Darth Vader i la cabra de la legió a Barcelona

0  

( 5 vots )

 carregant

Només uns pocs minuts abans que la Hermandad de Caballeros Legionarios iniciés la seva desmanegada Marcia su Barcellona, just en el moment en què la tropa afinava cornetes i tranquil·litzava amb amanyacs la seva cabra emblema, Darth Vader i un soldat de l’Imperi Galàctic han entrat amb pas marcial a la botiga de Norma còmics del Passeig de Sant Joan, envoltats d’un petit seguici de nens entusiasmats. La presència del dolent d’Star Wars ha passat, però, pràcticament desapercebuda. A la gent ja no li sorprèn absolutament res, ha perdut tota capacitat de sorpresa, de vegades, per desgràcia. A pocs metres, mig centenar de turistes rosses com vestides per a passejar per una tòrrida ciutat del Carib, decidien si entraven o no al Firefly brunch mentre a la terrassa del bar de la vorera d’enfront hi havia hòsties entre els estrangers per a agafar taula. I així, Vader i el seu soldat, han estat incapaços d’aixecar la més mínima expectació en una vorera acostumada a veure passar turistes, trolls, fades i otakus de tota mena...

Del cert que Darth Vader i el seu polit escorta haurien triomfat molt més afegint-s’hi a la manifa dels de la Hermandad i si entre crits de Viva España i marxes militars hagueren disparat al cel unes quantes salves làser.

La cosa seria de riure si no és perquè en conjunt la concentració d’avui contra l’alcaldessa Colau, les forces de l’esquerra, els antisistema i els separatistes i a favor de l’exèrcit i de tots els cristos grossos de l’Espanya a blanc i negre,  ha resultat d’un anacronisme patètic, irritant. Els milers de forasters que ens visiten, si de cas han ensopegat amb aquella rua sinistra enmig d’una ciutat que s’emmiralla en el disseny, la joie de vivre i el cosmopolitisme més accentuat, no deuen d’haver entès res. ‘Serà el rodatge d’una pel·lícula de zombies?’, deu d’haver-se preguntat més d’un atònit vianant no sense una mica de raó. Al capdavall, la Legión, com tantes altres coses de l’Espanya sempiterna, forma part d’una concepció de nació espanyola que ja duu morta des de fa molt de temps però que, això no obstant, es nega a deixar de caminar. És la mateixa Legión de Millàn Astray, el nuvi de la mort, el ‘glorioso mutilado’, el personatge que segons Paul Preston va contribuir més a l’ideari violent de l’extrema dreta espanyola i va institucionalitzar i evangelitzar els valors brutals i embrutidors del general Franco. Un tipus obsessionat amb la mort que va crear, junt al seu camarada Franco, un cos totalment imbuït pel salvatgisme. “Els psicòpates, els borratxos i els pàries” escriu Preston, “eren tractats brutalment, a canvi de la qual cosa se’ls permetia donar solta a la seva set de sang”. És la mateixa Legió que ha esclafat tantes vegades Barcelona com recordava amargament fa molt poc Josep Cruanyes de la Mesa d’Entitats Memorialistes de Catalunya.

Què té a veure tota aquesta gent, aquesta narrativa de la pàtria i de la mort amb el nostre món d’ara?. Certament, no res. Si de cas té a veure amb alguna cosa és amb el repugnant fanatisme i la mentalitat reaccionària sorgida als països més desfavorits com a reacció als abusos del neocolonialisme occidental. Quin estat de l’Europa occidental permetria un cos militar com aquest sense el més mínim aggiornamento llevat d’Espanya?.

Bo, a la última s’han aplegat un mig miler de salvadors de la pàtria reclutats arreu de l’Estat espanyol, la majoria d’ells majors de seixanta anys. Han desfilat amagant la panxa i traient el pit, s’han desfogat amb els seus càntics i els seus vitols enravenats i la ciutadania els ha respost amb el major dels menyspreus. A la última, cal que no oblidem, si ho han pogut fer és perquè en un estat de dret, el tipus d’estat del qual ells mateixos abominen, fins i tot els zombies i els marcians tenen dret a manifestar-se per molt que això dolgui a la gent de bon gust, als demòcrates de tota condició i pelatge.

Francesc Viadel

3384 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar