Núñez Feijóo, narcos, etarres i imbecil•litats

5  

( 8 vots )

 carregant

Les fotos que van fer famós al dirigent del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, no el mostraven ni tocant la gaita ni cruspint-se una tapa de polbo a Feira sinó a bord del iot del narcotraficant i contrabandista de tabac, Marcial Dorado. Les va trobar la policia en una batuda i les va publicar El País a finals de març de 2013 junt amb un reportatge d’allò més entretingut que signaven, Xosé Hermida i Elisa Lois.

Segons el que explicaven els periodistes, Feijóo, hauria conegut Dorado, (avui complint un condemna de 14 anys per narcotraficant), a través del seu testaferro, el també delinqüent i militant del PP de Ferrol,  Manuel Cruz López.  La relació de Feijóo i Dorado va ser molt i molt estreta. Viatges, festes, farteres.... Quan el van enxampar, Feijóo va confessar amb la boca molt petita que havia comès un error de joventut i lluny de reconèixer el pecat més gros va tirar merda sobre els socialistes i els nacionalistes als qui va acusar d’haver signat contractes amb les empreses de Dorado quan manaven a la Xunta. El cas es que Feijóo va cantar posant cara de peix bullit, encongit i no pas com l’altre dia que gallejant va comparar l’independentisme català amb ETA, les aspiracions democràtiques de la majoria dels catalans amb una pistola.

No és la primera vegada que el popular treu pit a compte de la pàtria espanyola. El novembre de 2015 va qualificar la resolució de desconnexió votada pel Parlament de cop d’estat, de desvari, alhora que posava l’independentisme al mateix nivell que el terrorisme d’ETA, el 23-F i l’atemptat islamista de l’11-M. Artilleria pesada com quan a principis d’any va fer còmplice moral dels atemptats de Brussel·les als podemites d’Iglesias.

Els dirigents del PP tenen una extraordinària tendència a la criminalització simbòlica de l’adversari sobretot quan els esquitxa directament la merda. Penso ara amb la seva col·lega valenciana Isabel Bonig que a les hores d’aparèixer en la premsa per una investigació del Tribunal de Comptes sobre adjudicacions fetes durant la seva etapa de consellera d’Infraestructures, acusava el president Ximo Puig d’alta traïció per haver-li obert les portes del Palau de la Generalitat al seu homòleg Puigdemont. No estan bojos o potser sí, també. En realitat, són uns carotes, uns desvergonyits sense escrúpols que no haurien pogut ni respirar en un país amb una democràcia real, entre una ciutadania conscient de l’anomalia i el perill que representen per a l’interés general. 

Tot plegat, Feijóo intenta fer passar per criminals a més de la meitat de la població catalana mentre oblida que la sucursal gallega del seu partit, la que ell mana, és una de les que més casos de corrupció aporta al total dels del PP de tota Espanya... Cas Baltar, Campeón, etc... El partit de Feijóo, ell mateix com a president de la Xunta, ha impedit –com Bonig i els seus en el País Valencià- que els gallecs se’n desferen de l’heretat sinistra de l’antic règim. L’emancipació política de les seves respectives societats representaria a la curta la seva desaparició com a casta parasitària.

Les banderes d’aquesta gent no són les del patriotisme constitucional –que més voldrien els espanyols que es creuen Espanya- sinó les del caciquisme decimonònic amb tot el que això representa. Les seves comparacions, les seves imbecil·litats retòriques, són repugnants. No tenen cap autoritat moral. Són, ras i curt, una banda.

3536 lectures 5 comentaris

Imprimir Enviar