Esbudellant Pep Guardiola

4  

( 2 vots )

 carregant

Fa encara només uns dies que Pep Guardiola va encendre els defensors de la pàtria amb el seu discurs al peu de les fonts de Montjuïc. Pràcticament no va dir res sobre la situació de Catalunya que no s’haguera dit abans però la premsa  espanyola no li va perdonar que fos justament ell, un esportista internacionalment reconegut, el que possés en relleu el tancament polític de l’Estat enfront de les demandes de milions de catalans. No en va, molts diaris del món se’n van fer ressò i no van passar per alt que l’esportista definís Espanya com un Estat autoritari. La ràbia contra Guardiola es va desfermar. Julio Iglesias va arribar a dir d’ell a la Cope que era un prepotent que mai no li havia agradat per a després assegurar –no sabem si per ignorància o per cinisme- que Espanya era més plural que mai. El locutor Juanma Castaño, de la mateixa emissora, des de Twiter intentava presentar Guardiola com un defensor de l’estat Qatarí

El Paísfins i tot li va dedicar un duríssim editorial on se l’acusava d’intentar trencar la convivència democràtica i de mentir atès que era indubtable que Espanya era un Estat de dret i una democràcia. Ni una paraula de la manipulació grollera de la justícia o de la utilització de la policia per a destruir l’independentisme. Ni una paraula de l’obcecació crònica de Madrid alhora d’encarar la qüestió catalana. Enfront de la “immadurez política e infantilismo democrático de personas com Guardiola”, El País oposava la responsabilitat de milers d’espanyols  que no es pensaven “dejar arrastar a una espiral de odio” quan durant anys i panys l’única espiral d’odi ha estat la de la catalanofòbia més bestial, ignorada ara i adés per periodistes, jutges i policies.

De tots els diaris, però, El Mundo és potser el que més s’ha acarnissat amb l’entrenador del Manchester City amb nombroses peces on se l’ha intentat presentar com un mentider. Avui diumenge 18 de juny, sense anar més lluny, el diari ha entrevistat a traïció al pare del jugador i ha perpetrat una peça on se’l presenta com un autèntic farsant, com un espanyol nascut a una família que resava i cantava el ‘Cara el Sol’ i que ara viu de la propina de l’independentisme. Altrament, un veí no gaire estimat que no ha donat un euro pel seu poble. És evident que l’espanyolisme militant s’ha proposat destruir la reputació personal i familiar del jugador perquè el seu decantament polític els posa en evidència fent-los un mal immens. Esbudellar-lo, esmicolar-lo, humiliar-lo...

A la figura de Guardiola s’ha oposat la d’un altre esportista, el mallorquí Rafael Nadal. A Julio Iglesias també li van preguntar per ell en la mateixa entrevista. Per al cantant del PP, Nadal és sens dubte el millor esportista espanyol de tota la historia i, a més, “el corazón y la cabeza rigen perfectamente”. La de Guardiola, no?.

En un article publicat a l’ABC, ‘De Nadal a Guardiola’, Ignacio Camacho, articula perfectament la diabòlica comparació entre el bon espanyol i el dolent. Nadal representa Espanya, “es consciente de que su empeño tiene detrás el empuje moral y emocional del país”. És un exemple per a uns espanyols “abúlicos, pesimistas, desconfiados, conformistas, igualitarios”. Guardiola en canvi és el viu retrat de la mesquindat i la traïdoria: “Pep Guardiola debió sufrir un gran desgarro interior cuando enfundó hasta 47 veces sus ideas independentistas bajo la camiseta de España” tot i que per a ell, recorda, Camacho, es tractava només d’un compromís professional. Com sigui, afirma el columnista, aleshores Guardiola complia almenys amb les lleis, “quizá porque el equipo nacional (representativo del Estado-nación que según él oprime sus derechos democráticos) le proporcionaba prestigio, reconocimiento y fama”. Ai! de Guardiola i dels catalans que segons l’opinador se n’aprofiten de l’Estat i després, “se quedan con los beneficios y las obligaciones se reparten con asimetría sibsidaria”.

Té gràcia negar l’existència de l’autoritarisme de l’Estat practicant una premsa que hauria aplaudit amb les orelles Goebbels mateix. Però vostès això ja ho saben, que no hi ha cap jueu que no sigui un aprofitat, un mentider i un traïdor a la nació. Avisats estem.

3536 lectures 4 comentaris

Imprimir Enviar