L'oferta de graus a Catalunya ha crescut un 30% des de la implantació del Pla Bolonya

A diferència de la resta de l'Estat, on el creixement s'ha produït sobretot a les universitats privades, l'increment català és equilibrat entre centres de diferent titularitat

ACN Barcelona.-Des que es va començar a implantar el Pla Bolonya l'oferta d'estudis universitaris a Catalunya, ara en graus, ha crescut un 30% respecte el 2007 quan l'estructura era de diplomatures, llicenciatures i enginyeries. En les universitats públiques, el creixement és del 29% mentre que a les privades, el 31%, una tendència clarament diferent a la de la resta del sistema universitari espanyol. Així ho destaca el darrer informe de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que apunta que en deu anys, l'oferta a les universitats espanyoles ha crescut un 13%, un 2% a les públiques i un 66% a les privades. Des de l'OSU recomanen revisar la proposta actual, reduir el nombre de graus i suprimir els graus propis per superar l'oferta ''heterogènia'' i ''insuficientment intel·ligible''.

El curs 2017-2018, les universitats catalanes oferien 530 graus diferents, uns 44 per universitat. Aquesta xifra ha crescut un 30% en 10 anys, segons l'estudi de l'OSU i ha situat Catalunya com la segona comunitat autònoma amb més oferta, darrere de Madrid, i la segona on més ha crescut aquesta oferta, en termes absoluts. A banda, Catalunya és la primera comunitat autònoma en oferta pública i la segona en oferta privada, ja que, al costat de Madrid, són les dues comunitats amb un increment més gran de títols al registre entre 20017 i 2017. Un dels autors de l'estudi, Albert Corominas, ha destacat que aquests increments, que suposen despesa econòmica pel fet d'engegar un nou pla d'estudis, s'han donat en anys de retallades i ho justifica com una manera d'intentar ''espavilar-se'' per captar ''més recursos'' a partir dels estudiants. Corominas ha qualificat ''d'inatacable'' aquest raonament, però ha recalcat que sí és una opció que prenen totes les universitats es donen els mateixos estudiants per més títols, cosa que acaba derivant cap a títols amb pocs estudiants i ''s'empitjora'' la situació. Segons l'informe de l'OSU, totes les universitats catalanes, públiques i privades, amb l'excepció de la UIC han augmentat la seva oferta. Han destacat l'increment de la UPF, que asseguren que l'ha duplicat, tot i que des d'aquesta universitat consideren que les dades que s'han donat a conèixer no corresponen amb la realitat. Tendència diferent al sistema universitari espanyolAquest increment del 30% a Catalunya, equilibrat entre les privades i les públiques, és una tendència totalment diferent a la del sistema universitari espanyol, on l'augment de l'oferta s'ha concentrat en un 66%, en les universitats privades. En total, el 2017 hi havia a l'Estat 2.854 estudis universitaris diferents per cursar, una dada que des del 2011, ha crescut un 19%. Per comunitats autònomes, a banda de Catalunya i Madrid, també s'ha augmentat l'oferta a la Rioja, per l'impuls de la UNIR, i Navarra. En canvi, s'han reduït a altres com ra Galícia, Astúries, Castella-La Manxa o les Illes Balears.Actitud ''passiva'' dels GovernsCorominas ha conclòs que l'oferta actual és heterogènia pel que fa a l'àmbit temàtic, als coneixements i a la vigència temporal de l'objecte d'estudi però que en canvi és ''insuficientment intel·ligible'' per als estudiants, les famílies, les institucions i les empreses. L'estudi posa sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre el tipus de formació que imparteixen les universitats, la seva preparació per a l'accés al mercat de treball, o la necessitat de continuar impulsant els dobles graus, una opció també en augment els darrers anys. En aquest sentit, Corominas recorda que la llei preveu que la universitat doni una formació ''bàsica'' per després poder potenciar l'especialitat, de manera que creu que hi ha una ''confusió entre l'opinió pública'' per la qual cosa es generen graus molt especialitzats. Per això considera que les universitats han de col·laborar per implantar reformes pertinents, i que l'oferta de graus s'ha de revisar, des de les universitats i també des de l'administració. De fet, Corominas ha estat crític amb l'actitud dels darrers Governs de la Generalitat, que ha qualificat de ''passiva'', ha recordat que correspon a l'administració de cada comunitat autònoma la tasca ''d'harmonitzar'' l'oferta de graus. La presentació de l'estudi ha comptat amb el suport de la rectora de la UAB, Margarida Arboix, que ha insistit en què moltes titulacions han estat fruit de la ''compra-venda'' de polítics i amb més impacte ''periodístic que social''. Arboix també ha manifestat la seva posició al voltant de la ''volatilitat'' d'alguns títols dissenyats en un context determinat i ha defensat la necessitat de reflexionar sobre el paper de la universitat i de les titulacions amb graus oberts i generalistes que faciliten una ''base sòlida'' sent conscients que la formació específica s'adquireix mb un postgrau i la formació contínua. Arboix ha reclamant més autonomia universitària i ha assegurat que cal treballar la formació ''dual'' també a la universitat per dotar la universitat d'un rol més ''professionalitzador''.

Enviar