Segons informa El Periódico, Fèlix Millet va sufragar les despeses de la creació del Partit per la Independència (PI), quan Àngel Colom ja militava a CDC, anys després que deixés el lideratge d'ERC i muntés el PI amb Pilar Rahola. Colom ha reconegut que va demanar ajuda econòmica a Millet l'estiu del 2000, després que molta gent li recomanés parlar amb ell, i aquest li va fer arribar 12 milions de pessetes, tot i que la firma de Colom apareix en un rebut de 25 milions de pessetes. De moment Colom només reconeix haver rebut la meitat d'aquests diners. La signatura de l'actual president de la sectorial d'immigració de CDC figura en dos pagaments a la Fundació Espai Cultura, el suposat lobby independentista que havien de muntar després del fracàs del PI i que mai va arribar a veure la llum. Després de plantar Manel Fuentes per una suau entrevista (vídeo) de Josep Cuní, Colom ha apuntat al PSC com a l'instigador d'aquestes acusacions desviant l'afer cap a la lluita política.
Llegir-ne més

El Parlament clourà aquest migdia amb la votació de les resolucions dels diferents grups el Debat de Política General. Tot i que s'havia especulat sobre la possibilitat de sotmetre a votació al ple el suport a les consultes sobre la independència de Catalunya que s'estenen com una taca d'oli (vegeu mapa), finalment tot apunta a que ni ERC ni CiU presentaran una resolució sobre aquesta qüestió. Així, els temes protagonistes de la sessió d'aquest dijous seran els informes i els impostos, per part de CiU; la modificació de l'impost de successions, per part del Govern, i acatar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut. Cap proposta de resolució fa referència a la crisi econòmica, que havia de ser la protagonista d'aquest debat.
Llegir-ne més

El PSC, ERC i ICV-EUiA han acordat presentar aquest dijous al Parlament una proposta de resolució per modificar l'impost de successions i donacions. Segons han avançat fonts del tripartit, els detalls de la modificació, que encara es desconeixen, tenen com a objectiu fer més equitatiu aquest impost per les classes mitjanes. Durant el Debat de Política General el president d'ERC, Joan Puigcercós, ja havia demanat una modificació de l'impost de successions, al considerar que genera 'injustícies'. Montilla ha obert la porta a 'reajustar' l'impost, tot i que ha descartat eliminar-lo totalment tal com passa a la Comunitat de Madrid o el País Valencià i tal com demanen des de fa temps CiU i el PPC.
Llegir-ne més

Barcelona és la capital mundial que surt millor parada d'un estudi sobre l'emissió de gasos hivernacle que emeten les grans metròpolis del planeta. A l'estudi s'han comparat les emissions de gasos que emeten de manera combinada les ciutats, amb registres de les emissions provocades pel transport, la generació d'energia, etc. Segons les conclusions de l'estudi, Barcelona emet sis vegades menys per càpita que la ciutat de Denver. Els bons resultats de Barcelona són deguts al clima, que evita importants despeses en calefacció, i al fet que l'energia consumida és en bona part nuclear -la generació de la qual emet pocs gasos. Tot i així, els responsables de l'estudi al Principat avisen que les emissions catalanes augmenten degut, bàsicament, a l'ús creixent de l'aire condicionat.
Llegir-ne més

El Camp de Tarragona se suma a la situació de predomini del castellà sobre el català que únicament a es donava a l'àrea metropolitana de Barcelona. A la resta de Catalunya la llengua més habitual és el català. Aquesta és una de les tristes conclusions que es desprenen de l'Enquesta d'usos lingüístics 2008, les dades de la qual sobre el Camp de Tarragona s'han presentat en roda de premsa. En aquesta zona el català representa la llengua usada pel 33,1% dels enquestats, que afirmen tenir-lo com a primera llengua, Contràriament, un 45,1% de la població afirma utilitzar el castellà com a llengua habitual.
Llegir-ne més

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha anunciat la presentació del nou projecte de llei del comerç, que ha de recollir les exigències de la 'directiva Bolkestein' de la UE. La nova llei podria entrar al Parlament el gener pròxim, i parteix d'un consens 'important' del 95% del sector i de tots els grups polítics, cosa que fa preveure l'aprovació per unanimitat, com ja va passar amb la llei vigent. El conseller assegura que la nova normativa 'blindarà' el model comercial català, que es caracteritza per defensar el petit comerç a les ciutats, estalviar despesa energètica, i per articular una trama urbana que eviti el buidatge de les ciutats. Respecte al model actual, la llei augmenta de 700 m² a 1.300 la superfície màxima permesa als supermercats mitjans, que veuen simplificat el procés d'obertura respecte a els grans superfícies comercials.
Llegir-ne més

Els sindicats CCOO i UGT han arribat a un acord amb la direcció de Nissan sobre l'ERO temporal a les plantes de Barcelona. Aquest acord preveu que l'empresa hagi de complementar el salari net dels treballadors afectats fins al 90% i fins al 100% en el cas de les dues pagues extres. El fabricant japonès de vehicles s'ha compromès a realitzar una formació mínima de 15.000 hores a 1.000 treballadors, segons han explicat els sindicats en una nota conjunta. Llegir-ne més

La polèmica dels informes no només esquitxa al Govern tripartit. A l'Ajuntament de Barcelona, el Grup Municipal de CiU ha denunciat que els comptes de 2008 recullen una despesa en informes i estudis de 13,3 MEUR, però el Govern de Jordi Hereu només n’ha justificat per valor d’11,5 MEUR. Només el darrer any, l'Ajuntament ha encarregat més de 1.093 informes, i el pressupost destinat a aquesta mena d'estudis ha crescut un 29,1% respecte de 2007. Des de CiU, el regidor d'Hisenda Antoni Vives ha demanat 'transparència' a l'alcalde Hereu, exigint-li que ensenyi els informes encarregats i presenti els justificants dels 1,8 MEUR desapareguts.
Llegir-ne més

La Plataforma per la Llengua i Fedelatina (Federació d'Entitats llatinoamericanes de Catalunya) han signat un conveni de col·laboració per tal de promoure de forma conjunta l’ús de la llengua catalana entre la comunitat d’origen llatinoamericà de Catalunya, a través de Fedelatina i les més de 80 entitats que integren la federació. D'aquesta manera, les entitats llatinoamericanes del Principat es comprometen a adoptar la llengua catalana com a mitjà prioritari en les seves activitats ordinàries i a promoure i emprar el català en les seves comunicacions, com ara publicacions periòdiques o comunicacions externes i internes amb els associats.
Llegir-ne més

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, ha demanat a UM que reconsideri la decisió 'desafortunada i exagerada' d'abandonar l'equip de govern de la Institució Insular, i ha afirmat que les raons esgrimides per la formació per sortir de l'executiu 'tenen poc pes' i són de 'to menor', pel que ha demandat 'explicacions' a la formació regionalista. El president d'UM, Miquel Àngel Flaquer, ha assegurat que la decisió de trencar el pacte de govern al Consell de Mallorca és 'ferma' tot i que ha reconegut que 'no sé on ens pot portar això'. D'altra banda, l Bloc lamenta la 'pataleta' d'UM i li demana 'seny i responsabilitat' pel bé dels ciutadans de Mallorca. Llegir-ne més

El Ple ordinari del Consell Comarcal de l'Alt Camp ha aprovat aquest dimecres dues mocions favorables a les consultes populars per a la independència, una presentada per CiU i una altra per ERC. Aquestes dues formacions hi han votat a favor –deu vots- i els consellers del grup socialista –set-, en contra. La seva portaveu, Sílvia Rubió, ha argumentat que 'estan a favor que les entitats organitzin consultes populars però que no és una competència del Consell Comarcal'. D'altra banda, el de l'Alt Camp es converteix així en el primer Consell Comarcal que aprova una moció, ja que fins ara només s'havia votat als ajuntaments. Podeu seguir l'evolució de les consultes al mapa de directe!cat.
Llegir-ne més

Fa tot just una setmana, un senador del PSOE va causar indignació al món casteller quan, en el debat d'una proposició de l'Entesa, va comparar la crueltat amb els toros amb els castells tot afirmant que a la festa tradicional catalana també es podria 'maltractar' la canalla. L'argument del senador socialista Francisco Javier Sanz el comparteix també la diputada del PP per Màlaga María Begoña Chacón Gutiérrez, que ha aprofitat el debat d'una iniciativa sobre el Toro de la Vega, on es mata un toro a cops de llança, per afirmar que els castells són una festa tradicional com els toros on es posa en risc la integritat física dels nens. Llegir-ne més

El diputat del PP Jorge Fernández Díaz ha comparat aquest dimecres el cementiri de Cuelgamuros, al Valle de los Caídos, amb altres 'basíliques-cementiri' com el Cementiri Nacional Arlington de Virginia, on hi ha les restes de veterans de totes les guerres nord-americanes; i el Memorial de la Platja d'Omaha, en honor dels morts del dia D. El diputat ha fet la comparació en el debat d'una proposta d'ICV perquè es retorni als familiars les restes dels republicans traslladats sense consentiment al Valle de Los Caídos. El PP s'ha oposat a la proposta en els termes en què s'ha presentat adduint que fer un cens és 'legalment impossible' i que l'exhumació de cossos és competència de la Comunitat de Madrid. Llegir-ne més

El cuiner Ferran Adrià, que ahir era citat per Montilla com a exemple de 'català que despunta a nivell mundial', ha estat fitxat pel Ministeri de Defensa espanyol per protagonitzar la campanya institucional de l'exèrcit amb motiu del Dia de la Hispanitat, que duu per lema 'Coneix les teves forces'. A través d'aquest reclutament de cares conegudes, el Ministeri vol donar una pàtina positiva a la tradicional desfilada del Dia de la Hispanitat i 'humanitzar' l'exèrcit espanyol. Tal com citava Montilla, el Ministeri de Carme Chacón ha anat a buscar espanyols que 'despunten' per tal d'intentar associar la seva imatge d'èxit a la de les forces armades.
Llegir-ne més

Músics catalans han reconegut que no van denunciar abans les pràctiques de Fèlix Millet al Palau de la Música per 'por' a represàlies. Albert Guinovart, Xosé Aviñoa, Xavier Benguerel o Ofelia Roca són alguns dels 300 músics que han signat el Manifest per al Palau de la Música Catalana, en què denuncien la deriva musical del temple modernista i demanen una direcció artística que respecti els valors fundacionals en favor de l'Orfeó Català. En una roda de premsa, els músics han denunciat el tracte 'negligent' i 'abusiu' cap als membres dels cors i que sempre se'ls tancaven les portes per motius econòmics. Segons Guinovart, el Palau s'ha convertit en un 'local de lloguer' per a grans promotores. Llegir-ne més