La teoria de sectors propers del PP i alimentada aquesta setmana pel ministre Margallo de la caiguda de Pedro Sánchez després de les eleccions gallegues i basques podria estar més a prop. Els populars tenen totes les esperances posades a un relleu exprés en el lideratge del PSOE abans que es convoquin les terceres eleccions. Si això succeeix, el sector dominat per Susana Díaz podria abraçar el partit i donar el vist-i-plau a Rajoy, cosa que encara deixaria més clar el cop de porta de l’Estat a la proposta dels comuns d’intentar un referèndum pactat amb Madrid. Un fet que podria incidir en la decisió de fer un canvi de rumb sobiranista en el nou partit d’Ada Colau, que es gestarà aquesta tardor. A més, el govern Puigdemont ja podria posar rumb a la unilateralitat sense més demora. Un ‘efecte dòmino’ hipotètic, però que avui ha viscut el primer capítol. 

Guifré Jordan @enGuifre - La imatge de l’Estat a la premsa internacional cada vegada és menys feble d’ençà que és incapaç d’investir un president del govern. Una circumstància a la qual contribueix un article que publica aquest divendres el Financial Times que a priori no té res a veure amb el bloqueig de l’Estat, però que dóna pistes sobre un dels temes tabú que juguen el seu paper en la impossibilitat d’entesa entre uns i altres partits: el llegat de la dictadura franquista. 

Susana Díaz deixa clar que si arriba a fer-se amb el domini del PSOE, no només apostarà pel discurs espanyolista dels barons de sempre, sinó que en matèria de corrupció tampoc serà continuista. La presidenta d’Andalusia i els diputats socialistes han votat en contra d’iniciar el tràmit per crear una Oficina Antifrau com a Catalunya tot i haver-ho promès en el discurs d’investidura l’any passat. A més, la consellera d’Hisenda va afirmar que enguany es posaria en marxa l’organisme. Es dóna la circumstància que el pacte d’investidura amb Ciudadanos també incloïa la mesura, però a l’hora de la veritat, tant l’un com l’altre han votat ‘No’ al parlament. Per què? 

L’actor que va representar Aragorn a la saga de pel·lícules El Senyor dels Anells, Viggo Mortensen, aposta per un referèndum a Catalunya i lamenta la intransigència de l’Estat en el veto a posar les urnes al Principat. En una entrevista a El Món a RAC1, l’artista ha afirmat que “no s’ha de témer la veu del poble, a la voluntat de la gent” i fins i tot ha donat possibles explicacions sobre per què es veta el dret a decidir als catalans. 

Guifré Jordan @enGuifre - Les crítiques d’alguns sectors unionistes catalans i sobretot espanyols a la política exterior del govern Puigdemont tenen un suport molt minoritari entre la ciutadania del país. Segons l’enquesta Òmnibus del CEO publicat aquest matí, els electors valoren positivament de manera massiva que Catalunya tingui una política exterior pròpia i una xarxa de delegacions a altres països, cosa que avala la gestió del departament de Raül Romeva. A més, els ciutadans reclamen de manera molt majoritària també que el Principat tingui “veu pròpia davant les institucions europees sobre temes que té competències, com per exemple refugiats, cultura, política agrària i energia”. 

Xavier Trias ja n’està tip de la campanya antisobiranista d’El Periódico. Com a mínim, això es desprèn de la carta al director de l’exalcalde publicada al mateix rotatiu avui. “Fa mesos que vostè amb els seus articles, i també la línia editorial del diari que dirigeix, està obsessionat a descriure el procés polític que viu Catalunya com un relat entre bons i dolents, víctimes i botxins”, etziba Trias a Enric Hernández. 

Carles Puigdemont s’ha volgut apuntar al clam per la sostenibilitat que representa el dia sense cotxes viatjant de Girona a Barcelona amb un cotxe elèctric. Un gest indubtablement ecologista que va en consonància amb el contingut de la conferència de l’economista Jeremy Rifkin, en què el president de la Generalitat va intervenir, però que en canvi suposa ignorar la campanya de Colau. 

Guifré Jordan @enGuifre - José Manuel García Margallo ha cridat aquest dimecres a la unitat dels partits espanyols per impulsar un acord d’investidura per lluitar contra el procés català. Tot i que és significatiu que elevi la qüestió catalana a màxim desafiament de l’Estat, no és el primer dirigent polític espanyol ha posat l’independentisme com a raó. Ara bé, les paraules de Margallo aquest dimecres des dels passadissos de la seu de Nacions Unides, a Nova York, sí que desprenen un derrotisme que trenca els esquemes del discurs del seu ministeri, del govern Rajoy i els partits unionistes i de la premsa de Madrid.