Oreja, ETA i “el proyecto de Cataluña”

1  

( 3 vots )

 carregant

L’exministre Mayor Oreja ha comparat “el proyecto de Cataluña” amb l’organització terrorista ETA. No és la primera vegada que ho ha fet i, probablement, repetirà amb entusiasme perquè l’estigmatització dels catalans només per ser-ho, independentment d’allò que pensen, sempre ha donat bons rèdits al nacionalisme espanyol.

És evident que la comparació diabòlica es fa aprofitant els repugnants intents del PP d’instrumentalització política de l’assassinat de Miguel Àngel Blanco. Uns intents amb totes les característiques pròpies d’una campanya d’agitació amb la qual la formació ultraconservadora pretén situar tots els seus adversaris polítics en el bàndol de l’antiespanya. Cal tenir present que tant per al PP com per a la caverna mediàtica, recordar el malaurat Blanco és, a hores d’ara, un assumpte d’Estat que defensaran amb la mateixa vehemència amb la qual defensen l’oblit per a totes les víctimes del franquisme i els seus botxins. El mateix Oreja en una entrevista el 2007 a La Voz de Galicia, en ple debat de Llei de la Memòria Històrica, assegurava que no podia condemnar el franquisme per tal com aquest representava un sector molt ampli dels espanyols, viscut amb naturalitat i normalitat per moltes famílies basques. Un insult en tota regla per als tantíssimes altres espanyols que va fer xixina el règim.

És evident que per al PP, uns morts valen molt més que els altres. De fet, hi ha uns en concret que no valen res com Guillem Agulló, Miquel Grau o Puig Antich només per posar tres exemples ben propers. Altrament, tampoc no cal insistir massa en la claredat del missatge que volen donar: si no condemnes la mort de Blanco amb tota la solemnitat i el ritus institucional que t’he exigim, és que en el fons penses com els qui el van matar. Pervers.

Les comparacions sovint, malauradament, funcionen encara que algunes com aquesta d’Oreja siguin un insult a la intel·ligència i un monument a la dialèctica de l’autoritarisme més tronat. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que ETA i el “proyecto de Cataluña”, això és la voluntat d’una majoria dels catalans de celebrar un referèndum d’autodeterminació, no tenen res a veure. Tant se val. En aquest moments l’espanyolisme està totalment descol·locat. Els esquemes mentals de personatges profundament reaccionaris com Oreja han quedat trastocats davant d’un fenomen polític transversal, radicalment democràtic, pacífic i que compta amb el suport d’una majoria social. Aquesta és una realitat que Oreja i els seus confrares, ometen conscientment. Per al politòleg Guy Durandin, l’omissió és la manera més fàcil de mentir, ja que al no parlar d’una cosa, un no s’exposa a la contradicció. I això mateix és el que fa Oreja i els seus, no exposar-se a haver de donar explicacions més clares sobre allò que afirma.

És més senzill parlar en termes d’un esotèric “proyecto de Catalunya”, titllar la meitat dels catalans de bojos que deliren o comparar el Govern de la Generalitat amb la Cancelleria del Tercer Reich, abans que assumir la contundència dels fets i acceptar entrar a fer-ne una anàlisi política seriosa. Bé, això és allò que farien si en realitat hi haguera la més mínima intenció d’obrir un debat sobre la relació de Catalunya amb Espanya. No és el cas. No volen sentir ni a parlar-ne. Saben que en el fons, obrir democràticament el meló català implica obrir també el meló de la reforma de l’Estat i del sistema polític espanyol. D’un sistema que aguanta amb dificultats la Monarquia, corromput fins al moll dels ossos i en mans d’unes elits que tenen sotmeses les classes populars des de fa dècades.

Tot plegat, ara mateix, tal i com recordava el diputat Joan Tardà, sembla més fàcil fundar una República catalana que canviar l’Estat espanyol. Aquest és el “proyecto catalán” i Oreja ho sap. 

2457 lectures Un comentari

Imprimir Enviar