Bosch, una alternativa al ‘podemisme il•lustrat’

2  

( 5 vots )

 carregant

Si fos avui els republicans no investirien Colau com alcaldessa. El crèdit d’ERC a la dirigent i la força política que havia promès acabar amb un model de ciutat elitista en un moment crític per a les classes populars, s’ha esgotat definitivament. La revolució dels de baix convertida gairebé des del minut zero en una mena de ‘podemisme il·lustrat’ no ha estat capaç de transformar gairebé res.
 
Així ho va afirmar ahir un Alfred Bosch tan segur i serè com rotund, al saló d’actes de la biblioteca Francesca Bonmaison, envoltat d’alguns dels republicans més assenyalats així com de representants de les forces polítiques municipals, inclòs el PSC que va enviar Carmen Andrés –la cara esquerranosa d’un socialisme local aristocratitzant i endogàmic-  i Barcelona en Comú que va estar representada per Agustí Colom, un home d’Iniciativa sense la qual l’actual govern possiblement no seria capaç ni d’organitzar una exposició en una biblioteca de barri.
 
La conferència de Bosch, ‘Barcelona, 2 anys de canvi?’, va servir al dirigent per a disseccionar la política del govern de la ciutat però també per a presentar-se com el rostre visible d’una alternativa política d’esquerres al que ha estat fins ara un govern desorientat, ineficaç, encegat per la retòrica i caracteritzat pel personalisme d’una alcaldessa en minoria, superba, que no ha sabut ni volgut entendre’s amb ningú.
 
Bosch va repassar sense ira alguns dels desficacis i fracassos més sonats del mandat com la suspensió de les obres de Glòries, la manca d’ambició d’un pla que resolgui el drama de l’accés de les classes populars a l’habitatge o la degradació indeturable de l’espai públic en una ciutat molt tocada pel turisme massiu. També va referir-se a les promeses incomplides com la del salari mínim o a les contradiccions flagrants com la d’adjudicar l’atenció domiciliaria a una empresa de Florentino Pérez l’endemà mateix de predicar la revolta contra els més poderosos. I d’entre les contradiccions més escandaloses, la del matrimoni polític –legítim, va afirmar Bosch- entre Colau i un PSC en el poder durant dècades del que havia abominat en campanya.
 
La radiografia de Bosch no va poder ser més precisa. Amb Colau la ciutat s’esllavissa vertiginosament cap al desori més absolut en un moment polític per a Catalunya en què es fa més necessari que mai una ciutat que recuperi la seva força, que torni a ser un model d’èxit i abandoni l’estat de letargia i improvisació en què ha caigut.
 
Ahir Bosch va suspendre rotundament Colau i va visualitzar alhora la seva voluntat d’encapçalar un canvi real, possible més enllà de la política il·lusionista. Citant Pepe Mújica, el líder republicà va assegurar que amb la força interior no es pot perdre mai, que amb alegria i il·lusió un no es pot rendir, podrà guanyar sempre. Com sigui, no ho tindrà fàcil. La batalla de Bosch i dels republicans per Barcelona serà una batalla contra el miratge desplegat per una retòrica que ha mobilitzat la ciutadania més indefensa i desesperada, contra el poderós establishment local, contra certs silencis mediàtics. Caldrà molta intel·ligència política, molta finezza, molt de coratge.

10640 lectures 2 comentaris

Imprimir Enviar