Enric Millo o de l’art del filldeputisme
12
( 9 vots )
carregant Intentar desacreditar la conferència del Govern a Brussel·les a compte de la desgraciada mort d’una nena diumenge passat a Blanes, és un clàssic del filldeputisme, una varietat ibèrica de la demagògia molt utilitzada per la dreta espanyola com a poc des dels temps de la dictadura de Primo de Rivera. El filldeputisme és amarg com la fel i no s’atura en nimietats quan del que es tracta és d’abatre a l’adversari i llança-li tots els gossos del populisme al damunt, nodrits amb la ignorància i els prejudicis. El conseller Antoni Comín va haver-lo d’assenyalar com un ignorant pel fet de desconèixer que Catalunya és l’únic territori de l’Estat que compta amb ambulàncies UCI mòbils pediàtriques. Amb la de coses que li hauria pogut dir, trobe que degué de reprimir-s’hi molt. Hauria pogut retreure-li per exemple la conversa del seu correligionari, l’exministre Fernández Díaz, amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso en la que el darrer es vantava amb dos collons d’haver-nos destrossat el sistema sanitari català. O hauria pogut retreure-li en quin estat han deixat els seus confrares del PP el País Valencià, la sanitat i l’educació dels valencians, després de 20 anys de robar a mans plenes.
Millo està content com una criatura pel càrrec de gendarme a casa amb què li ha pagat el seu partit els milions de ‘si señor’ i de reverències que ha protagonitzat i no sap que fer-se per estar a l’alçada de personatges com Esteban González Pons, un mestre de l’art de la demagògia en la seva varietat filldeputico-sudenca, això és, valenciana. De fet, González Pons, també es va soltar contra la conferència del Govern català a Brussel·les després de no sentir-lo piular en molt de temps. Tot el temps que ha passat des que trincaren alguns bons amics seus en això de la trama Gürtel. Tot el temps que sabem dels afers bruts de la traspassada Rita Barberà i la seua colla de dolçainers i tabaleters de València. Fet i fotut, González Pons es comptava entre els preferits a optar a l’alcaldia de València amb el beneplàcit de la seva elogiada Barberà.
En fi, que si Millo és el comercial de l’Espanya eterna i de las JONS d’això que hom ha anomenat amb bastant sarcasme Operación Dialogo Bla. Bla. Bla. ja podem arrancar a córrer i no parar fins a Moscou. Sospito que aquesta de les ambulàncies no serà la única flor que arrefilarà de braç el gendarme de Madrid. Conforme avancen els mesos i coneixent-lo mirarà de fer mèrits a veure si aconsegueix que l’anomenen com a poc cuidador de la cabra de la Legió.
Francesc Viadel
9002 lectures
Imprimir
Enviar
Banyoles
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat