Internacional Última actualització Dimarts, 10 de febrer de 2009 05:00 h

El Govern espanyol promet que apostarà per l'ús del català a Europa després de les eleccions

Malgrat que el camí correcte sigui oficialitzar-ho al Congrés dels Diputats

El secretari d’Estat per a la UE, Diego López Garrido, ha expressat aquest dimarts la intenció del Govern espanyol d'ampliar l'ús del català en les institucions europees. Garrido ha assegurat que, en l'actualitat, el català té un estatus d'oficialitat al Consell i a la Comissió Europea, i ara l'objectiu és que també ho sigui al Parlament, de manera que els eurodiputats puguin expressar-se en qualsevol llengua cooficial de l'Estat. L'executiu espanyol tornarà a sotmetre a votació aquesta qüestió un cop s'hagi escollit el nou Parlament Europeu, i continuarà així els intents per establir una entrada alternativa de les llengües estatals a Europa enlloc de permetre'ls la incorporació habitual, que passa per la simple oficialització del català al Congrés dels Diputats. Garrido ha avançat que el Govern espanyol també preveu signar un acord amb el Tribunal de Justícia Europeu per tal que qualsevol ciutadà pugui dirigir-se a aquesta institució en català i ser respost en la mateixa llengua.

Asseguren que actualment ja és possible dirigir-se i rebre una resposta en català a la Comissió, al Consell i al Parlament Europeu. L'única institució on encara no és possible és el Tribunal de Justícia, amb qui el pròxim mes d'abril el govern espanyol té previst signar un acord a Luxemburg. Es tracta d'un acord administratiu que exclouria totes aquelles qüestions de tipus jurisdiccional.

L'altra de les apostes del govern espanyol en aquest àmbit, la possibilitat d'intervenir per part dels eurodiputats catalans en la seva llengua en el sí del Parlament Europeu, ja va ser rebutjada per la mesa d'aquesta cambra per un vot de diferència l'any 2006, amb el vot en contra de l'eurodiputat del PP, Aleix Vidal-Quadras. És per aquest motiu que l'executiu espanyol esperarà a la constitució del nou Parlament, un cop passades les eleccions europees del pròxim 7 de juny, per tal de tornar a plantejar la qüestió i aconseguir que totes les llengües cooficials de l'Estat espanyol puguin ser utilitzades també en aquesta institució, tal com ja és possible a la Comissió i al Consell.

Per a fer possible la inclusió del català al Parlament caldrà, però, un 'canvi polític', segons assegura López Garrido. Aquesta aposta del govern espanyol per incloure l'ús del català al Parlament Europeu no és comparable amb el Congrés espanyol, que és de 'naturalesa diferent', ja que segons ha explicat López Garrido a les institucions europees es parlen 'moltes llengües'. El secretari d'Estat per a la UE ha explicat també que la inclusió del català al Parlament Europeu no suposaria cap cost per la UE, ja que el govern espanyol sufragaria amb els costos.

La delegada del Govern català davant la UE, Anna Terrón, ha destacat la millora substancial de la presència del català en les institucions europees, des de l'arribada al poder del PSEO, que ha passat de 'zero' abans del 2004 a la situació actual. López Garrido i Terrón s'han reunit aquest dilluns a la tarda amb el president de la Generalitat, José Montilla.

El Secretariat de la UpM continua bloquejat

López Garrido, que ha intervingut aquest dilluns en unes jornades de treball sobre 'La participació de les comunitats autònomes en els afers europeus' organitzades per la Generalitat de Catalunya, ha apostat per la 'implicació directa' de les comunitats autònomes, i especialment de Catalunya, en el nou repte que afrontarà el govern espanyol a partir del 2010 quan assoleixi la presidència de torn de la UE.

Segons ha dit López Garrido, Catalunya hi té un paper 'destacat' donat que Barcelona acollirà la seu del Secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània (UpM). Una institució que tal com ha reconegut el secretari d’Estat per a la UE es troba 'bloquejat' a causa de la guerra a Gaza. Aquest conflicte, segons ha explicat López Garrido, ha paralitzat algunes reunions de caràcter tècnic i n'està endarrerint la posada en marxa institucional. Malgrat tot, Garrido ha assegurat que el govern espanyol treballa per 'desbloquejar' la situació i espera que la seu del Secretariat pugui estar treballant abans de finals d'any.

López Garrido també ha anunciat que la pròxima cimera de la UpM se celebrarà durant la presidència espanyola, en el primer semestre del 2010. En un principi estava prevista per al juliol del 2010, però el govern espanyol ha aconseguit que finalment sigui un mes abans. La darrera cimera va ser el juliol del 2008 a Paris, al nord, per tant ara tocaria que se celebrés a algun país del sud. En cas que no hi hagués acord per realitzar-la al sud, però, l'Estat apostaria per fer-la en territori espanyol, i segons López Garrido Barcelona seria el lloc 'més adequat' per acollir-la.

---

Notícies relacionades