Mas, un segon pas al costat
11
carregant L’expresident Artur Mas pot negar tantes vegades com vulgui que el seu partit no té res a veure amb el 3% i els hàbils enginyers fiscals del Palau de la Música però el ben cert és que serà molt difícil que l’opinió pública se’l cregui i més encara després d’escoltar les àries que Montull i Millet li han cantat al jutge. Tot d’un plegat, per a molts, la declaració del primer equival a una acta de defunció política de Mas. La segona, per a ser exactes. Probablement, la definitiva també. Segons va declarar un sarcàstic Montull, Convergència no en tenia prou amb el 3% i van haver de passar al 4%. Els pispes del Palau han apuntat directament als convergents i ho han fet amb entusiasme. Els mitjans de comunicació posicionats en contra de la independència de Catalunya i l’unionisme polític poden ara afirmar de nou i amb rotunditat que això del ‘procés’ és una faramalla, una immensa cortina de fum per a ocultar tots els pecats de corrupció d’una burgesia decadent, en amarga definició de la senyora marquesa Cayetana Alvárez de Toledo.
El cas és que els darrers mesos hem assistit a un insòlit retorn de Mas a l’escena política. Ni l’expresident ni el seu entorn sembla que hagin assimilat encara el ‘pas al costat’ del primer que va forçar la CUP val a dir que amb una inusitada virulència. Un retorn, altrament, que no ha entès gairebé ningú i que tampoc s’han atrevit a qüestionar obertament ningú de pes de l’actual PDeCAT.
L’obstinació de Mas, així les coses, pot sortir però molt cara als convergents i encara a l’independentisme. Obstinació per mantenir-se en primera línia, i obstinació també per defensar uns companys de files judicialment encanonats. Quan més temps estigui en escena més tensió interna en el seu partir es generarà i més malestar en l’independentisme que ara mateix s’acosta a la part més complicada de la partida amb Madrid.
Cada dia que passa, conforme avança el judici pel cas Palau i alhora es tensa la situació amb Espanya, es veu més clar que l’ex-president haurà de fer sí o sí un segon pas al costat abans no l’empenyin.
5472 lectures
Imprimir
Enviar
VIVA FELIPE VI, REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES (logicamente dentro de TODOS los españoles estamos TODOS los catalanes)
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat