Les quatre patronals de l'escola concertada fan front comú per reivindicar la seva tasca i funció social

Consideren que no són els culpables de la segregació i situen l'infrafinançament com a motiu de les aportacions de les famílies

ACN Barcelona.-Les quatre patronals de l'escola concertada, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Fundació Escola Cristina a de Catalunya, s'han unit per primera vegada per tirar endavant una campanya que posi en valor la feina educativa que duen a terme i la funció social que desenvolupen en un ventall divers de projectes educatius ''de qualitat''. Segons els responsables d'aquestes patronals, l'infrafinançament que pateixen els centres els obliga a establir aportacions per a les famílies, i lamenten que se'ls consideri culpables de la segregació escolar quan no està resolta la qüestió per una via ''urbanística i social''.

L'escola concertada defensa que és una opció escollida per moltes famílies i destaca que els darrers anys han mantingut els alumnes, al voltant dels 366.000, en un moment on l'oferta pública ha crescut.Amb el lema ''l'escola que suma'', les quatre patronals de la concertada volen defensar la tasca que fan els centres concertats a Catalunya, la seva tradició i el seu compromís per l'educació. Pels portaveus de les patronals, són escoles provinents d'una tradició educativa i que reflecteixen la pluralitat de la societat catalana, per la qual cosa en revindiquen la seva funció. La campanya, que es difondrà bàsicament per xarxes socials, vol posar doncs en valor el potencial dels centres escolars i estendre la concepció que la concertada ''dona riquesa'' i creuen que la mostra n'és que els pares i mares la segueixen trinat malgrat que els darrers temps, se l'hagi acusat de coses injustes. Així ho ha explicat la directora general de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC), Eva Salvà que ha defensat que l'escla concertada s'utilitza sovint com ''una pedra que es tiren uns contra els altres'', sobretot en períodes electorals, i per això, volen explicar ''què som i com som'' abans de quedar ''estigmatitzats''. Per Salvà, una de les crítiques més dures que s'endú la concertada és ser la causa de la segregació escolar, i per això, creu que s'ha de posar de manifest que es fa resoldre ''via escola'' el què no es resolt ''via urbanística i social''. Ha recalcat que les quatre patronals signaran el pacte contra la segregació dilluns vinetn per aplicar mesures per superar-lo. Per això, i pel fet d'haver de necessitar quotes i aportacions de les famílies per funcionar, els quatre portaveus han coincidit que la culpa d'aquest darrer aspecte és l'infrafinançament que pateixen. En aquest sentit, Carles Camí, president de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, ha explicat que una part del concert, el pagament delegat del professor, no passa per l'escola, sinó que directament es tramet al compte corrent del docent, i que per tant, els recursos que pugui tenir l'escola són ''mínims''. Ha detallat que en una escola d'una línia d'Infantil i Primària, la Generalitat destina 90.000 euros l'any, que són 7.000 euros al mes per fer front a la sisena hora, als lloguers, al personal d'administració, als serveis de manteniment, etc, i que així, és ''impensable'' que l'escola es pugui finançar. A més, també ha denunciat que la Generalitat, en època de retallades, va suspendre el premi a la Fidelitat que es donava als docents amb més de 10 anys al mateix centre, i que ara, que s'ha recuperat via conveni, no el pagarà sinó que hi hauran de fer front les escoles, cosa que pot suposar, en una escola d'una sola línia pot ser entre 120.000 i 130.000 euros. Amb aquests números sobre la taula, Camí creu que ''l'escola ha de fer mans i mànigues per funcionar'', ha dit Camí, que considera que així comencen els ''greuges comparatius'' amb la pública que té dotació, per exemple, de personal, més alt que la concertada i que, a banda, no ha de fer front a les despeses corrents. Per això, creuen que s'han de revisar els mòduls vigents actualment, després d'anys en què no s'han actualitzat. Per Carles Camí cal calcular el cost de la concertada i el cost de la pública i equiparar-ho perquè qualsevol pare pugui escollir lliurement l'escola on porta el seu fill. Segons les dades de les escoles concertades a l'administració, una plaça a la pública li costa al voltant de 7.000 euros, mentre que només 3.900 a la concertada. Miquel Mateo, director general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, ha recalcat que la concertada ''no vol que hi hagi impediments'' i però ha assegurat que mentre duri la situació d'infrafinançament les aportacions de les famílies són necessàries. Les quotes que paguen els pares a la concertada són diverses en funció de les necessitats de cada centre. Les patronals han explicat que cobrir la sisena hora pot suposar uns 75 euros al mes, que estan aprovats pel Departament, i que la resta es pot fer en quotes que habitualment van entre els 100 i els 150 euros, però que depèn de cada cas. Les patronals han explicat que en percentatge, la concertada ha perdut quota però no en alumnes, que es mantenen en els 366.000 des de fa anys, malgrat la davallada de natalitat i la creació de nova oferta pública.

Enviar