El govern de Colau també fa vaga

0  

( 8 vots )

 carregant

No hi ha mans. Tot semblava indicar que l’arribada al consistori dels comuns anava a assuavir la conflictivitat laboral en TMB, però, no ha estat així. Ben pel contrari, els treballadors del metro estan més enfrontats que mai amb el consistori i des de 2015, les coses només han fet que empitjorar. Fins a 68 vegades s’han reunit amb l’empresa sense que s’hagin pogut posar d’acord. CGT, el principal sindicat en TMB, acusa Vidal i a Barcelona en Comú, de dur les negociacions igual que les duia CiU, el que no resulta massa encoratjador.

En l’entremig, i durant tot aquest temps, n’hem vist de tots colors. Especialment greu va estar el fet que es conegués que en plena crisi econòmica, mentre els jornals dels treballadors de base es congelaven, TMB mantenia una cohort de doscentmileuristes. La veritat és que l’empresa pública durant una eternitat ha estat una autèntic Parador Salarial per a directius de tot pelatge arribats del paradís de les portes giratòries dels partits. Si fa no fa, com la complexa estructura de l’Àrea Metropolitana, on Colau té també molt a dir. 

Per si no hi hagueren prous problemes, fa uns dies, en plena vaga, el cap de comunicació de Barcelona en Comú, Adrià Rodríguez Alós de Moner, animava als usuaris a colar-s’hi en el metro a través de Twiter i de l’aplicació de MeMetro, una app pensada per a escapolir-se’n dels guardes de seguretat de les estacions. El despropòsit, és tan enorme que només mereix un sol comentari: Com és que no l’han fet fora encara?. 

Com sigui, tots els esforços de la presidenta de l’empresa, la també regidora de Mobilitat Mercedes Vidal han estat fins ara en va. Lluny d’arribar a un acord amb els treballadors, Vidal només ha aconseguit pujar la tensió i convertir-se en el principal escull segons els sindicalistes, mentre l’alcaldessa i la seva mà dreta, Pisarello, les veuen venir des de darrera de l’escenari. Saben del cert que aquest és un conflicte amb moltes arestes i que un pot acabar ràpidament políticament incinerat si no va amb molt de compte.

Avui, 26 de juny, una Barcelona congestionada pel turisme, on costa veure un agent de la Guàrdia Urbana, ha patit el seu vuitè dilluns de vaga de metro. Entre la vaga i l’ús massiu, el principal mitjà de transport de la ciutat duu camí de convertir-se en un malson pels ciutadans. La situació comença a ser insuportable. 
Mentre la premsa aborda el problema amb sordina i Vidal es defensa carregant contra les herències passades, el cap de files d’ERC, Alfred Bosch, ha demanat que el govern deixi d’espolsar-se les puces i que sigui ara Gerardo Pisarello –en aquests moments el màxim responsable de la ciutat-  el que es posi al capdavant de les negociacions i acabi definitivament tancant un acord.

Bosch, una vegada més, ha exigit a Ada Colau assumpció de responsabilitats i lideratge i de nou, també, ha rebut la callada per resposta. La impressió de tot plegat és que el govern municipal està desbordat i que la seva principal estratègia consisteix a no moure’s i  posar a bon recapte els seus pesos pesants amb l’esperança que escampi la boira. Però la boira no escamparà i aquest serà un estiu d’alt voltatge amb una població emprenyada per la presència massiva de turistes, la por a no poder pagar un lloguer i, en general, un sentiment de frustració molt estès entre les classes populars que es senten desateses per part de l’ajuntament.

Un estiu que en comparació als darrers estius de Jordi Hereu, quan els diaris tiraven de braç, serà una broma. O, si es vol, en comparació amb els estius de Xavier Trias, quan els diaris, per contra, com ara mateix, tiraven a dir poc.

Tant se val, amb titulars o sense, el personal no es mama el dit i pateix en carn pròpia els resultats de la gestió dels seus polítics. És ben bé com si el govern municipal s’hagués declarat també en vaga. En fi, paciència, molta paciència i un ase que l’arrossegui.

2364 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar