I, ara sí, l’Estat

6  

( 9 vots )

 carregant

L’Espanya oficial, la del PP i el PSOE de Madrid,  la de la caverna mediàtica, ja ha tret la seva pròpia conclusió dels darrers resultats electorals a Catalunya: Artur Mas, la bête noire, ha perdut i, amb ell, l’independentisme. En realitat, era la sentència –com totes les que vindran- ja la tenien escrita des de feia molt de temps i només els hi calia adaptar-ne el guió a conveniència. Vull dir que hagueren explicat el mateix si de cas ‘Junts pel Sí’ hagués superat els 68 diputats, si el PP s’haguera quedat per dessota dels 11 o si la llista d’Iceta s’haguera quedat més pelada encara del que ho està ara. S’han agafat a mort a un argument, el del nombre dels vots, que tampoc no resulta massa creïble atès que al sac de l’unionisme han posat també tots els vots del ‘Catalunya si que es pot’ o, fins i tot, els d’UDC, on del ben segur que hi deu d’haver més moros que cristians de Duran Lleida.  

És impossible que una persona mínimament llegida, en els seus cabals, pugui afirmar que l’independentisme ha perdut a Catalunya quan, de fet, la majoria de diputats per la independència és incontestable o quan per primera vegada en la història una llista sobiranista ha resultat victoriosa a totes i cadascuna de les comarques del país.  Menteixen, doncs, com quan volen fer passar la Generalitat per una mena de règim de tall nazistoide, el sistema d’immersió lingüística pel Gulag o els sobiranistes per una colla d’hispanòfobs assilvestrats. Menteixen i sovint, també, projecten allò que ells mateixos són, que no han deixat de ser des de 1939.  Rajoy, Sánchez o Iglesias porten a la massa de la sang el nacionalisme encara que no puguin ni vulguin reconèixer-ho.  Un nacionalisme que els incapacita per a qualsevol diagnosi minímanent encertada sobre la realitat de Catalunya i encara per entendre que l’Espanya que voldrien molts catalans que es senten espanyols no és la que ells representen.
 
No crec que ningú esperés dels líders polítics espanyols cap anàlisi diferent del que han fet posant el morro tort. Tot plegat, del que es tractava no era de treure una conclusió articulada sobre la base de la veritat, sinó de deslegitimar l’adversari després de comprovar amb impotència que el joc brut no els ha servit per a res i que les paperetes han anat on han anat.  Però, sobretot, crec que del que es tracta és de tenir una coartada convincent per a tancar la porta a qualsevol negociació  i per a justificar qualsevol tipus d’actuació en contra de la Generalitat i les institucions catalanes quan aquestes comencen a rodar amb el fill de ruta a la mà. A Madrid, hem de tenir-ho clar, s’estan preparant per a posar en marxa, ara sí, tota la maquinària de l’Estat i intentar sufocar la revolució democràtica dels catalans. Qui més aguanti guanyarà.
 
Francesc Viadel

6171 lectures 6 comentaris

Imprimir Enviar