Colau, llargues i pànic a ser inhabilitada

2  

( 4 vots )

 carregant

S’ha de reconèixer que hi ha pocs polítics amb l’habilitat d’Ada Colau. Des que va entrar en el joc de la política s’ha fet amb tots els trumfos sense fer-se ni una sola rascada. Fins i tot, quan ha posat la pota ha tingut la gosadia d’espolsar-se les puces a tort i a dret i de passar pàgina amb la mateixa velocitat amb que es mou per les xarxes socials.

El procés és un d’aquells camps de batalla on es pot apreciar millor l’astúcia de Colau. Ho vam veure l’altre dia durant l’entrevista que li van fer en un programa de la principal televisió del món àrab, Al-Jazeera. L’alcaldessa es va mostrar favorable a un referèndum per la independència “efectiu” sense entrar en més detall i, tot seguit, va assegurar que ni era nacionalista ni independentista a més de recordar que les fronteres en un món global tendien a desaparèixer.

Altrament, va assegurar que cas de guanyar el sí, la proclamació de la independència no tenia perquè produir-se. Ben mirat, va venir a dir una cosa i la contrària i en el moment en que els més susceptibles li van tirar al coll es va defensar dient que l’entrevista l’havien donat tallada. La veritat és que a l’hora de parlar de la independència Colau sempre sap  mostrar-se molt cauta, prudent, ambigua, molt més fins i tot que el seu confrare Pablo Iglesias que ha fet de l’audàcia dialèctica la seva principal arma política.

No cal ser cap doctor en ciències exactes per a veure que Colau s’hi sent incòmoda amb el debat independentista tot i que sap que no en té cap altra que ballar la seva música a fi de no quedar alineada amb l’antipàtic unionisme. Un unionisme hermètic a qualsevol solució per a la qüestió catalana que no s’amotlli a l’autonomisme.

La impressió de tot plegat és que Colau, ara com ara, es limita a veure-les venir potser amb l’esperança que el procés fracassi abans no es vegi obligada a adoptar un paper més clar. De moment, pot mantenir aquesta posició d’esfinx sense preocupar-se massa que ningú no la destorbi. A l’independentisme no li convé gens perquè en aquest pols contra l’Estat és imprescindible el concurs, la complicitat dels ‘comuns’. Des del PSC tampoc no l’emprenyaran massa mentre no perdi els papers –que no ho farà- i mentre els deixi fer i desfer en la Casa Gran. L’unionisme simplement no se la creu en el paper de sobiranista conjuntural i mira cap a una altra banda després que hagi quedat en res les seves promeses antisistema.

Alguns en el seu entorn asseguren també que Colau té pànic a una inhabilitació que posaria fi a la seva carrera política, una carrera tot just acabada de començar i que si no es torça la pot dur molt lluny. Després de tot, per què hauria de sacrificar-ho tot en nom d’una causa en la qual no creu?.

Aquesta indefinició no pot, però, eternitzar-se. Arribarà el moment en què alguna cosa haurà de fer més enllà de marejar la perdiu arruixant declaracions carregades de bones intencions. Com respondrà, doncs, Colau quan se li demani des de l’altra part de la plaça de Sant Jaume la seva plena col·laboració per a la bona consecució de la celebració d’un referèndum?. Molt probablement ja ho deu tenir pensat. De moment, es limita a donar llargues.

2529 lectures 2 comentaris

Imprimir Enviar