Tres pardals del PP i el pollastre de la bandera nacional

2  

( 5 vots )

 carregant

No és una broma. Fa no res que la Fundación Francisco Franco ha premiat tres pardals destacats del PP extremeny per honrar la memòria de Franco. Es tracta del diputat provincial de Badajoz i diputat de la Asamblea de Extremadura, Juan Antonio Morales, de l’alcalde de Guadiana del Caudillo, Antonio Pozo, i de l’alcaldessa de Alberche del Caudillo, Ana Rivelles. Els tres van ser homenatjats en el context d’un ball de vampirs en commemoració del naixement del dictador per haver-se cagat durant anys i panys al mig de l’acollonida Llei de la Memòria Històrica. Bé, segons l’entitat a causa de “su labor destacada en defensa de la ‘verdad histórica y la memoria del Caudillo y su gran obra”.  Naturalment, el fet ha passat gairebé desapercebut per als principals líders democràtics de les Espanyes. Els uns franquistes vergonyants –o no-. Els altres, mesells resignats a la banalitat d’un feixisme quotidià insòlit en Europa. En el fons, a molts d’aquests darrers ja els està bé en deixar les coses com estan, vull dir, les ‘memòries’.

Per a qui no ho sap encara, la Fundació Francisco Franco la presideix un tal Jaime Alonso García. Un senyoret molt amic de tipus com Mario Conde. Fa uns setmanes en una entrevista a El Mundo va definir Franco com a algú “enormement humà i tolerant” que només va afusellar 23.000 persones, una xifra, segons ell, ridícula si la comparàvem a les execucions de vés a saber on. Si hagués fet la comparació amb les víctimes d’Hiroshima i Nagasaki ho hauria brodat. A més, el dictador, no afusellava per ‘caprici’. Tot plegat, va matar tan bé que Alonso creu que els represaliats, “són els primers que haurien de demanar perdó”.

La Fundació no és clandestina ni està perseguida per cap jutge. Ben pel contrari, reuneix una bona colla de gent de casa bona i, a més, rep diners de l’Estat espanyol per tal que pugui continuar mantenint viva la memòria del criminal de guerra que va ser Franco. Fet i fet, l’any passat va ingressar de les arques públiques 150.000 euros mentre la partida per exhumar fosses d’assassinats pel bàndol sollevat es va quedar sense un real de vellón. La periodista de la SER, Pepa Bueno, li va preguntar sobre aquesta qüestió al president Mariano Rajoy i ell, posant aquella cara d’idiota que té per a les ocasions compromeses, va contestar que no tenia ni idea del que li estava dient.

Fa uns dies hem sabut també que el PP d’Alella havia felicitat els Nadals en Facebook amb la bandera franquista, la del pollastre, junt amb el lema de la Legión, el cos militar que va fundar un autèntic psicòpata com Millàn Astray (llegiu el retrat que Paul Preston li fa en Las tres Españas del 36).   El PP d’Alella s’ha vist obligat a retirar la felicitació i ha demanat públicament disculpes. El pollastre, diuen, van ser penjat per error. Faria riure si no és per què és de plorar. El PP sempre comet errors, són molt d’equivocar-se però, vés per on, sempre es disculpen. Per la corrupció que els ofega ja duen vint anys pel cap baix disculpant-se. És el que té ser educat...Lo siento mucho.  Me he equivocado. No volverá a ocurrir... costa tan poc.

Bé, tampoc aquí a Catalunya sembla que ningú dels Capitans Manaies del PP, començant per Enric Millo, hagin fet cap moviment per l’atac de nostàlgia dels seus d’Alella. L’adoració de Franco, la del pollastre negre de la bandera nacional, l’exaltació necròfila del feixisme per part de representants polítics suposadament democràtics no arriba a ser ni un pecat venial. No els preocupa. Són coses que no posen en risc la democràcia, la seva particular democràcia de fireta, és clar... La demo què?... Lo desconozco, que diria Rajoy amb la seva millor cara d’idiota. ¿Vindrà el senyor Pérez de los Cobos i tots els il·lustres togats acompanyats d’una escorta de la Guardia Mora a reprendre aquesta colla de feixistots? ¿Bramarà per les ràdios i les televisions contra el franquisme dels seus, el senyor  Ministre de l’Interior?  ¿Aixecarà un sol dit la Santamaria ni que sigui per pura hipocresia? Naturalment, que no. Vivim en un país on l’expressió de les idees és lliure... que s’han pensat vostès que això és Cuba? Venezuela?. L’Espanya de Franco?...

Allò que de veritat ara els preocupa a aquests defensors de la democràcia pàtria, la Constitució constitucional i bla... bla... bla..., són les estelades, les xiulades al txinta-txinta-ta-txinta-txinta-txinta, les cendres d’uns quants retrats de Felip VI, els referèndums... I en això estan i mossegant-se l’espassa... Sort en tenim, deu pensar don Alonso García, de la generositat i humanitat de la mòmia del Valle de los Caídos.

5348 lectures 2 comentaris

Imprimir Enviar