Guifré Jordan @enGuifre – L’ètica i moralitat de Barcelona en Comú poden estar en dubte. Com a mínim, després que la formació aprovés el 19 de novembre passat destinar a finalitats socials “el 100%” de la diferència entre el sou que ingressen mensualment els regidors al consistori i el límit que estableix el codi ètic de la formació. Un gest noble, però que ho podria ser més si no només ho fessin els electes. Una investigació de directe!cat amb documents que el propi partit de Colau té al seu web demostra que, tot i que Barcelona en Comú donarà 216.000 euros a projectes socials, en podria aportar uns 520.000 si realment el 100% dels excedents salarials anessin a parar a aquesta finalitat. On són els 300.000 euros que ballen? A les arques de l’organització. 

La portada d’avui del diari El Mundo destaca la suposada predisposició del govern espanyol a dialogar-ho tot –excepte un referèndum— amb Catalunya. Un gest que podria fer pensar en la intenció del diari de promocionar l’anomenada ‘Operación Diálogo’ que ha escenificat la Moncloa en els últims dies. Amb tot, el rotatiu dóna a entendre en el seu editorial també d’avui que Rajoy ha de continuar amb la mà dura contra el procés sense cap cessió. 

El diari El País s’ha posat a l’alçada de La Razón i l’ABC per a fer-se ressò de la creació de l’impost a les begudes ensucrades que promourà el ministre Montoro demà, que ‘pisparà’ 31 milions d’euros previstos als pressupostos de la Generalitat de 2017 presentats just abans-d’ahir. El rotatiu del Grupo PRISA explica les intencions del titular d’Hisenda, però oblida per complet fer cap referència a les conseqüències que això representa per a Catalunya, com a mínim tenint en compte que només 24 hores abans Junqueras havia presentat un impost idèntic. 

Benet Salellas ha deixat clar aquest matí que el pitjor que els independentistes poden fer ara és imaginar què passarà si el referèndum no es pot celebrar. En una entrevista a l’ARA.cat, el diputat de la CUP ha dit que s’ha d’apostar pel plebiscit sense dubtar per assegurar-lo. Alhora, però, ha deixat clar que “si la perspectiva internacional” l’impossibilita, no es podrien tornar a fer eleccions constituents, sinó “una DUI” per poder celebrar la votació referendària. En qualsevol cas, ha insinuat que el nou full de ruta que Puigdemont va plantejar durant la qüestió de confiança no s’hauria aconseguit sense tombar els pressupostos de 2016. 

Ni 24 hores després que Oriol Junqueras hagi presentat els pressupostos per al 2017, l’Estat espanyol rebenta un dels impostos que el conseller ha posat sobre la taula per recaptar més diners. Segons el digital Més Economia, Montoro gravarà les begudes ensucrades, cosa que xocarà amb la idèntica mesura que proposava el titular d’Economia. Tot fa pensar que prevaldrà l’impost espanyol, amb la qual cosa els 31 milions d’euros que la Generalitat pretenia recaptar per a l’any 2017 (i 41 milions els anys següents), se’ls emportarà Madrid. 

Xavier García Albiol no passa la millor època com a líder del PP ja que, a tres mesos del congrés popular català, previst pel març vinent, circulen rumors periodístics que apuntarien que Rajoy voldria treure’s de sobre l’exalcalde de Badalona perquè no encaixaria en la seva ‘Operació Diàleg’. I avui Albiol li podria haver donat més motius, per una relliscada durant la sessió de control al Parlament. 

Joan Carles I no se salva de les crítiques ni ara que està més allunyat de la vida pública sense el càrrec de rei d’Espanya. Aquesta setmana el programa estrella de la televisió pública veneçolana, ‘La Hojilla’, ha acusat el pare de l’actual monarca espanyol de ser hereu dels règims feixistes més colpidors del segle XX a l’Europa occidental: “D’on prové Joan Carles I? De Hitler, Mussolini i Franco”. 

Els pes de les formacions polítiques al Congrés dels Diputats després de les eleccions del 26J ja augurava un camí tortuós per als defensors de la tercera via, és a dir, els ‘comuns’ i fins i tot els sectors socialistes que volen reformar la Constitució. La confirmació, però, ha arribat aquest matí, en la segona sessió de control del govern espanyol de la legislatura, de la mà de Soraya Sáenz de Santamaría. La vicepresidenta de l’executiu ha fugit d’estudi preguntada per un possible canvi en la Carta Magna i s’ha limitat a estendre la mà al PSOE per fer front comú enfront al procés sense sortir-se de la legalitat actual.