!Vista, suerte y al toro!, excel•lentíssimes.

4  

( 3 vots )

 carregant

Que “las corridas” junt amb tots els seus dialectes tauromàquics –bous al carrer, embolats o a l’aigua- són una salvatjada ho saben fins i tot els babaus de poble.

Amb tot i això, l’Espanya atàvica s’entesta en fer-nos engolir un espectacle tan repugnant amb el pretext que la “Fiesta” és cultura i pàtria. A finals de maig de 2012 el PP va aconseguir que el Congrés dels Diputats –amb l’abstenció vergonyant del PSOE- declarés la “Fiesta” Bé d’Interés Cultural per contrarestar, sens dubte, la prohibició catalana aprovada pel Parlament dos anys abans. El text de la moció que va donar lloc a tan solemne nominació, s’articula en base a un seguit de presumpcions de caire  ideològic i d’imbecil·litats de cafetí de l’alçada d’un campanar. Resumint, l’argument d’autoritat és que el toreig és ancestral. Tan ancestral, suposem, com el garrot vil, la foguera per als heretges, els remeiers o el duel a garrotades. Entre aquest raonament i el d’un religiós pakistanès que titllava l’altre dia la nova llei que prohibeix el perdó per penediment dels assassins de dones com a una intromissió de la cultura occidental, no se’n va massa. Cal tenir present que el recurs a allò ancestral a fi d’evitar qualsevol canvi d’acord amb el progrés de la humanitat, és d’un perill enorme. No ho dubteu, entre els ancestralistes sempre anireu a ensopegar amb fanàtics i inadaptats a l’evolució. 

S’adduïa també que la “Fiesta” representava un potentíssim sector econòmic i un esperó per a la conservació del medi ambient gràcies al manteniment de les deveses on pasturen els bous. Vaja que sense las “corridas” les espanyes s’acabarien convertint en un desert com el Sàhara i els espanyols en més pobres que els nigerians.

La realitat és, però, que la gent li està girant l’esquena a “las corridas” les quals, segons fonts dels mateixos ministeris de l’Interior i de Cultura, han caigut quasi el 70% durant els darrers anys. Es miri com es miri les manifestacions taurines només poden tenir interès per a l’antropòleg que vulgui estudiar el comportament primari dels energúmens més reputats de cada tribu.  

Ras i curt, la “Fiesta” –amb les seves múltiples varietats- és un anacronisme lamentable i vergonyós que no mereix ni ser protegit ni encara rebre ni un cèntim d’euro públic amb l’excusa de que és cultura en un país amb un Estat que condemna per llei a la irrellevància i la precarietat, actors, artistes i escriptors.

La darrera ofensiva tauromàquica ens ve ara del Tribunal Constitucional que a petició del PP ha de dictaminar si el Parlament de Catalunya pot o no prohibir els bous. Seria una sorpresa que un tribunal presidit per algú com Pérez de los Cobos, exmilitant del PP i conegut per les seves ‘puyas’ contra els catalans, no li donés la raó al partit de Rajoy. La impressió és que els membres de l’alt tribunal són molt de les banyes, dels “bichos”, de la “casta” i la “reata”, “burriciegos” si molt convé als signes del temps per pura devoció a la tradició, la mateixa que els manté al capdamunt del sistema. Ja s’ho faran.

Fet i fotut, poden cantar missa i bufar si volen amb la fúria del toro que va “empitonar” Manolete. A la “Fiesta” li queden dues tallades de cabell. Altrament, amb sentència favorable o no a la prohibició, és de preveure que el Parlament català continuarà fent allò que la seva ciutadania, més aliena que mai als pronunciaments patriòtics i a la devoció als ancestres, li reclama. !Vista, suerte y al toro!, excel·lentíssimes.

2738 lectures 4 comentaris

Imprimir Enviar