Espanya federal?... Quan les granotes crien pèl
Segurament, Espanya, mutarà d’una monarquia amb arrels franquistes a un Estat monàrquic federal o similar (¿?) quan les granotes crien pèl. S’imaginen ensopegar un dia en un marge del Parc de la Ciutadella amb una granota de barba llarga i rebel com la de Karl Marx, com la del doctor Bacteri, com la de Grigori Rasputín o Sandokan?. Parlo de les granotes comunes, d’aquelles que es poden trobar saltant alegrement en un qualsevol rierol del país i no pas de cap espècie estranya com la Trichobatrachus robustus africana, un batraci al que li surten una mena de pèls als costats i les anques.
Tot plegat, l’operació requereix una transformació de la mentalitat política espanyola tan radical i uns condicionants conjunturals tan especials que la converteixen gairebé en una quimera. Bé, tampoc no cal ser cap reputat analista per a veure-ho. Com sigui, però, en política sempre hi haurà gent disposada a creure’s que els ases volen si de cas això els dóna tranquil·litat d’esperit i, també, és clar, líders disposats a aprofitar-se’n de l’avinentesa.
És exactament el que fan d’unes setmanes cap aquí Miquel Iceta i Carme Chacón, és a dir, alimentar la il·lusió d’uns quants milers de ciutadans als quals els ha semblat veure creuar pel cel una Espanya federal amb forma de burro català, cofada amb una corona real de llautó i amb la tricolor republicana tatuada al llom. És evident que mentre distreuen l’auditori guanyen temps per a intentar salvar la pastera del PSC que, atrapada enmig de la tempesta, es dirigeix carregada de dirigents cap a les roques. Guanyen temps i alhora es fan de voler pels seus principals competidors electorals amb els que més d’hora que tard acabaran amistançant-se per pura supervivència.
El primer en sortir a l’escenari va ser Iceta. Va sortir amb una cueta postissa i va dir que estaria a favor d’un referèndum sobiranista en el cas que els catalans votaren que no a la reforma de la Constitució espanyola. Una reforma constitucional, vés per on, que ara per ara és pura il·lusió de l’esperit. Recentment, la seva companya Carme Chacón, no tan sols ha assegurat que aquesta legislatura Espanya es convertirà en federal-alehop! i que els catalans haurien de votar la seva pròpia Constitució dins d’aquest nou Estat sinó que el Partit Popular s’hi afegirà per la única raó que no voldrà quedar-se sol. Chacón ignora deliberadament que al PP això d’estar sol o en companyia tant se li’n fot des de 1939. En fi, que no potser que ni Iceta ni Chacón es creguin aquestes bajanades.
En qualsevol cas, és evident que la sobtada insistència referendurista dels socialistes catalans és una simple maniobra tàctica, un joc de mans, il·lusionisme pur. Tot plegat, només pretenen que a aquestes alçades del ball, amb un PP més nacionalista que mai i un PSOE rabiosament jacobí, els ciutadans veiem granotes amb pèl a grapats prenent el sol pels marges de tots els parcs i jardins de Catalunya. No se’ls pots negar que tenen molt de mèrit. Al capdavall, fer màgia per a un auditori tan emprenyat com despert ha de ser tan arriscat com cansat.
Francesc Viadel







