Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat aquest matí una Proposició de Llei que porta per títol 'Salvar l’ensenyament en català', en exercici del dret reconegut a la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular. El diputat i secretari general de SI, Uriel Bertran, ha explicat que Solidaritat havia preparat aquesta Proposició de Llei anteriorment, però que atesa la necessitat de mobilització social del país, 'és el moment que sigui liderada per la societat civil'. Bertran ha destacat que SI 'ha passat a l’acció' perquè no pot ser que es contagiï aquest 'patriotisme lacrimogen i no es faci cap acció política'. Per aquest motiu, la formació donarà un suport total i mobilitzarà milers d’adherits i simpatitzants per a recollir el màxim nombre de signatures possible. També ha demanat que la resta de partits polítics catalanistes, més enllà de la protesta, se sumin a la proposta i mobilitzin també els seus militants i adherits. Llegir-ne més

Fa alguns mesos l'alcaldessa del PP de Torrent (Horta Sud), María José Català, va impulsar la posada en marxa d'una xarxa pública sense fils anomenada'Wifitorrent' a la principal via de la localitat, finançada amb el pressupost municipal. El que hauria de ser una iniciativa positiva per a l'accés a les xarxes de la informació, però, ha acabat essent motiu de polèmica. Racó Català explica que diversos ciutadans de Torrent han denunciat que la xarxa pública en qüestió disposa d'un filtre que està configurat per bloquejar l'accés dels internautes a pàgines catalanes o amb continguts catalanistes, i de mitjans de comunicació del país. És el cas de TV3 o Racó Català, mitjans als que no es pot accedir des d'aquesta 'wifi', segons ha denunciat un ciutadà a Racó Català des de la seva connexió particular a Internet. En canvi altres pàgines de mitjans espanyols o espanyolistes com Telemadrid o la polèmica Intereconomía són perfectament accessibles La coalició Compromís de Torrent ha denunciat també els fets després de comprovar que efectivament la restricció d'accessos és real i respon només a criteris ideològics i no pas legals o jurídics. Llegir-ne més

El Centre Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE), el grup nacionalsocialista creat a Barcelona els anys seixanta, Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa de propaganda i publicacions que neguen l'holocaust jueu i seu del grup ja esmentat i Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya (PxC), tenen un denominador comú: José María Ruíz Puerta, advocat. Aquest jurista va defensar Pedro Varela en els judicis on se l'acusava de difusió d'idees genocides i un delicte contra els drets fonamentals -dels quals en va sortir condemnat a presó i encara hi és- i ha defensat també recentment el vigatà líder de la PxC. Va ser en el judici contra les associacions que estaven al darrere de la manifestació antiracista a Salt que Anglada es va procurar un advocat amb llarga trajectòria en temes racistes i xenòfobs. Ruiz Puerta, al seu torn va ser el president de CEDADE durant la darrera etapa del grup, tal com explica un article del diari El País.  Llegir-ne més

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha afirmat aquest dimarts des de la manifestació en contra de la reforma de la Constitució que el govern espanyol 'enlloc de fer una reforma progressiva on els que tenen més paguin més, especialment les rendes del capital més que les rendes del treball, acaba escanyant els pressupostos públics limitant una xifra de dèficit públic i per tant limitant les polítiques públiques'. Puigcercós, que ha participat a la manifestació juntament amb altres dirigents del partit com Joan Ridao, Jordi Portabella, Joan Tardà o Oriol Amorós, ha avisat que 'no serà la darrera manifestació sinó la primera contra una reformes econòmiques en contra de la gent'. Llegir-ne més

La unanimitat dels acords adoptats a la reunió del Comitè Executiu extraordinari de la Federació de Municipis de Catalunya s'ha trencat quan s'ha votat una declaració de suport al Govern en la seva actuació en defensa del model d'immersió lingüística i davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Mentre la unanimitat s'ha mantingut en els acords sobre necessitats de finançament local, en l'acord sobre la llengua els alcaldes del PPC han trencat aquesta unanimitat. Els alcaldes de la direcció de la FMC han instat a tots els ajuntaments de Catalunya que facin individualment una declaració de suport al Govern en la seva actuació en defensa del model d'immersió lingüística. Llegir-ne més

Milers de treballadors i ciutadans han iniciat aquest dimarts a la tarda una manifestació a Barcelona per protestar contra la reforma de la constitució espanyola i demanar un referèndum. Sindicats i més d'una seixantena d'entitats s'han adherit a la protesta, que marxa rere una pancarta amb el lema 'Contra la reforma. Jo vull votar'. La sortida de la manifestació, que ha partit de Plaça Urquinaona, ha estat obstaculitzada per un grup d'una vintena de persones, tot i que no hi ha hagut incidents. Els manifestants recorren els carrers de Barcelona demanant la vaga general. La manifestació té previst finalitzar a Pla de Palau, on el catedràtic de la UPF Vicenç Navarro llegirà un manifest Llegir-ne més

La presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha entrat aquest dimarts en el debat públic sobre el futur del model d'immersió lingüística, després del recurs presentat pel Govern a la interlocutòria del TSJC. La popular ha donat a entendre que la decisió de l'executiu no impedirà futurs pactes amb CiU i ha recordat que el PP 'sempre ha estat obert al diàleg i el consens' des de la defensa dels seus principis. No obstant això, Camacho ha advertit la federació en el sentit contrari: si CiU trenca amb el PP, ha dit, haurà de pactar 'amb aquells que han portat Catalunya a la ruïna i això els catalans no ho entendran'. Llegir-ne més

La Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés han convocat per la Diada Nacional de Catalunya una manifestació que durà per lema 'Som una Nació. Volem Estat propi'. Les tres entitats fan una una crida al poble català a mostrar el seu suport a la llengua i escola catalanes davant de l'intent de la judicatura espanyola d'acabar amb la immersió lingüística així com a participar a l'homenatge al recentment traspassat expresident del Parlament, Heribert Barrera. La marxa sortirà a les 5 de la tarda de la plaça Urquinaona de la Ciutat Comtal i arribarà fins al passeig Lluís Companys. Encapçalant-la hi haurà un grup de ciutadans honorables com Moisès Broggi, Agustí Bassols, Jordi Carbonell, Amèlia Trueta, Jordi Vila-Abadal, entre d'altres, que duran una pancarta amb el lema 'Tenim pressa, molta pressa' en honor i record al mateix president Heribert Barrera. Llegir-ne més

El Govern ha decidit aquest dimarts concedir la Medalla d'Or de la Generalitat a títol pòstum a l'expresident del Parlament Heribert Barrera. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat que, a proposta del president Artur Mas, l'executiu ha decidit retre aquest homenatge, tot i que no ha concretat quan es celebrarà l'acte institucional. El portaveu ha dit que té 'tota la força i sentit del món' fer un reconeixement per 'la trajectòria de serveis al país i coherència' que van caracteritzar Barrera. A més, ha considerat que té més sentit encara fer-ho ara tenint en compte 'el que està passant a l'entorn' i el context social i polític actual. Llegir-ne més

Els pressupostos de l'Estat poden absorbir en un període de 5 anys els 3.731 milions que els ajuntaments espanyols deuen a l'Estat en concepte de bestretes que el seu dia el govern espanyol va anticipar per als exercicis 2008 i 2009 i que ara les corporacions locals es veuen obligats a tornar, a instància de l'administració central, segons Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya. A Catalunya aquestes bestretes sumen un total de 576 milions. D'altra banda, la unanimitat del comitè executiu extraordinari de la FMC també ha reclamat una 'moratòria' fins els 31 de desembre d'aquest any per als 143 municipis que encara no han lliurat a la Sindicatura de Comptes els comptes. Llegir-ne més

La coordinadora de campanya del PP, Ana Mato, considera 'sorprenent' la reacció del Govern a la sentència del TSJC sobre el castellà a l'escola perquè 'les decisions dels tribunals no hi són per ser interpretades o manipulades, sinó per complir-les' de manera especial 'per part dels poders públics'. 'Sembla que en els últims dies estiguem sentint a parlar altra vegada del tripartit', ha dit. Segons Mato, el PP té 'el màxim reconeixement per al català com a llengua oficial' a Catalunya, però 'també cal que hi hagi reconeixement del castellà com a llengua de tots els espanyoles i també dels catalans'. Llegir-ne més

Llegir-ne més

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, espera sortir del congrés dels socialistes del desembre amb el concepte de 'veu pròpia' a Madrid 'ben arrelat, aprovat i negociat amb el PSOE'. Ros ha recordat que ell i l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos, van redactar un document en què demanen un grup propi al Senat per poder desmarcar-se del PSOE quan calgui, 'que esperem que no calgui massa', ha puntualitzat, tot i que ha posat com a exemple els debats sobre l'Estatut, el fons de competitivitat o la reforma constitucional. Ros respon així l'exconseller Ernest Maragall, que en un article publicat aquest dilluns considerava que la feina dels 25 diputats socialistes a Madrid havia estat invisible. Llegir-ne més

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha afirmat que l'Ajuntament "no permetrà l'alteració" del model lingüístic vigent a l'escola per "posicions intransigents i minoritàries". En una declaració institucional, Trias ha mostrat el seu "total desacord" amb la decisió del TSJC i ha assegurat que donarà tot el suport a les accions que emprengui el Govern. L'alcalde ha fet una crida a les entitats a sortir en defensa del model, un sistema que per a l'alcalde ha estat clau en la cohesió social del país. "L'Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci d'Educació, garantirà la continuïtat del sistema lingüístic en el conjunt de les escoles de la ciutat i no permetrà l'alteració del model pedagògic", ha dit. Llegir-ne més

El terme 'nacional' ha desaparegut dels cartells que anuncien els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Badalona. El govern del PP va escollir un disseny on no hi apareix aquest concepte i l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, atribueix a un oblit el fet de no afegir-hi la paraula. L'alcalde resta importància al fet i assegura que 'no hi ha cap intencionalitat política'. Tot i l'explicació, els regidors de CiU a Badalona ho consideren un 'menyspreu' i han anunciat que no participaran en l'ofrena institucional en motiu de l'Onze de Setembre. Faran l'ofrena amb la resta d'entitats de la ciutats. Els nacionalistes volen protestar així 'contra el nou enfocament que el govern del PP ha donat a la Diada'. Llegir-ne més