La Fundació Masó rep en donació el bressol que l'arquitecte va dissenyar per als seus fills

Manté l'estètica del mobiliari noucentista i es distingeix per tenir el relleu en ceràmica d'un àngel encastat al capçal

ACN Girona.-La Fundació Rafael Masó ha rebut en donació el bressol que l'arquitecte va dissenyar per als seus fills. Data del 1921, és una peça destacada del mobiliari noucentista i destaca per tenir el relleu en ceràmica d'un àngel encastat al capçal. Rafael Masó el va dissenyar per a la seva primera filla, Rosa, i més endavant també el van fer servir els altres sis fills que l'arquitecte va tenir amb Esperança Bru. Precisament, un d'ells –el que porta el nom del seu pare- és el que l'ha donat a la fundació, amb l'objectiu que s'exposi de manera permanent a la Casa Masó del carrer de les Ballesteries. Recentment, la fundació també ha rebut dues donacions més: 22 dibuixos fets per la primera filla de l'arquitecte entre els anys 1936 i 1945, i una prestatgeria dissenyada per Rafael Masó l'any 1923 per al seu apartament del carrer Santa Eugènia.

La Fundació Rafael Masó acaba d'incorporar a la seva col·lecció una de les obres més destacades i singulars dels múltiples dissenys de mobiliari que l'arquitecte noucentista va fer durant la seva carrera. Es tracta del bressol que va dissenyar el 1921 per a la seva primera filla, Rosa, i que posteriorment també va servir per als altres sis fills que va tenir amb Esperança Bru. Un d'ells, el que porta el nom del seu pare, Rafael Masó Bru, és qui ha fet donació del bressol a la Fundació per tal que quedi exposat a la Casa Masó. Aquest bressol ja va ser destacat el 1976 per Josep Mainar al seu llibre 'El moble català' com una de les peces més representatives del moble noucentista. El 2016 es va poder veure a l'exposició 'Masó interiors' al Museu d'Història de Girona. En aquella ocasió, el director de la Fundació, Jordi Falgàs, va escriure al catàleg que el bressol és un dels objectes més destacats del conjunt de mobiliari que Masó va projectar per a la seva llar. El bressol es distingeix pel relleu de ceràmica d'un àngel, obra de Joan B. Coromina, encastat al capçal damunt de la inscripció en relleu de la popular oració de l'àngel de la guarda: "Àngel de ma guarda \/ dolça companyia \/ no'm desampareu \/ ni de nit ni de dia". Als peus, en un altre relleu en forma de dos cors inserit dins de la característica el·lipse dels mobles de Masó, s'hi pot llegir la data de naixement de Rosa Masó Bru. I als dos laterals, també en relleu, "cada gronxada t(e) daré una abraçada \/ cada abraçada un beset amorós". Dibuixos, prestatgeria i robaAquesta incorporació és l'última de tres donacions que ha rebut recentment la Fundació Rafael Masó. La primera va ser feta per la família Castanyer Figueras de Girona, i consta de 22 dibuixos que precisament van ser fets per Rosa Masó Bru entre 1936 i 1945. Les famílies Castanyer i Masó vivien al mateix bloc d'apartaments del carrer Santa Eugènia de Girona, i els dibuixos van ser fets per Rosa Masó durant les vetllades musicals i literàries que Josep Castanyer i de Cortada organitzava a casa seva per als fills de les dues famílies durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Així doncs, es tracta de dibuixos i pintures originals amb els que Rosa Masó (1921-2018) anunciava i convidava a petits recitals de poesia, de música de Chopin o Schubert, a festes de Nadal, o a una conferència sobre excursionisme de Joan Masó. La Fundació Masó també acaba de rebre una donació de Josep Fontanet Masó, fill de Rosa Masó, de la qual destaca una prestatgeria dissenyada per Rafael Masó el 1923, també per al seu apartament del carrer Santa Eugènia. Com en el cas del bressol, la prestatgeria també porta una inscripció: "La casa del Esperit \/ fa l'esperit de la Casa". Juntament amb el bressol, aquesta prestatgeria s'havia exposat a la mostra antològica de l'Any Masó (2006) a Girona i Barcelona. La donació de Josep Fontanet també inclou dues peces tèxtils de la seva família, una camiseta de nadó brodada a mà amb punta valencienne (c. 1925), i tapet brodat i acabat en punta (s. XIX-XX).

Enviar