Dissabte, 26 de gener de 2008 05:00 h
Àlbum de fotos embrionari
En aquesta ocasió, us vull presentar un seguit de fotografies obtingudes al laboratori de fecundació in vitro mitjantçant un sistema de captura de imatges acoplat a un microscopi de contrast de fases. De ben segur, aquestes imatges completaràn l’article del passat desembre on feia cinc cèntims del trànsit de l’embrió pel tracte genital femení fins a la seva implantació.
0
CarregantEn la primera fotografia (que encapçala l'article), podem veure un òvul humà en contacte amb espermatozoides. En condicions fisiològiques, la concentració d’espermes que arribaria a l’òvul seria molt menor que l’observada en la imatge. En el cas de la fecundació in vitro, aquest proporció s’augmenta en un intent de millorar les taxes de fecundació.
A l’endemà, si l’òvul ha estat correctament fecundat, presentarà aquestes dues estructures característiques, anomenades pronuclis i que contenen cadascuna d’elles la informació genètica provinent d’un dels dos gàmetes (anomenant-se pronuclis femení i masculí). L’embrió en aquest estadi també s’anomena zigot.
Cap a les 25-27 hores després de la fecundació, s’hauria de produïr la primera divisió cel·lular: la cèl·lula que abans era l’òvul es divideix per la meitat, resultant-ne dues cèl·lules filles. Evidentment, com que el volum total no augmenta, cadascuna d’elles hauria de tenir idealment la meitat del volum de la cèl·lula de la qual prové.
Aquest procés de divisió cel·lular s’anirà repetint, de manera que cada vegada l’embrió tindrà un major nombre de cèl·lules, cadascuna d’elles de menor tamany.
Al llarg del segon dia després de la fecundació, l’embrió hauria de tenir quatre cèl·lules.
Al tercer dia, cadascuna d’elles s’hauria d’haver tornat a dividir, resultant-ne un embrió de vuit cèl·lules. Val a dir que no totes les divisions es dónen a l’hora, podent-se observar embions amb tres, cinc, sis cèl·lules etc. Aquest estadi embrionari també s’anomena mòrula.
Al llarg del quart dia, les divisions segueixen, però a més s’observa un altre fenòmen, anomenat compactació: els límits entre les cèl·lules es fan menys evidents i perden la característica forma esfèrica.
En un estadi més avançat d’aquesta compactació, es comença a observar una cavitat al seu interior. Aquesta cavitat està plena del mateix líquid que envolta l’embrió, i permetrà que l’embrió comenci a augmentar de volum.
El cinquè dia post-fecundació, aquesta cavitat ja és evident, així com l’augment de volum: la cavitat, anomenada blastocel, ja suposa la major part del volum de l’embrió. Això fa que les cèl·lules es disposin al seu voltant i adoptin una morfologia més aplanada, degut a la pressió que exerceix el líquid que omple la cavitat.
Al sisè dia, la cavitat està del tot expandida i en l’embrió distingim dues classes de cèl·lules: les que estàn disposades a l’exterior, reborint la cavitat (Trofectoderm) i una massa compacta situada en un dels extrems de l’embrió, a dins de la cavitat. (Massa cel·lular interna). Aquest és el primer cop en què trobem dues línies cel·lulars diferents a l’embrió (a diferència de l’estadi de mòrula, en què totes les cèl·lules eren iguals). El destí d’aquestes dues línies cel·lulars també serà diferents: les cèl·lules de la massa cel·lular interna estàn destinades a formar el fetus (i són alhora les que s’utilitzen per a ontenir cèl·lules mare mare embrionàries), mentre que les cèl·lules del trofectoderm formaràn les membranes accesòries.
Finalment, cap al setè dia de desenvolupament, l’embrió s’alliberarà de la membrana externa que ja envoltava l’oòcit. En aquest procés, conegut com a eclossió, el propi embrió realitza un forat en aquesta capa a través del qual surt disposat a contactar amb l’úter matern.
Totes les fotografies estàn extretes de Firtsivf.net, excepte de la de l’oòcit, que pertany a Medicult.com
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
Miriam Noguera
InvitroTV
Imprimir
Enviar
Actualitat