Dels murals de Sixena a la Dama d’Elx

3  

( 10 vots )

 carregant

Tant a la jutgessa d’Osca com al Govern d’Aragó, sembla que els importi un rave que el trasllat de les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir de Sixena des del MNAC al cenobi aragonès, pugui acabar en un sinistre total. Des del Museu s’han cansat de donar raons tècniques de pes avalades per experts com Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i un bon coneixedor dels murals medievals. L’especialista, com tots els altres que s’han consultat, no té cap dubte: moure les pintures del seu emplaçament actual pot danyar-les de manera irreversible. Tan se val, però. Fins i tot, el Tribunal Suprem ha insistit en el trasllat passant-se les raons tècniques de la Generalitat per les aixelles.  

En realitat, sembla que el què menys importa en aquest assumpte és la preservació d’unes pintures tan valuoses, arribades a Catalunya durant la Guerra Civil per mediació de l’historiador Josep Gudiol després de l’incendi del monestir per part d’uns anarquistes. Tot plegat, el plet té un tuf polític que tira d’esquenes. En aquest cas, com en altres, s’ha presentat als catalans com una mena de banda de pirates sense ànima. Fins i tot,  s’han tergiversat els fets històrics per atiar encara més l’animadversió dels aragonesos contra els catalans. És el mateix que feia el PP valencià durant l’era nefasta de Francisco Camps. Mentre els seus robaven a mans plenes des d’una gallina a una cartera, tenien el desvergonyiment d’acusar als catalans, falsament, de retenir documents històrics valencians als fons de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Uns documents que, com l’aigua de l’Ebre la qual volien per a continuar construint blocs d’edificis fins a Mart, exigien fent uns grans escarafalls.
 
Ara mateix, el govern d’Aragó i la jutgessa del cas, simplement volen que demà mateix les pintures tornen a Sixena encara que les hagen d’arrancar una colla de paletes amb cisells i martells escortats per uns molt artístics agents de la Guàrdia Civil. Ha de ser ja i com sigui. El despropòsit és enorme atès que tot indica que els murals quedaran greument danyats. No passa res, però, perquè arribat aquest extrem, la culpa, serà dels catalans i si poden miraran de trincar-ne un de qualsevol.

A tot això, en el Ministeri de Cultura, no sembla que estiguin molt esverats amb el cas de Sixena, si més no públicament. Ells, protectors de mena del patrimoni espanyol, tenen altres maldecaps. Per exemple, retenir per saecula saeculorum  la Dama d’Elx al Museu Nacional d’Arqueologia del carrer Serrano. Des que a Franco li la van regalar els nazis durant l’ocupació de París, si vols veure la Dama, no en tens cap altra que anar-te’n a la capital de les espanyes. El mateix Heinrich Himmler se la va haver de mirar allà.    
Els valencians, molt especialment els elxans, l’han reclamat diverses vegades, però, a Madrid no n’han fet ni cas i només s’han preocupat per mantenir retinguda la peça. Si als catalans els humilien amb cops de bastó, amenaces i insults, als valencians ho fan amb la indiferència. No sé que és pitjor.

L’últim intent de retornar la peça ibera a la capital del baix Vinalopó, l’ha protagonitzat el senador de Compromís, Carles Mulet. El govern li ha respost eixutament que, de moment, “no contempla en la actualidad la posibilidad de ceder de forma temporal o permanentemente la Dama de Elche apoyándose en razones de índole histórica y función cultural”.   Podrien tenir una còpia, argumenta Mulet, però, és clar, ells volen l’original. Es veu que tenen molta por que se’ls trenqui de camí.   

11144 lectures 3 comentaris

Imprimir Enviar