El candidat del PP a la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, està emprant el conflicte lingüístic com a un dels eixos de la seva campanya electoral, i denuncia la suposada discriminació del castellà vers el gallec a les aules de les escoles. Aquest dissabte, en un acte a Santiago, Feijóo ha assegurat, fent gala d'un discurs molt similar al que empra Ciutadans a Catalunya, que 'a Galícia hi ha un problema lingüístic'. Pel popular 'hem passat d'un bilingüisme cordial, en llibertat i equilibrat, a un monolingüisme innecessari'. Segons Feijóo 'hi ha moltíssims pares que no estan d'acord amb el fet que totes les assignatures amb material didàctic s'imparteixin exclusivament en gallec'. PSdG i BNG han replicat als populars que 'creant un conflicte lingüístic artificial' trenquen la unanimitat a l'entorn de la Llei de Normalització Lingüística, precisament impulsada pel PP gallec quan Manuel Fraga era el president de la Xunta i manava amb majoria absoluta.
Llegir-ne més

'Ni abstenció ni vot nul, l'esquerra abertzale l'1 de març vot vàlid'. Així ha reaccionat Demokrazia Hiru Milloi (D3M) a l'anulació de la seva candidatura a les eleccions basques. La plataforma de l'esquerra abertzale radical ha animat als seus simpatitzants a acudir a les urnes l'1 de març i votar amb les paperetes de D3M. 'Milers de vots vàlids per passar de la no democràcia a una democràcia pels tres milions de ciutadans', ha declarat el número dos de la llista de D3M per Biscaia, Julen Aginako. 'Milers de vots vàlids i d'or per frenar el nou frau estatutari i constitucional que fan el PNB i el PSOE, portant el país a una situació d'estat d'excepció i de neofranquisme', ha dit. Llegir-ne més

Democràcia 3 Milions (D3M) ha assegurat aquest divendres que 'estarà present en les eleccions' basques, que se celebraran el pròxim 1 de març. Dirigents d'aquesta plataforma han fet aquest anunci des de Vitòria un dia després que el Tribunal Constitucional ratifiqués la decisió d'anular la seva candidatura. 'Som candidats de D3M i ens presentem', ha remarcat un dels integrants de les llistes de la plataforma abertzale per Àlaba, Iñaki Ullibarri, qui ha fet dures crítiques a l'estat espanyol per 'aniquilar' les idees d'esquerres i abertzales dels comicis. Es preveu que la plataforma doni a conèixer aquesta tarda a Bilbao de quina forma portarà a terme la seva participació en les eleccions. En qualsevol cas, Ullibarri ha mostrat la seva confiança en què l'1 de març s'impulsi 'el veritable canvi' a Euskadi. Llegir-ne més

Nicolas Sarkozy, s'hauria plantejat l'objectiu d'arribar a la cimera del G-20 prevista per al 2 d'abril a Londres amb una solució sota la màniga referent al cas andorrà. Ja va manifestar ara fa unes setmanes per la televisió francesa que Sarkozy tenia la voluntat de revisar les relacions amb Andorra en la línia d'abordar en ferm la qüestió dels paradisos fiscals. Cal recordar també que el 26 d’abril, entre sant Marc i la verge de Montserrat, Andorra té una cita a les urnes. Llegir-ne més

Comença la campanya electoral a Galícia, amb totes les enquestes indicant que el bipartit actual entre socialistes i BNG podrà tornar a formar Govern. Segons un estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el PSG obtindria al voltant d'un 33% dels vots, fet que li permetria obtenir uns 27 diputats al Parlament gallec. El seu soci de govern, els nacionalistes del BNG, obtindrien 12 o 13 diputats perquè podria superar el 18% dels sufragis. Tal com va passar a les eleccions del 2005, el PP tornaria a guanyar les eleccions però no podria governar, ja que aconseguiria entre 36 i 37 escons i la majoria absoluta a la cambra gallega es situa als 38 diputats.
Llegir-ne més

Aquest dimarts s'han donat el tret de sortida a la campanya electoral basca, que per primera vegada no comptarà amb cap candidatura de l'esquerra independentista. Després dels 9 diputats obtinguts pel Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) l'any 2005, l'anul·lació de les llistes abertzales decretada pel Tribunal Suprem espanyol deixa sense opció electoral a centenars de milers de ciutadans. La campanya electoral haurà de servir per aclarir els suports del PNB, que recorrerà en solitari a les eleccions després que EA trenqués la coalició. També caldrà veure els resultats dels partits espanyols, que segons les primeres enquestes podrien aconseguir una majoria de tirar endavant un pacte PSE-PP.
Llegir-ne més

El Tribunal Constitucional espanyol finalment ha admès a tràmit el recurs de Demokrazia 3 Milions (D3) contra la sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar les seves llistes electorals. Aquest dimarts la sala no va admetre el recurs, i D3M va haver de presentar un nou escrit que finalment si que ha estat acceptat, coincidint amb l'acceptació del recurs d'Askatasuna. El Tribunal Suprem espanyol va concloure que Askatasuna ha estat 'gestat i dirigit en tot moment' per ETA com a mecanisme de successió dels partits polítics i·legalitzats. Pel que fa a l'agrupació D3M, el Suprem creu provat que els seus integrants i les tres caps de llista havien format part dels partits il·liegalitzats amb anterioritat.
Llegir-ne més

El secretari d’Estat per a la UE, Diego López Garrido, ha expressat aquest dimarts la intenció del Govern espanyol d'ampliar l'ús del català en les institucions europees. Garrido ha assegurat que, en l'actualitat, el català té un estatus d'oficialitat al Consell i a la Comissió Europea, i ara l'objectiu és que també ho sigui al Parlament, de manera que els eurodiputats puguin expressar-se en qualsevol llengua cooficial de l'Estat. L'executiu espanyol tornarà a sotmetre a votació aquesta qüestió un cop s'hagi escollit el nou Parlament Europeu, i continuarà així els intents per establir una entrada alternativa de les llengües estatals a Europa enlloc de permetre'ls la incorporació habitual, que passa per la simple oficialització del català al Congrés dels Diputats. Garrido ha avançat que el Govern espanyol també preveu signar un acord amb el Tribunal de Justícia Europeu per tal que qualsevol ciutadà pugui dirigir-se a aquesta institució en català i ser respost en la mateixa llengua. Llegir-ne més

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha anunciat aquesta tarda la intenció del partit nacionalista de sumar-se a EA i Aralar, els partits que ja han presentat davant del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg un recurs contra la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de prohibir la llei de consulta basca. La llei va ser aprovada pel Parlament basc el passat mes de juny, però no va prosperar per la prohibició impulsada pel Govern estatal. Urkullu ha mostrat el seu desencís pel fet que els partits finalment han optat per presentar els recursos en solitari i no conjuntament tal com s'havia pactat. Llegir-ne més

Els secretaris generals d'ERC i ICV, Joan Herrera i Joan Ridao, han lamentat aquest dilluns que el Tribunal Suprem espanyol hagi decidit anul·lar les candidatures d'Askatasuna i Demokrazia 3 Milioi (D3M) per a les eleccions basques del pròxim 1 de març. Ridao ho veu com una 'regressió democràtica en el context del segle XXI' i com un 'error polític', ja que a llarg termini només aconseguirà 'perpetuar i allargar el conflicte al País Basc', mentre que per Herrera 'les il·legalitzacions no són la via i no porten enlloc'. En canvi des d'Unió Democràtica el seu secretari general, Josep Maria Pelegrí, s'ha posicionat al costat de la Llei de partits, assegurant que les il·legalitzacions de l'esquerra independentista basca responen al compliment de la llei.
Llegir-ne més

Un cotxe bomba ha esclatat aquest matí al Camp de les Nacions, a Madrid, davant la seu de l'empresa Ferrovial. El vehicle que ha explotat havia estat localitzat prèviament per la policia estatal, segons que han confirmat fonts policials a l'Agència Catalana de Notícies. Les primeres informacions apunten que l'explosió no ha causat víctimes però sí danys materials. Fonts de la Creu Roja han confirmat que han rebut una trucada a dos quarts i mig de vuit del matí avisant de la col·locació d'un cotxe bomba al Camp de les Nacions. Creu Roja ha avisat la policia estatal i el centre d'emergències 112 hi ha enviat dues ambulàncies. L'explosió s'ha produït pels volts de les nou del matí i a Creu Roja no li consta que hi hagi ferits, han informat. El Tribunal Suprem ha anul·lat aquesta matinada les candidatures electorals de Democràcia 3 Milions (D3M) i Askatasuna, seria la primera vegada que l'esquerra abertzale no té cap representació a les eleccions.
Llegir-ne més

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha anul·lat aquest diumenge a la nit, minuts abans del termini màxim establert després de la pròrroga de 24 hores, les candidatures de Democràcia 3 Milions (D3M) i Askatasuna, tal com havia sol·licitat aquesta setmana la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. D'acord amb la resolució judicial, D3M i Askatasuna no podran concórrer el pròxim 1 de març a les eleccions basques. El Tribunal Suprem conclou que Askatasuna ha estat 'gestat i dirigit en tot moment' per ETA com a mecanisme de successió dels partits polítics il·legalitzats i seria una 'baula més de la cadena d'entitats' de la banda terrorista. Pel que fa a l'agrupació Democràcia 3 Milions (D3M), el tribunal creu provat que els seus integrants, i les tres caps de llista, havien format part dels partits il·legalitzats amb anterioritat.
Llegir-ne més

La secretària de Política Internacional d'Esquerra, Marta Rovira, s'ha reunit aquest divendres amb el diputat del Plaid Cymru al Parlament Britànic per Gal·les, Adam Price. Aquesta trobada s'emmarca en el seguit de contactes que Esquerra manté amb partits europeus afins, com ara el Plaid o l'Scottish National Party. 'En el context de precampanya de les eleccions europees', ha afirmat Rovira, 'Esquerra no només treballa per construir una coalició electoral, sinó també per actualitzar els contactes a nivell europeu'.Aquesta reunió, segons ha apuntat Rovira, ha servit per 'acordar objectius comuns que tenim com a país i que ens interessa defensar en el context europeu'. Llegir-ne més

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha defensat el 'diàleg intercultural' de Barcelona en front del 'multiculturalisme de Londres'. Hereu ha dit que a Londres i Anglaterra hi ha un model que ha volgut fer que les comunitats establissin la seva via. 'S'ha parlat més de multiculturalisme, que no és el nostre model, que és més diàleg intercultural en el qual hi ha una realitat cultural preexistent que té una identitat, que els que s'hi afegeixen modifiquen en part, però a la vegada es veuen empesos a integrar-se. A Barcelona hi ha més diàleg entre cultures per generar un nou projecte que ens identifica a tots, mentre que aquí hi ha més el multiculturalisme, que veig que es comença a revisar. Llegir-ne més

Aralar se suma a Eusko Alkartasuna (EA) i presenta també una denuncia contra l'Estat espanyol al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per la prohibició de la llei de consultes basca. Aralar considera que la prohibició de l'Estat espanyol viola el dret individual d'expressió i el dret a la llibertat d'associació. La formació ha advocat per una defensa conjunta del dret a decidir per part de totes les forces sobiranistes i independentistes, després que EA s'avancés en solitari a l'acció conjunta pactada amb el tripartit basc (PNB, EA i EB). Aralar afirma que vol defensar el dret d'autodeterminació entenent que 'constitueix un dret humà, la negació del qual, és impròpia dels estats democràtics'.

Llegir-ne més