O pressupost o eleccions

1  

( 3 vots )

 carregant

El president Carles Puigdemont va ser molt clar durant la seva intervenció en el ple de fa pocs dies en què es va sotmetre a una moció de confiança. O s’aprovaven els pressupostos que enllesteix el vicepresident Oriol Junqueras o bé convocaria unes noves eleccions. Tot plegat, sense uns nous pressupostos queden afectats greument els serveis socials, l’impuls econòmic del país, a més, d’esvair-se la possibilitat de poder celebrar un referèndum d’independència així com d’engegar estructures d’estat com la de la hisenda pròpia. Així les coses, sense pressupostos no tindria ara mateix cap sentit continuar amb la legislatura. Altrament, unes noves eleccions, convocades en aquest escenari, molt probablement serien mal rebudes per la ciutadania catalana, especialment per a l’actual majoria independentista que percebria la nova convocatòria electoral com un fracàs.   

A ningú no escapa que l’aprovació d’aquests pressupostos depèn del vot favorable de la CUP. La formació de Lluís Rabell ha donat llargues fins ara a les peticions del Govern mentre que la resta de les forces del Parlament, contràries a la independència, es posicionaran en contra.

Durant el ple en què es va debatre la moció de confiança, la diputada Anna Gabriel va assegurar que la CUP hi donaria suport sempre que no fossin iguals als que ja van rebutjar fa uns mesos. Aquells pressupostos, els més socials de la història, segons Junqueras, per a la diputada Eulàlia Reguant continuaven encotillats en l’austeritat i els dictats de la Troika que des de Madrid administra el ministre Montoro. Només eren millors que els del 2015 però no pas ‘desobedients’. Al seu parer les xifres no reflectien ni la reversió de les retallades ni tampoc de les privatitzacions, en definitiva, no expressaven una voluntat política de ruptura.

La CUP no és aquella colla de joves idealistes innòcua i pressumptivament dòcil que, molts de manera paternalista, pensaven que era. La CUP és una formació política que està en tot el seu dret a plantejar des de les seves posicions ideològiques, alternatives als pressupostos i a qualsevol proposta que passi pel Parlament, més encara si els seus vots resulten decisius en la seva aprovació. Això no obstant, cap proposta –ni encara quan es compta amb la majoria política- hauria de convertir-se en un parany per als partits que la impulsen. A la última, la política, acaba sent sempre en les seves conseqüències una combinació d’idees, d’acció, negociació i pragmatisme, sense la qual es corre el risc de caure en un paralitzant maximalisme, en la més estèril de les retòriques, la mateixa que al final allunya als ciutadans de les seves pròpies opcions polítiques.

És impossible que de Junqueras i del seu equip surtin uns pressupostos com els que farien els diputats d’Arrimadas, ni tampoc com els que farien els de l’antiga Convergència de tenir la majoria. Ningú no pot dubtar que el líder republicà és un polític d’esquerres, més d’esquerres que molts d’alguns seus companys de partit. Els ‘seus’ pressupostos, sens dubte, miraran de prioritzar –com ja va fer en l’anterior ocasió- les necessitats de la majoria de la societat. Segur que en cap cas no seran un homenatge a les posicions conservadores o una claudicació al sentit comú del neoliberalisme més descarat. Amb tot i això, potser tampoc no seran exactament els que Junqueras mateix hauria volgut presentar. Cal no perdre de vista que a les dificultats de comptabilitzar diferents sensibilitats dins del propi Govern s’han d’afegir les contingències de l’actual situació política que no és cap altra que la d’una Generalitat asfixiada per l’Estat. Els republicans no estan sols però la CUP tampoc per més que de vegades pugui donar la sensació.


Sobre la CUP recau, doncs, una enorme responsabilitat política. És evident que el seu vot no tan sols condiciona la continuïtat del procés en la forma que ha adoptat fins ara sinó també la seva pròpia com a formació política. No hi haurà més remei que esperar a veure que és el que, finalment, inclina la balança: si la ideologia o la política. Que les deesses il·luminin, doncs, la seva decisió.  

2105 lectures Un comentari

Imprimir Enviar