Sense notícies dels piuladors catalanòfobs
Per a la policia la xarxa sembla no tenir secrets. Dia sí i dia també encalcen algun pirat que s’ha desfogat insultant greument una víctima del terrorisme o proferint una amenaça a un qualsevol polític. Generalment, la pitjor part se l’enduen els del PP. Fa res s’ha jutjat un tarragoní per injuriar l’exèrcit i la Guàrdia Civil i, d’aquí a poc, asseuran a la banqueta un tipus acusat d’insultar greument la memòria del catedràtic de dret valencià Manuel Brosseta, assassinat per ETA el 1992. Al primer li caurà una multa i al segon, a més de la multa, potser també una pena de presó. Tot plegat, aquestes detencions com tantes d’altres, demostren que la impunitat a la xarxa no és ni de bon tros absoluta.
La cosa canvia radicalment, però, quan els eixelebrats en qüestió actuen, piulen contra els catalans. De cop i volta, sembla que als ulls de la justícia espanyola, les víctimes es tornen tan invisibles com els agressors mateixos.
Com es recordarà l’accident de l’avió Germanwings de 24 de març de 2015 va inundar la xarxa de piulades catalanòfobes. Aquestes van circular durant tot el migdia, mentre s’esbrinaven encara les causes del sinistre. Algunes van ser especialment dures com la que va fer Javi amb el nikname @JaviRCd99: “Lo del accidente de avión me parece muy bien si había catalanes dentro de él”. Juan Carlos, @BradleyRM:“Una pena lo de los 42 catalanes muertos, tendrían que haber sido 100 o así”; Yonki, @Yonki 013: “Ojalá que sean todos catalanes los muertos en el accidente que volaba entre Barcelona y Dusseldorf”; Parental Advisory, @AxelGOD:“42 catalanes muertos me parecen pocos”; o la molt explícita, aterridora i cruel de @Pianelo: “A ver, a ver, no hagamos un drama, que en el avión iban catalanes, no personas. ESPAÑA”.
La majoria expressaven alegria per la mort dels catalans, feien befa a costa dels tòpics negatius associats a aquests com ara el de la gasiveria o, pitjor encara, com en el cas de Pianelo, desproveïen d’humanitat les víctimes catalanes del sinistre.
L’endemà mateix l’associació Drets va acudir a la Fiscalia de Barcelona per denunciar 55 d’aquestes piulades fetes per 38 usuaris. Segons els juristes de Drets, no hi havia cap dubte que aquests incorrien en un delicte tipificat en l’article 510 del codi penal, atès que atiaven l’odi, la discriminació i la violència contra un col·lectiu –el dels catalans- per raó del seu origen. No només va actuar Drets. També ho va fer ERC des del Congrés dels Diputats en demanarJoan Tardà i Alfred Bosch a la fiscal Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, una actuació clara. I, encara, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va instar a la Defensora del Pueblo, Soledad Becerril, que fes alguna cosa davant de la fiscalia de l’Estat. Encara que el mateix Ministre de l’Interior, Fernández Díaz, va eixir d’immediat a lamentar els fets alhora que prometia una ràpida actuació, la veritat és que els resultats no només van ser minsos sinó que les piulades es van repetir ara amb motiu dels funerals de les víctimes del Germanwings per haver-s’hi emprat el català, entre d’altres llengües, en la cerimònia i després quan el 20 d’abril un alumne de 13 anys amb problemes psicològics va matar amb una ballesta a un professor de l’I.B Joan Fuster de Barcelona.
Quasi dos anys després, el president de Drets, l’advocat Sergi Blazquez es lamenta del mateix que es lamentava en el seu moment, de la ineficàcia judicial davant de la catalanofòbia. La majoria de les denúncies han estat arxivades per la Fiscalia amb excuses de mal pagador com que no es poden conèixer els perfils dels usuaris o que han estan esborrats. Dels 55 denunciats només quatre podrien respondre davant dels tribunals. És només una mera hipòtesis. El més probable és que els jutges acaben espolsant-se el problema.
La catalanofòbia, un mal invisible en Espanya que ve de lluny, no té ningú que la combati, tret, és clar, dels mateixos catalans. Conseqüències d’una democràcia de gallet, d’un nacionalisme espanyol, aquest sí, separador, racialista i extrem.
Francesc Viadel