La batalla del conseller Antoni Comín

0  

( 4 vots )

 carregant

A finals de novembre de 1998 vaig entrevistar per a El Temps a qui aleshores era el Síndic d'Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Joan Ribó. Bona part de la conversa va girar a l'entorn de la situació de la sanitat pública valenciana que en aquell moment, i des de l'arribada el juliol de 1995 a la Generalitat del popular Eduardo Zaplana, es trobava immersa en un procés de privatització del tot insòlit a l'Estat espanyol. El buc insígnia d'aquella operació va ser la posada en funcionament l'any 2000 de l'Hospital de la Ribera a Alzira, el primer hospital públic de gestió privada gràcies a una llei de 1997 aprovada pel PSOE i pel PP. Val a dir que des que va començar a funcionar, l'hospital ha estat un pou negre per a les arques públiques. El desficaci ocasionat no va ser, però, cap impediment per a que el PP cedís a la mateixa UTE que explotava el centre d'Alzira, la gestió dels hospitals de Torrevella, Dénia, Manises i Vinalopó en la ciutat d'Elx. Tampoc va ser un problema que molts professionals de la sanitat criticaren les interferències dels criteris econòmics en l'atenció mèdica o l'opacitat en la despesa. L'hospital perdia diners i la Generalitat es limitava a pagar fent bona aquella sentència de Tony Judt en el seu assaig El món no se'n surt segons la qual, "l'única raó per la qual hi ha inversors privats disposats a adquirir béns públics sense rendibilitat és perquè l'estat n'elimina o en redueix l'exposició al risc".
 
Durant l'entrevista, Ribó, (avui alcalde de València per Compromís) es va mostrar molt preocupat i fora de micròfon va dubtar que la Generalitat valenciana pogués recuperar mai algun dia el control sobre aquella hospital i sobre qualsevol que es privatitzés d'aleshores en endavant. Vet aquí que aquest passat 14 de setembre, el president Ximo Puig, anunciava durant el Debat sobre Política  General de les Corts que no renovaria la concessió a Ribera Salud per a la gestió de l'hospital d'Alzira, pocs mesos després que ordenés també a la seva consellera de Sanitat, Carmen Montón, iniciar els tràmits amb l'empresa DKV per recuperar l'hospital de Dénia. Els criteris amb els quals la dreta va impulsar el negoci de la salut no s'han pogut sostenir per enlloc. L'experiment lluny d'estalviar diners als valencians o de millorar l'atenció de la població, només ha fet que enfonsar més les finances públiques i empitjorar les condicions de les prestacions en el sistema públic. 
 
El cas és que la iniciativa de Ximo Puig coincideix amb la del conseller republicà Antoni Comín de reforçar el caràcter públic del sistema sanitari català, o el què és el mateix, de fer que els centres públics recuperin l'activitat hospitalària que fins ara es derivava a clíniques o hospitals gestionats per privats. El primers hospitals que han recuperat la seva activitat han estat els de Parc Taulí de Sabadell i l'Hospital de Terrassa que fins ara derivaven la seva activitat a la Clínica del Vallès, un centre gestionat per l'empresa privada Quironsalud. D'aquesta manera, la Generalitat recuperarà 7'5 milions d'euros que anaven a parar a Quironsalud i que ara revertiran en l'atenció als usuaris de Sabadell i Terrassa.
 
Com en el cas del País Valencià, amb els anys ha quedat demostrat que la privatització dels serveis públics acaba sent sempre una autèntica sagnia per a les butxaques dels ciutadans. Sense anar més lluny, la Conselleria de Salut estima que la desviació de pacients als quiròfans de centres privats (mentre hi havien quiròfans en hospitals públics) impulsada pel darrer govern convergent, va encarir el cost de la cirurgia un 12% més. Altrament, durant el 2012, les externalitzacions sanitàries van representar la transferència d'uns 127 milions d'euros públics a mans privades. Tot això sense comptar els escàndols com el d'Innova o Bagó, conseqüència d'un sistema on el factor de risc cobert per l'administració i la possibilitat d'obtenir sucosos ingressos poden resultar massa temptadors per a lobbys, linxs dels negocis i altres espècies.
 
La croada mampresa per Comín serà sens dubte una de les més dures que mai no hagi impulsat un dirigent polític a Catalunya. El sector privat no soltarà el mos fàcilment i el sector públic potser li aplaudirà el gest però alhora li demanarà també solucions per a molts altres problemes que s'han generat a l'ombra de les polítiques de l'austeritat. No serà fàcil i entre crisi i crisi sanitària s'haurà d'entendre no tan sols amb els falcons dels negocis sinó també a un col·lectiu, el dels metges, poc procliu a compartir el poder dins del seu àmbit de decisions.
 
De moment, sembla que ja ha guanyat dues batalles importants. Una, la de la credibilitat política en no témer abordar de cara una situació que no podia continuar com fins ara. L'altra, la del sentit comú. La sanitat pública és massa important com per a convertir-se en el negoci d'uns pocs.
 
Francesc Viadel

2304 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar