El New York Times explica en la portada internacional d’avui la preocupació creixent per la “manca d’objectivitat” dels mitjans de comunicació espanyols. El rotatiu nord-americà es fa ressò d’un informe d’un grup d’organitzacions internacionals per la llibertat de premsa que alerta del control que el govern de l’Estat i els creditors exerceixen sobre els mitjans, en especial els diaris en paper i RTVE, que està coartant precisament la llibertat de premsa. 

Josep Rull ha explicat aquest matí que Junts pel Sí no seria favorable a fer Artur Mas president de Catalunya però buidat de funcions. En una entrevista a RAC1, el coordinador general de CDC ha dit que “la presidència de la Generalitat mai no pot ser un ‘florero’”, després que algunes veus apuntessin a la possibilitat que la CUP s’avingués a reelegir Mas però que tingués competències similars a un president de la república com el d’Alemanya o Itàlia. “Tenim limitacions que ens marca l’Estatut, no podem edulcorar figures institucionals”, ha afirmat Rull. 

Alfonso Guerra torna a l’escena pública atiant el foc contra la resolució independentista que s’ha d’aprovar dilluns. L’exvicepresident del govern espanyol s’ha mostrat preocupat no només per la declaració, sinó per la reacció de l’actual executiu estatal. En aquest sentit, Guerra avalaria empresonar el govern català per complet i suspendre l’autonomia catalana de manera indefinida. 

L'independetisme ha demostrat que no només té un alt poder de convocatòria sinó que també sap emocionar i transmetre a través de grans i complexes concentracions com les de la Via Lliure, la V o l'acte de la Meridiana. De moment, l'unionisme no només torna a punxar alhora de reclutar adeptes sinó que és incapaç de fer una concentració silenciosa. L'acte, que havia d'aconseguir mantenir callats als assistents durant 5 minuts, s'han pogut sentir crits de 'viva España' i 'Mas y Forcadell a la cárcel'. No us perdeu el vídeo del moment.

El govern federal helvètic assegura estar "sempre disposat a discutir sobre l'estructura de l'Estat federal, la política financera o la democràcia directa amb els estats que ho desitgin", malgrat tot adverteix que només farà de mediadora entre Catalunya i Espanya "si totes les parts ho desitgen expressament". Una resposta de manual de la bona democràcia, una prova més que el conflicte polític és al capdamunt de les taules de les cancelleries dels principals països del món. La batalla diplomàtica l’està guanyant Catalunya, tant sols un no acord entre Junts pel Sí i la CUP ho pot espatllar.

L’últim baròmetre del CIS parla clar: els espanyols cada vegada volen partits més espanyolistes i menys oberts a celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya a l’escocesa. L’aproximació trimestral d’octubre, publicada aquest migdia, dóna un 69,1% de vots a la tríada PP-PSOE-Ciudadanos, les formacions que van portar els seus líders a Catalunya al Tribunal Constitucional ahir per placar la declaració d’inici del procés d’independència català. Una xifra que puja al 70,3% si s’hi suma UPyD. Mentrestant, Podemos i IU només comptarien amb el 15,5% dels sufragis junts. 

Juan José Ibarretxe ha fet una conferència a l'aula magna de la universitat de Vic que ha generat una gran expectació. De fet, la sala ha quedat petita. L'ex-Lehendakari ha fet una disertació sobre l'actual situació al món de les nacions sense estat i com la globalització ens pot afectar, així com ha fet una fèrria defensa al dret a decidir, expressió que ha explicat que ell va idear per deixar de parlar de 'dret a l'autodeterminació'. Ibarretxe ha explicat que Catalunya ha donat una lliçó als bascos i al món i que arreu on va a donar conferències "es parla de vosaltres i se'n parla bé".

Segons el baròmetre del CIS d’octubre que s’ha fet públic aquest dimecres, els  “nacionalismes” queden lluny de ser un problema important pels enquestats, que situen nou problemes per davant d’aquest quan se’ls pregunta sobre quins són els tres principals problemes que existeixen actualment a Espanya. L’atur amb un 79,1% ; la corrupció i el frau amb un 39%; els problemes econòmics amb un 24,7%; els polítics i els partits en general amb un 21,5%; els problemes socials, la sanitat i l’educació amb un 10,1%, un 10,6% i un 8,7% respectivament; la immigració amb un 6,5% i la qualitat de la feina amb un 4,3%, queden per davant dels “nacionalismes” amb un 4,2%. 

García Albiol ja ha acabat el seu període de “reflexió” i s’ha constituït ja el grup parlamentari a la cambra catalana, donant per acabat el seu “filibusterisme”, en paraules de la CUP, que a intentat endarrerir la convocatòria del ple per discutir la declaració independentista. I la conclusió de la reflexió ha estat col·locar dos ‘paracaigudistes’ en els càrrecs principals del grup parlamentari: Enric Millo, que serà el portaveu, i Esperança García, que serà l’adjunta al costat de Santi Rodríguez. Millo i García són dos personatges que venien d’altres partits i que finalment han trobat en el PP l’únic espai per dedicar-se a ser polítics. 

Artur Mas continua vetat per la CUP i l’assemblea que la formació celebrarà dissabte no farà canviar-la de parer, ja que la investidura no estarà a l’ordre del dia. Ho ha explicat en una entrevista a l’Ara.cat la diputada cupaire Anna Gabriel, que no obstant no ha descartat investir algú de CDC que no porti “20 anys” ocupant càrrecs públics o algú que arrossegui les sospites de la corrupció. Unes condicions que apunten a Neus Munté com la candidata preferida del partit antisistema, tot i que Gabriel no ho ha dit de manera explícita. 

Carme Chacón ha reconegut que els tribunals són l’eina en què confia més l’Estat per aturar el procés català i ha posat així en qüestió sense voler-ho  la independència del poder judicial: “Els tribunals estan de la nostra part”, ha arribat a dir. La número 1 del PSC el 20D ho ha admès en una entrevista a Antena 3 per justificar que espera que no s’hagi d’aplicar mai l’Article 155 de la Constitució i que no ho veu probable, precisament perquè els tribunals, ‘amics’ seus, els evitaran fer als polítics la feina bruta.