Sense unitat no hi haurà referèndum…

1  

( 3 vots )

 carregant

L’incident Bonvehí ha posat en relleu les tensions internes dins de la coalició de Junts pel Sí i d’un Govern ara mateix assetjat per l’Estat espanyol i que treballa amb la pressió d’haver de convocar ben aviat un referèndum per decidir el futur de Catalunya. El cas és que el dirigent conservador ha dit que durà a la Fiscalia la gravació i posterior filtració de la conversa en què assegurava que si el procés fracassava caldria situar al front del PDeCAT un candidat ‘autonomista’. Bonvehí apunta directament a ERC i demana unes explicacions que en les actuals circumstàncies no crec que ningú estiga en disposició de donar. Com sigui, el comentari ha aixecat les lògiques suspicàcies de sectors de l’independentisme que mai no han estat prou convençuts de les intencions sobiranistes de l’antiga Convergència. De res no ha valgut la defensa encesa que n’ha fet el president Puigdemont. Tot plegat, Bonvehí va dir el què va dir i prou.

Les tensions no són noves. Algunes, com les que s’han donat a compte de la política sanitària, han donat a entendre l’enorme distàncies entre alguns dels projectes de país de convergents i republicans. Val a dir que projectes centrals, d’una importància cabal, definitoris del que s’entén per un país. 

Tothom sabia que el maridatge entre convergents i republicans no anava ha ser fàcil. Ho sabíem els principals protagonistes però també els principals antagonistes, l’Estat en primer lloc. Res com la divisió interna, ni el xantatge polític ni la pressió judicial, fa perillar tant el procés. Un Govern esquerdat, barallat, representa una clara invitació als titubejos, a les negociacions obscures i és el primer pas per a una derrota política que Madrid voldrà total i amb efectes de llarga durada, tan irreversibles com sigui possible.

Sense unitat no només no hi haurà un referèndum sinó que segurament, més a la curta que a la llarga, tampoc hi haurà Catalunya. En aquest sentit, la proposta d’ERC d’escenificar un compromís pel referèndum que sigui unitari, solemne, inequívoc sembla una opció molt adequada a l’hora de salvar els mobles i, sobretot, de conjurar el risc d’una creixent decepció entre els electors independentistes.

No serà fàcil en les actuals circumstàncies, davant dels riscos personals que molts hauran d’assumir, mantenir la serenitat i avançar en el compromís de treure les urnes quan calgui. Qualsevol titubeig o divisió serà fatal.

959 lectures Un comentari

Imprimir Enviar