Tan sols 255 comunitats de veïns han demanat a l'Ajuntament de Barcelona que retiri les plaques franquistes de la façana dels seus habitatges, xifra que suposa només un 5,8% de les 4.361 plaques amb simbologia franquista que el Ministeri de l'Habitatge franquista va col·locar als pisos de protecció. El mes d'abril de l'any passat el consistori va començar una campanya per retirar aquestes plaques gratuïtament si els veïns ho demanaven a partir de l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica. L'Ajuntament ha prorrogat fins al 31 de març el termini per sol·licitar-ho. A banda de la retirada dels símbols franquistes als edificis també s'està procedint a la retirada dels monuments i noms de carrers de la ciutat, tal i com ahir es va fer amb el monument a Primo de Rivera. En aquest sentit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha denunciat el 'desencert' i la lentitud de la retirada dels símbols franquistes.
Llegir-ne més

Després de conèixer a través de filtracions a la premsa que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) estaria en contra de permetre que l'Estatut de Catalunya inclogui el terme 'símbols nacionals' referit a la senyera, la Diada i els Segadors, ja es posen en marxa diferents accions per tal de respondre a una eventual sentència adversa del TC. La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) prepara un manifest, un referèndum i una manifestació i, per la seva part, Òmnium Cultural optarà per 'actes de desobediència civil'. La PDD engegarà una consulta popular als municipis sobre el dret a decidir i impulsarà un referèndum des dels ajuntaments ja que l'Estatut els atribueix en l'article 222 aquesta competència si ho avalen un 20% del consistoris del Principat. En el cas que l'Estat, que ho hauria d'autoritzar, prohibís el referèndum, la PDD podria recórrer la sentència al Suprem, al Constitucional i en darrera instància al Tribunal d'Estrasburg.
Llegir-ne més

La Plataforma per Catalunya (PxC) de Manlleu ha demanta la dimissió de l'alcalde de la població Pere Prat (ERC) per incomplir l'ús de la bandera espanyola a la casa consistorial de forma 'continuada' i 'conscient'. En el debat d'una moció de suport a la iniciativa del col·lectiu 10.000.cat d'internacionalitzar la reclamació del dret a decidir del poble català el portaveu d'aquest grup Antoni Sánchez va dir que l'alcalde comet de forma 'continuada i conscient' un delicte per no exhibir públicament la bandera espanyola. Per aquest fet Sánchez li demana que 'deixi de jugar o plegui'. La moció va ser aprovada amb els vots d'ERC i CiU, l'abstenció del PSC i el vot en contra de la PxC. Llegir-ne més

L'eurodiputat del Partit Popular (PP) i vicepresident primer del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, assegura que 'estaria encantat' si pogués parlar en català a l'Eurocambra, però troba 'provincià' insistir en demanar-ho. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Vidal-Quadras adverteix que 'aquesta mania gairebé ridícula' de reivindicar l'ús de la llengua catalana a les institucions europees 'rebaixa' els catalans i els fa 'aparèixer com una gent molt miop'. Vidal-Quadras també ha aprofitat per advertir Ramon Tremosa, candidat de Convergència i Unió a les eleccions euopees, que si porta a 'dèries secessionistes i bajanades' a l'Eurocambra 'farà el ridícul'. Aquestes declaracions arriben després que ahir la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu aprovés un informe sobre multilingüisme que afirma que els pares han de tenir 'la possibilitat d'escollir la llengua oficial en què han de ser educats els seus fills en països on coexisteixen una o més llengües oficials o regionals'
Llegir-ne més

El candidat d’Esquerra al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, ha denunciat ‘l’abús que fa l’espanyolisme més ranci de les institucions europees’, arran l’aprovació d’un informe sobre el multilingüisme, que afirma que els pares han de tenir la possibilitat d’escollir la llengua en què han de ser educats els seus fills en països on coexisteixen una o més llengües oficials. L'esmena presentada per quatre eurodiputats catalans per suprimir aquest paràgraf no ha prosperat perquè el Grup Popular, amb majoria a l’Eurocambra, hi ha votat en contra amb una excepcional presència d'eurodiputats del PP espanyol. ‘El problema no és Europa’, ha assegurat Junqueras, ‘el problema és el mal ús que es fa de les institucions europees des d’un punt de vista partidista'. Llegir-ne més

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat una proposició presentada pel grup d'ERC al consistori per tal de 'blindar' les festes de foc i la resta de celebracions tradicionals i populars de la ciutat davant la directiva europea de pirotècnia, que podria alterar la celebració d'alguna d'aquestes activitats. Per tal de garantir el futur d'aquestes festes amb foc, s'elaborarà un protocol festiu que permeti la continuïtat d'aquestes celebracions. Després de l'aprovació de la proposició a la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, Jordi Portabella ha celebrat el blindatge, assegurant que la cultura tradicional i popular ajuda a mantenir la cohesió social i facilita la integració dels nouvinguts.
Llegir-ne més

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha assegurat que la Generalitat té prevista una reunió amb els regants del canal Segarra-Garrigues 'per poder arribar a acords que puguin ser traslladats a Europa'. 'Sabent que el que es estem plantejant és de sentit comú', ha dit, cal 'fer entendre també a la UE i a la Comissió quins són els nostres arguments i les nostres raons'. Els regants van manifestar-se dilluns a Barcelona en protesta per l'exigència de la UE d'ampliar en més de 20.000 hectàrees més la Zona Especial de Protecció d'Aus (ZEPA) a un canal que, inicialment, tenia previst convertir 70.000 hectàrees de secà en zona de regadius. Llegir-ne més

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha alertat aquest dimarts durant la sessió de control al Senat que les reformes laborals que calgui fer, es faran totes dins el marc del diàleg social. Zapatero ha tornat a reiterar que en cap cas no hi haurà reformes que 'debilitin els drets dels treballadors'. El president espanyol creu que existeixen 'altres iniciatives que seran més eficaces a curt i llarg termini', com per exemple un esforç especial en educació, que Zapatero creu que és 'fonamental' per assegurar un bon futur. L'anunci de Zapatero coincideix amb la convocatòria d'una manifestació per part de CCOO i UGT el proper dissabte 14 de març, on es demanarà que no s'utilitzi la crisi per retallar els drets dels treballadors.
Llegir-ne més

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha negat aquest dimarts que hi hagi un acord en matèria de finançament, com pràcticament donava per fet dilluns el vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, que va afegir que només quedaven alguns serrells. Ausàs ha demanat 'relativitzar' aquests anuncis, tot recordant que la Generalitat no acceptarà un acord que sigui 'pa per avui i gana per demà'. El Consell de Govern ha tractat 'bastament' aquest dimarts l'estat de les negociacions del finançament, després de setmanes en què els diferents portaveus afirmessin que no se n'havia parlat i que Joan Puigcercós recordés a Montilla que la 'negociació silenciosa' era una mala estratègia. Llegir-ne més

El president de la Taula del tercer sector social, Carles Barba, ha proposat com a alternativa a la norma que vol imposar l’Estat espanyol que les comunitats autònomes puguin gestionar el 50% del que recaptin del 0,7% de l'IRPF per repartir-lo entre les seves entitats i ONGs. Ha denunciat que el 2008 Catalunya va recaptar 47 milions d'euros, i que en canvi només van tornar 12 milions d'euros en subvencions. La ministra d’Educació i Política Social, Mercedes Cabrera, afirma que no s’exclou cap ONG local o autonòmica, diu Cabrera, però constata que per optar a subvencions hauran de crear ‘xarxes que superin el marc autonòmic’.
Llegir-ne més

El Govern espanyol ofereix a les illes una aportació addicional de 200 milions d'euros anuals dins del paraigua del nou model de finançament, una quantitat que suposa la meitat del que el Govern Balear exigeix a l'Estat a fi de situar el finançament de les illes en, com a mínim, la mitjana de les comunitats autònomes, ja que actualment es troba 21 punts per sota, el que la converteix en la regió pitjor finançada de l'Estat. Així ho ha revelat el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, a una entrevista a IB3. Assegura que aquesta aportació està ‘molt lluny’ de la forquilla que va establir el catedràtic Guillem López Casasnovas amb la qual coincideix el Cercle d'Economia de les Balears, fixada entre 390 i 700 milions d'euros addicionals. Per això, el conseller ha reiterat que si la proposta del Govern espanyol no millora de manera ‘satisfactòria’ el Govern no descarta la possibilitat de no signar el nou finançament. Llegir-ne més

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha anunciat que el Govern català recorrerà davant el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la decisió del ministeri d'Educació, Polítques Socials i Esport de repartir només entre les ONGs estatals el 0,7% de l'IRPF deixant fora les entitats d'actuació exclusivament catalana. Capdevila ha explicat que aquesta decisió va contra l'Estatut, que atorga competències en la gestió de subvencions vinculades a l'IRPF. La consellera estima que es veuran afectades unes 100 entitats catalanes que no podran dur a terme la seva actuació social i hauran d'acomiadar personal. Tot i així, Capdevila ha assegurat que la Generalitat ho evitarà ajudant a les entitats perquè cap d'elles hagi de tancar.
Llegir-ne més

La comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts un informe sobre multilingüisme que afirma que els pares han de tenir 'la possibilitat d'escollir la llengua oficial en què han de ser educats els seus fills en països on coexisteixen una o més llengües oficials o regionals'. L'esmena presentada per quatre eurodiputats catalans -Maria Badia, Raimon Obiols, Ignasi Guardans i Raül Romeva- per suprimir aquest paràgraf no ha prosperat perquè els diputats del Grup Popular, majoria a l'Eurocambra, hi han votat en contra. El popular, Luís Herrero, ha impulsat una esmena en què s'adverteix de 'l'error de promoure una llengua en contra dels drets dels parlants d'una altra llengua, a través de qualsevol forma de coacció o de discriminació que els ignori o els lesioni'. Llegir-ne més

La consellera de Salut, Marina Geli, ha assegurat que les lleis no poden anar contra l'evidència que la senyera és un símbol nacional de Catalunya, com a reacció a la la informació publicada avui per La Vanguardia segons la qual el Tribunal Constitucional espanyol (TC) s'oposa a que Catalunya tingui 'símbols nacionals'. 'A mi em sembla que ens compliquem la vida, independentment del que digui una llei són símbols de Catalunya' ha dit Geli referint-se a la Senyera i a 'Els Segadors' en el transcurs d'una entrevista al programa 'El matins', de TV3. Segons informa el rotatiu, el TC s'oposa a que l'Estatut proclami que Catalunya té 'símbols nacionals' i la resistència a l'ús d'aquesta expressió és el que encalla la sentència. Segons sembla, un jutge del sector progressista se sumaria en aquesta qüestió a la majoria conservadora. El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Ridao, ha declarat a RAC1 que si això es confirma se sentiria 'avergonyit' i 'seria per arrencar a córrer'.
Llegir-ne més

L'Ajuntament de Barcelona començarà avui l'enderrocament del monument de José Antonio Primo de Rivera, situat a la confluència de l'Avinguda de Josep Tarradellas amb la de Sarrià. La retirada del monument és una reivindicació històrica dels veïns de la zona, el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció en aquest sentit a l'abril de 2006 aprovada per tots els grups excepte el Partit Popular, en no ser executada van impulsar la inclusió de la mesura en el Pla d'Actuació del Districte 2008-2011. El monument va ser inaugurat al 20 de novembre de 1964, aniversari de l'afusellament del que va ser fundador de la Falange, en un acte oficial presidit per l'aleshores ministre Manuel Fraga.
Llegir-ne més