La marquesa i la guillotina

0  

( 3 vots )

 carregant

Explica  Daniel Arasse en el seu assaig La guillotina i la figuració del terror, que l’espectacle de la guillotina començava pel recorregut que feia el condemnat pels carrers de la ciutat des de la presó fins el lloc on anava a ser executat. El poble, amb la seva assistència massiva, garantia la grandesa d’aquell acte en què, per damunt de tot, s’exaltava el valor de la justícia i de la llei.

El cas és que el passat 6 de febrer, Cayetana Alvárez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte, nineta dels ulls de la dreta més rància, va fer de sans-culotte però a l’inrevés en convertir-se en aristocràtica espectadora del primer pas del que sembla una processó de guillotinament, en aquest cas polític, d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Relaten les cròniques que Cayetana va entrar a la sala de vistes on es va celebrar el judici contra els tres dirigents nacionalistes sense passar per l’arc detector de metalls. Que va ser rebuda amb una afectuosa abraçada de la directora de Comunicació del Consejo del Poder Judicial, Cristina Ónega i que, finalment, ja dins de la sala, la van seure en un lloc de privilegi, darrere dels acusats, a tir de totes les càmeres de televisió. Les imatges mostren una Cayetana altiva, que somriu amb arrogància mentre Mas, una mica acotat, fa la seva declaració davant del jutge. El seu rostre és la felicitat mateixa de qui se sent, per fi, venjat de la més abominable de les ofenses.

Potser ningú com ella ha verbalitzat amb tanta claredat quin és l’origen de l’odi que la dreta espanyola més reaccionària sent per Mas. El mateix dia del judici pel 9N, Cayetana publicava en El Mundo un article biliós amb el títol, Aténgase el que atente. La marquesa, recuperant les crítiques de Josep Pla a Companys pels fets d’Octubre, profetitzava sobre el negre futur de l’independentisme i, alhora, explicitava quins eren els greuges d’Espanya amb Mas i allò que l’expresident representa. “Entonces fue Esquerra, hoy es Convergència. Frívola y agonizante oligarquía, ha malversado su posición de privilegio, se ha entregado a un partido destructivo y es la responsable de que Cataluña pueda perder su autonomía”, afirmava. Heus ací la clau de volta. La marquesa i el comte i el vescomte, don José María Aznar i don Pelai, els lectors de l’ABC i de La Razón, l’arquebisbe de València i els manifassers de l’Ibex, tots els representants de l’Espanya carpetovetònica –amb permís de Joan Fuster-, es senten profundament traïts per aquella oligarquia representada pel nacionalisme conservador amb qui tants tractes s’havien pogut tancar durant anys i panys. Vull dir, el nacionalisme del peix al cove, el dels acords previsibles entre enrabiades teatrals i profitoses reconciliacions.

Sens dubte, per a Cayetana i els seus, el coll de Mas té un valor infinitament superior al de qualsevol dirigent republicà i no diguem al de qualsevol dirigent de la CUP. Tot plegat, aquests són els enemics previsibles i només es mereixen la indiferència. Cayetana ni tan sols nomena pel seu nom Esquerra, simplement és aquell “partido destructivo” que ha arrossegat la ‘frívola’ burgesia catalana al desastre.  I serà Convergència, no ho oblidem, finalment, “la responsable de que Cataluña pueda perder su autonomía”.

Cal, doncs, que Mas sigui executat. Al capdavall, tallant-li el cap políticament, es castiga la burgesia que ahir va ser còmplice dels qui remenen les cireres en les Espanyes i que avui, declarada en rebel·lia, s’ha posat al costat de la massa revolucionària,  del poble manipulat, dels pèrfids republicans.
 

5372 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar