La Model acull una exposició amb més de 160 plaques d'habitatge amb simbologia franquista retirades de Barcelona

La instal·lació obre al públic el 15 de març i es podrà visitar els divendres i dissabtes fins al 15 de juny

ACN Barcelona.-Peces originals, documentació gràfica i més de 160 plaques amb simbologia franquista recentment retirades de Barcelona s'exposen a partir del 15 de març a l'antiga presó la Model. Amb l'objectiu de mostrar la repressió simbòlica durant la dictadura, un mapa interactiu ubica la majoria de les plaques a la ciutat, així com espais de repressió i control, monuments i nomenclàtor del franquisme. Sota el nom 'Deconstruir el Franquisme. Símbols de la Dictadura a Barcelona', la instal·lació es podrà visitar els divendres de 15 hores a 18 hores i els dissabtes de 10 hores a 18 hores, fins al 15 de juny.

La comissària del projecte, Núria Ricart, ha explicat que la intenció de l'exposició és "tornar a situar" les plaques amb simbologia franquista, que estaven emmagatzemades, a l'espai públic amb una "mirada crítica" sobre la Barcelona de l'època franquista. Ricart ha explicat que el punt de partida del projecte són les plaques i que a partir d'aquí s'han creuat amb altres elements com monuments franquistes, espais de repressió i control i el nomenclàtor. El contenidor en el qual està exposat el material vol fer una "anàlisi crítica" i "distant", segons ha explicat la comissària. A més, Ricard ha apuntat que les plaques estan del revés perquè "no podien estar de forma natural i tranquil·la" a l'interior de la instal·lació.Així, la comissària ha indicat que l'exposició pretén "tornar a obrir debats" i "obrir noves línies de recerca" sobre la història de Barcelona durant l'època franquista. Pel que fa a la ubicació, Ricard ha assenyalat que l'exposició havia d'estar a la plaça Sant Jaume perquè té una "dimensió política potent". Amb tot, ha apuntat que la Model és un "lloc de memòria de la ciutat" i que representa una "reflexió crítica". Al seu torn, l'altre comissari de l'exposició, Jordi Guixé, ha dit que el projecte "interpel·la la societat", però també les institucions públiques a l'hora d'abordar la "memòria incòmoda" de la dictadura i la Transició. Guixé ha assenyalat que la instal·lació és alhora pedagògica i contribueix a "l'aprenentage democràtic". L'exposició, impulsada pel Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona i l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM), ha estat desenvolupada a partir d'una idea original del director de l'EUROM, Jordi Guixé, i la professora de Belles Arts de la UB, Núria Ricart.

Enviar