Tardà i Rufián, mitja hora a bord de l’Enterprise

0  

( 2 vots )

 carregant

Els republicans Joan Tardà i Gabriel Rufiàn van passar l’altre dia mitja hora curta a bord de l’Enterprise-Moncloa. Havien estat citats per un desconcertat comandant Rajoy-Spock, desesperat per tal d’aconseguir els suficients suports de part de la galàxia hispànica amb els quals poder continuar mantenint el govern de la nau insígnia. La nau, apedaçada com si haguera estat assaltada per una tribu de drapaires desesperats, sense rumb, es veu que necessita ara més que mai d’una bona colla de camàlics que l’empenyen no sé sap ben bé en quina direcció per tal que els que la comanden continuen còmodament instal·lats a les seves cabines. Ja es sap, per a qui hagin ases sempre hi ha d’haver qui vagi a cavall, aquí, en Alàstria, en Cardàssia i en Castellfollit de Riubregós. 

La reunió, certament, no va ser cap festa. Per no haver no hi va haver ni un grapat de cacaus ni tramussos, ni una ampolla petita d’aigua mineral. Com és ben natural els republicans, cansats de rebre, van posar cara de pocs amics. Per la seva banda, Rajoy-Spock es va mostrar més inexpressiu que mai, amb aquella cara de peix bullit que se li ha posat des que va tornar del planeta Vulcà on va estar ensinistrant-s’hi en la disciplina Kolinahr, consistent a eliminar qualsevol sentiment humà. I d’aquí que al comandant tan se li’n foti un cas Gürtel com un cas Taula, com un Bárcenas o un Acuamed, parlar amb els d’Esquerra Republicana que amb un pitonissa.. per ell, com si li caigués del cel al damunt una merda de pterosauri pterodactiloide... ni se n’assabentaria ni del pes ni de l’olor. Des d’aquell curset –i potser encara abans- Rajoy-Spock és com si anés tot el dia fins al cul de Valium 10 mil·ligrams i aiguardent d’herbes.

El cas és que molt breument, Tarda i Rufián, li van explicar al comandant que si aquest volia el suport dels republicans caldria que autoritzés als catalans a fer un referèndum per decidir la seva continuïtat o no en la Federació de Planetes Hispànica. Parlar per no callar. Rajoy-Spock de l’únic referèndum que en sap res és del de 1967, el de la Ley Orgánica del Estado. Feta la petició van procedir a entregar-li al comandant un pendrive amb les converses entre el ministre de l’Interior, Fernández Díaz i l’exdirector de l’oficina Antifrau, Daniel De Alfonso. Unes converses on es pot comprovar fàcilment que els subordinats de Rajoy-Spock són una colla d’incompetents, deshonestos, conspiradors i desvergonyits que gasten els diners de caitans, betazoides, gorns, romulans, klingons, Trils, valencians, bascos i catalans, de tothom, per a destruir la reputació dels adversaris polítics com passa en una república bananera qualsevol. Bé, Rajoy-Spock va omplir-se la boca d’aire i va fer rodar les boles dels ulls amb la mateixa destresa de Lina Morgan. Després, es va arronsar de muscles i tot seguit es va gratar els forats de les orelles amb el dit menovell. Finalment, sense deixar de somriure, els va donar les gràcies per la visita i va deixar que Tardà i Rufián tornaren tranquil·lament per on havien vingut. En quedar-se sol li va donar de menjar al seu petit Tribble uns bocinets d’Estatut i se’n va anar a fer una becaina confiat en què tot s’arreglaria.

2831 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar