Vic aprova provisionalment el POUM que haurà de substituir el pla que va anul·lar el TSJC l’any 2015

L’equip de govern, ERC i Vic per a Tots hi voten a favor, Capgirem Vic s’absté i PV vota en contra

ACN Vic.-El ple de l’Ajuntament de Vic ha aprovat provisionalment aquest dilluns el nou Planejament d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb els vots a favor de l’equip de govern, ERC i Vic per a Tots. Els quatre regidors de Capgirem Vic s’han abstingut i Plataforma Vigatana ha votat en contra. Els vots d’ERC han estat clau per tirar endavant amb àmplia majoria el nou planejament, un document que ha de substituir el pla que el TSJC va anul·lar l’any 2015. Dos dels grans temes que han generat més debat durant la tramitació del POUM han estat la urbanització del Graell i el projecte per l’àrea del Puig dels Jueus. A partir d’ara, el proper pas serà l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme i entrarà en vigor quan es publiqui al DOGC.

La regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero, ha defensat el projecte del nou POUM de la ciutat i n’ha destacat el fet que planteja una contenció en el creixement, fomenta els espais verds, programa més equipaments per a la ciutadania, respecta el territori, dona èmfasi al teixit productiu i aconsegueix un millor equilibri entre la construcció d’habitatge protegit i habitatge lliure, entre d’altres. A grans trets, Palmero ha defensat que l’objectiu del pla és aconseguir que Vic, progressivament, es converteixi en una ciutat que millori la qualitat de vida dels seus ciutadans, contribueixi a la cohesió social i tingui en compte la salut de la població. Pel que fa a les xifres, el POUM contempla un decreixement considerable de la població que va des de les 80.000 persones que recollia el planejament anul·lat pel TSJC a les poc més de 51.000 actuals. Pel que fa a la construcció d’habitatge, se’n preveu uns 7.000, una xifra que Palmero considera convenient, tenint en compte el creixement de la ciutat. D’aquests, 1813 corresponen a diferents tipologies d’habitatge protegit, una xifra per sobre dels 1.400 recomanables, ha destacat la regidora. Els vots a favor d’ERC han vingut donats, principalment, per l’acord que ha aconseguit el grup en relació a la zona del Graell, una àrea residencial estratègica planificada en l'època del govern tripartit, i que preveia la construcció d'uns 1.300 habitatges nous. La portaveu d’ERC, Maria Balasch , ha defensat que els republicans han pogut “incidir directament” per a la recuperació del Graell com a zona d’ús social. Tot i que no han pogut aconseguir la “desprogramació total”, la zona finalment rebrà 400.000 euros (300.000 de l’ajuntament i 100.000 de l’Incasòl) per a la seva conversió i que esdevingui una extensió de l’anella verda de la ciutat. L’altre gran punt pel vot a favor dels republicans ha estat el sector del Puig dels Jueus. El POUM inclou la zona dins un Pla Especial que s’haurà de desenvolupar en els propers anys i que haurà de comptar amb un procés participatiu “perquè els ciutadans hi diguin la seva”. El portaveu de Capgirem Vic, Marc Barnolas, ha destacat que veuen la ciutat com un lloc on s’hi ha de poder viure, “i no un lloc de pas”. Des de Capgirem Vic volen que la màxima del decreixement es porti “a la pràctica”. Per ells, una de les qüestions centrals per no votar-hi a favor ha estat la construcció d’habitatge nou que es contempla al POUM. Barnolas ha defensat que caldria comptabilitzar també aquells habitatges buits que no s’utilitzen “i moderar el fet de fer-ne de nous”. A banda, una de les reivindicacions que ha fet Barnolas en què la seva formació hi ha tingut a veure ha estat la compra de dues adoberies o el fet que s’hagi frenat el projecte de la Pota sud. De la seva banda, Josep Anglada, de Plataforma Vigatana, ha acusat l’equip de govern de voler convertir Vic en un “pessebre”, on el trànsit rodat no hi té cabuda, i no en una ciutat que és “activa i amb dinamisme comercial”. Anglada ha defensat no haver contribuït al POUM amb cap aportació “perquè des del principi no és el model que creiem per a Vic”. L’alcaldessa, Anna Erra, ha destacat el consens a què s’ha arribat amb el projecte del POUM i la participació i aportació de propostes de totes les formacions (a excepció de PV). “Teníem molt clar que no era un POUM de partits, sinó un POUM de ciutat”, ha dit Erra. I ha agraït amb especial atenció el ‘sí’ dels republicans. Després de l’anul·lació del POUM per part del TSJC, tornar-lo a fer de nou “podia haver estat un daltabaix”, però l’alcaldessa ha destacat que finalment han pogut aprovar un text “compromès, referent i valent”. De la seva banda, el regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí, que té un acord estable amb l’equip d’Anna Erra, però des de fora del govern, ha valorat positivament el projecte i n’ha destacat, sobretot, la reducció substancial que s’ha fet de les zones urbanitzables respecte el projecte del que van tombar els tribunals. Anul·lació per risc d'inundacióEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vic que es va aprovar per unanimitat el desembre del 2010. La sentència detectava defectes formals en la tramitació del POUM en considerar que el sector Genís Antel, requalificat de zona industrial a residencial, patia un perill "greu" d'inundació. L'empresa que va comprar el terreny, Life Promomed Vic SL, va ser qui va interposar la demanda pels perjudicis econòmics que podia suposar. Tot i el recurs de cassació que va interposar l'Ajuntament de Vic, el Tribunal Suprem el va rebutjar i la sentència que anul·lava el POUM va convertir-se en ferma i, per tant, va deixar de ser vigent. El motiu objecte de la denúncia va ser el sector Genís Antel de Vic, uns 35.000 metres quadrats corresponents a una antiga fàbrica pelletera. El planejament aprovat contemplava destinar una tercera part d'aquest espai a usos residencials i poder-hi construir 369 habitatges. La decisió de nul·litat del TSJC, fonamentada a partir dels informes de l'Agència Catalana de l'Aigua resultants d'estudis hidràulics, s'argumentava perquè els terrenys de Genís Antel es podien inundar. Per poder arreglar el problema sense necessitat d'haver hagut d'elaborar un nou POUM, primer s'haguessin hagut d'executar set obres que afectaven els rius Mèder i Gurri. Tot i que aquestes actuacions es van incorporar al POUM, la seva execució no es va contemplar en la redacció final del document i, per tant, es donava via verda a edificar en uns terrenys inundables. Per aquest motiu, la sentència declarava nul el pla i considerava que no es podia edificar en unes condicions així.

Enviar