Colau, el nepotisme i el codi ètic d’ERC

3  

( 10 vots )

 carregant

No hi ha res més espanyol llevat del tricorni que el nepotisme. Els monarques i la jerarquia eclesiàstica el practicaren amb capteniment. Durant segles donaren als de baix tot un exemple de com prosperar més enllà de qualsevol limitació personal o ambiental i, és clar, el comú de la gent va acabar per trobar d’allò més normal la col·locació a dit de la parentela.  Com sigui, tothom odia i alhora enveja el nepotisme. L’odia perquè és la negació de la igualtat d’oportunitats, l’assassí de l’esperança dels fills de les classes populars, una amenaça per al talent, la porta gran d’entrada de la imbecil·litat a sou. I l’enveja perquè en un país amb tan poques oportunitats no tenir un parent ben situat equival a passar-les putes de per vida sinó és que hi ha un cop de sort.

L’esquerra emergent semblava que venia a acabar, entre d’altres vicis lletjos, amb aquest de l’endollisme. Pocs líders d’aquesta nova esquerra prometien tant en aquest sentit com Ada Colau que amb la seva trajectòria civil representava per a molts l’esperança d’un canvi i d’unes transformacions socials i polítiques profundes. Vet aquí, però, que el primer que va fer Colau en arribar a l’alcaldia de Barcelona va ser col·locar al seu marit Adrià Alemany. És cert que Alemany cobra del seu propi partit però també ho és que gaudeix d'unes insòlites atribucions polítiques sent com és algú en cert sentit aliè a la institució. Vanesa Valiño, parella de Gerardo Pisarello, el número dos de l’alcaldessa, també va ser col·locada a dit com a cap de gabinet de la regidoria de Vivenda. Pisarello es va afanyar a defensar que la seva companya era una experta – extrem que ningú no va posar en dubte- i que la decisió havia estat del regidor Montaner i no de l’alcaldessa. Són dues de les contractacions més cridaneres però no pas les úniques. La polèmica abasta també a membres dels socis de Colau i no només això, sinó que des de l’oposició es denuncia l’existència de contractes fraccionats sense concursos amb empreses on hi treballen parelles de regidors de govern. Tot plegat, sembla que aquest nepotisme no sigui només el resultat d’una pràctica social arreladíssima i que calgui, doncs, preguntar-s’hi si no serà també la conseqüència més evident d’una cultura política endogàmica. El mateix sembla que està passant al País Valencià on el vell nepotisme s'ha trobat amb el practicat per les noves figures emergents de la política. Una endogàmia, ja es veu, tant enravenada i odiosa com la de l’aristocràcia que li ballava els nans a Felip IV.

Ara mateix, l’ajuntament té sobre la taula un avantprojecte de Codi Ètic i de Conducta pendent d’aprovació en plena refrega a compte d’una maniobra administrativa que li permet a Colau nomenar càrrecs d’alta direcció a gent de fora de l’Ajuntament. Els comuns han començat a prendre posicions en les despatxos més decisius de la Casa Gran.

Així les coses, l’oposició –inclosa la CUP que fa la guerra pel seu compte als caps de la TMB- no veu clar res, ni el Codi ni les intencions de Colau.

Val a dir, que els republicans han estat especialment contundents en aquest tema. El regidor Jordi Coronas, ha emplaçat recentment a l’alcaldessa a anar més enllà dels marcs ja creats per a combatre l’endollisme. L’administració municipal, assegura Coronas, ha d’estar lliure de familiars, amics i coneguts i ningú no ha de poder ser contractat si de cas això provoca un conflicte d’interessos. Altrament, els càrrecs amb dedicació exclusiva han de deixar de cobrar dietes. Quasi res diu el diari. Poden semblar unes pretensions modestes però la veritat és que de modestes no en tenen res.  Ben mirat,  Esquerra, li acaba de demanar a l’alcaldessa que canviï la retòrica per una redefinició de l’organigrama municipal i a la resta de la corporació que perdin tota esperança de fer-se un racó barat a deixar anar unes quantes signatures.  

Colau pot fer-se l’orni (també pot fer-ho el gerent i altres eminències municipals amb funcions mig clandestines i sous i prebendes d’infart) però el paper dels republicans posa el que posa.  Ja veurem si a causa del Codi Ètic no se li obri un nou front al govern municipal. Fa tota la pinta.
 
 
Francesc Viadel 

4442 lectures 3 comentaris

Imprimir Enviar