La campanya electoral de Junts pel Sí està trobant 'feedback' al carrer. L'objectiu d'aconseguir 100.000 suports en forma de 'candidats' s'està a punt d'assolir, perquè la llista independentista ja suma prop de 97.000 inscripcions. El fet més destacable, però, és l'ascens meteòric en el marcador en els últims dies. Si bé la mitjana d'inscripcions fins fa uns dies era de 10.000 a la setmana, en les últimes dues jornades se n'han afegit 13.000, mitjançant la web i les paradetes al carrer. Veient el suport popular i a falta de 10 dies pel 27S, Junts pel Sí ha activat la maquinària per desplegar un dispositiu mai vist en un dia d’eleccions. La candidatura pretén aconseguir cobrir els 2.000 col·legis electorals i 8.000 meses electorals del país amb apoderats i interventors.
 

Americanes, corbates, empresaris, Banc Sabadell, Telefónica... Són paraules que posen els pèls de punta a qualsevol militant de l’esquerra alternativa, però que de manera paradoxal són conceptes que han embolcallat el cap de llista de la CUP aquest matí. Antonio Baños ha estat el convidat d’un esmorzar-col·loqui amb empresaris organitzat per El Periódico i Banc Sabadell, patrocinat per Telefónica i ICL i celebrat a l’hotel de cinc estrelles Rey Juan Carlos I de Barcelona. No és d’estranyar, doncs, que les primeres paraules del candidat cupaire han estat: “Estic molt incòmode”. 

Badalona està virant cap a l’independentisme a un ritme estratosfèric. Com a mínim, a tenor de la massiva assistència a l’acte de Junts pel Sí al centre de la ciutat. Més de mil persones han atapeït la plaça de la Plana, una xifra sense precedents en un acte sobiranista en un dels feus tradicionals més importants dels socialistes i els populars. Un dels fets més paradigmàtics d’aquesta realitat és l’emocionant intervenció de l’exalcaldessa del PSC, Maite Arqué, demanant el vot per la independència, que ha arrencat una de les ovacions de la nit. 

Drets ha posat una querella contra Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, per amenaçar des d'un perfil de Facebook (Tancat sobtadament arrel de la denuncia presentada) nombroses personalitats catalanes com Toni Albà, Pilar Rahola, Hilari Reguer, Santi Vidal i Arcadi Oliveras, fet que constituiria un delicte d'amenaces i injúries. Segons la documentació aportada per Drets als jutjats de Manresa, Josep Ramon Bosch hauria utilitzat un perfil de Facebook sota la identitat de “Fèlix de Sant Serní de Tavernoles” per publicar nombrosos missatges amenaçadors contra persones que s’han posicionat a favor del dret a decidir dels catalans, com l’actor Toni Albà –en nom de qui actuem com a querellant-, Pilar Rahola, Hilari Reguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas o David Fernández. 

La proliferació de discursos contraris en el front unionist ha dislocat el seu missatge. Pablo Iglesias, que ha agafat les regnes de la campanya de Catalunya Sí que es Pot, qualificava ahir l’àrea metropolitana –que és aliena, com la resta de Catalunya, a la seva concepció de la realitat-, de “cinturó morat”. No ha estat l’únic que lluita per conquerir el vot a l'àrea metroplitana. Però què decidirà votar l’elector que se sent profundament espanyol i vol tractar de trobar el partit que millor defensi els seus interessos? I els abstencionistes i indecisos?

El candidat del PP Xavier García Albiol ha amenaçat avui amb una manifestació dels partidaris de seguir a Espanya si el sobiranisme guanya el 27-S i es comença a complir el full de ruta amb una declaració d’independència. El candidat del PP vol fer aixecar del sofà la suposada ‘majoria silenciosa’ “perquè es vegi que som milions”. Unes previsions que contrasten amb la realitat de la marxa unionista del ‘Dia de la Hispanitat’ de l’any passat, que omplia la plaça Catalunya amb prou feines i que va registrar 38.000 assistents segons la Guàrdia Urbana.

Els fiscals espanyols tornen a fer saltar pels aires la seva independència judicial irrompent en la campanya de les eleccions catalanes del 27-S. En un acte sense precedents, l’associació majoritària de fiscals ha emès un comunicat per deixar clar que defensen la Constitució espanyola i els Estatuts d’Autonomia de l’Estat. Una cosa que ningú havia posat en dubte, així que quin sentit té aquesta declaració de principis?