La setmana havia estat frenètica, Mas i Junqueras li treien la son i en Mariano no se l’escoltava de cap manera, mentre a Catalunya la cosa s’esclafava. Va omplir la banyera i hi va submergir el cos, va recolzar el cap damunt un coixinet fet exprés per al relax i  va deixar fluir la ment. Quan acabés es posaria aquell vestit de Channel...

L’Acampada Jove, el festival polític i musical de referència als Països Catalans organitzat per les JERC, ha obert les portes a les 12 del migdia. La 18a edició del festival se celebra des d’avui fins a diumenge a Montblanc. El director del festival, Gerard Gómez, preveu que l’Acampada 2013 “será un èxit” ja que “centenars de persones esperaven des de les 8 del mati a les portes del recinte per ser els primers a entrar” i “sobretot deixa entreveure que la gent té moltes ganes de fer-se sentir, de passar-s’ho bé, de moure’s i de viure tres dies en llibertat”. En aquest sentit, Gómez, ha explicat que la clau de l’Acampada Jove és que va molt més enllà d’un simple festival i que combina la festa amb la lluita i la vessant lúdica amb la reivindicativa.

L’Andrea aquell vespre podria gaudir de no fer res, faria  zapping a la tele i menjaria una pizza congelada mentre beuria tanta cola light com li vingués de gust. Es va posar el pijama i les espardenyes amb la bandera espanyola i el toro que li havien regalat els de la penya taurina en agraïment als esforços per mantenir la Fiesta a Catalunya, llàstima que no ho hagués aconseguit. A Antena 3 feien una peli que prometia, però els anuncis fan molta mandra, va pensar. Andrea va pitjar el botó per canviar de canal i davant seu va aparèixer una meravella en forma d’adonis amb el tors brillant untat d’oli i el membre erecte, que la va deixar bocabadada i la va transportar de nou a aquell dinar de record persistent que la tenia obsessionada.

Tenia un matí ple de reunions a la seu del PUS, abans però voldria parar a fer un cafè, el de la seu era francament dolent, i també volia fer un cop d’ull a la premsa amb tranquil·litat, Va seure en una taula arraconada per gaudir d’intimitat i va demanar un cafè, de cop va sentir un calfred, potser tenia unes dècimes, es va sentir una mica enfebrada i el cervell la va transportar de nou a la Tamarga i va veure la cara de la Violeta assentint compulsivament mentre li explicava com ella, la gran Andrea, havia metamorfosejat el partit.
 

Els responsables del teatre de Bescanó ja van ser pioners amb la seva iniciativa en forma de pastanaga per evitar la pujada de l'IVA cultural, i aquesta vegada hi tornen amb una nova idea per fer més assequibles les entrades dels seus espectadors. En aquesta ocasió, des de l'organització del teatre s'ha decidit rebaixar el preu de les entrades fins a un 60% a aquells espectadors que les adquireixin durant l'estiu.

La vetlla amb una colla d’amigues i la tirada de cartes de la pitonissa Merceditas l’havia trasbalsat fins al punt que els canapès de caviar se li havien regirat a l’estómac. No es podia treure del cap les paraules de la bruixa: “Remachaaaa, el teu món patirà un terratrèmol, una indiscreció del passat t’engolirà amb força... espera..., veig confidències,  un gerro..., un micròfon, una conxorxa i  l’hecatombe”. Violeta Álves, que estava al costat, va  llanguir quan la pitonissa, amb els ulls en blanc i bromera a la boca l’assenyalava i li deia: “tuuu, tuuu, tuuu”. Fins i tot la Maria Plana, tot i que sempre estava a la lluna, va dibuixar un posat amoïnat en la seva cara impertorbable. La sessió va acabar com el rosari de l’aurora i la sensació de desassossec encara l’empaitava l’endemà al mati.