ha autoironitzat. “És cert que potser no he crescut mai, i està molt bé tenir molta imaginació de nen, però de gran això et converteix en un personatges una mica difícil”, ha asseverat el director. Gilliam ha assegurat que segueix amb ganes de seguir fent pel·lícules, malgrat el viacrucis que ha suposat ‘L’home que va matar Don Quixot’ i, també, l’edat. “Em faig gran, aquest és el problema”, ha assumit. No obstant el realitzador calcula –i confia- que encara tindrà temps per abordar “un o dos” projectes més. Terry Gilliam és el membre dels Monty Python que ha tingut una carrera més personal i intensa fora del grup còmic. Un cineasta “excessiu”, segons el qualifica la Filmoteca en el seu cicle, amb una obra que sempre es mou en universos fantàstics, barrocs, plens d’imaginació i humor, com els de ‘Brazil’, ‘Les aventures del baró Münchausen’, ‘Por i fàstic a Las Vegas’ o ‘El rei pescador’.Cineasta de l’excés i d’idees barroques, se l’ha descrit com un visionari que no dubta a barallar-se amb la malastrugança i altres molins de vent per dur a terme els seus projectes ambiciosos, fet pel qual és considerat un ‘enfant terrible’ a Hollywood. Antic membre del grup còmic Monty Python i ocasional director d’òpera (al Liceu es va poder veure el 2105 el seu muntatge de Benvenuto Cellini de Berlioz), és un home orquestra del cinema que també destaca en les facetes d’il·lustrador, animador, guionista i actor.

Enviar