Batea no en té la culpa
Els mitjans de comunicació espanyols s’han afartat com un lladre amb Batea després que el seu alcalde, Joaquim Paladella, assegurés a El Mundo que la vila volia anar-se’n de Catalunya per a formar part d’Aragó cansada del menyspreu de la Generalitat. A les televisions i els diaris de les espanyes no els ha interessat per a res escoltar l’opinió del veïnat tret de quatre vells assaltats per les càmeres a la plaça del poble, ni de l’oposició municipal, ni tampoc dels emprenyadíssims productors locals de vi. Tot plegat, ja els està bé donar veu només a un Paladella remugaire i ambigu, espavilat com la fam, malparlant de Puigdemont i barrejant el referèndum d’octubre amb el dret dels bateans a decidir què volen ser com si això no ho sabessin des de sempre.
Ja ho tenen. L’alcalde díscol els ha proporcionat munició de la bona per a desacreditar uns fets polítics que ni entenen ni volen entendre des de la seva visió del món. El cas és que als independentistes, asseguren festívols i excitats alguns periodistes, li ha sortit el tret per la culata. Periodistes vull dir com Nerea Vadillo que a les pàgines de El Periódico de Aragón després de posar a Paladella pels núvols, com un autèntic heroi, recorda que aquest està combatent “a los malcriados del Gobern (sic)con su propia medicina, referéndum en vena por presión”. “Donde las dan las toman”, rebla. “El president dando duro con su referéndum mientras municipios como el de Batea disconformes con el planteamiento soberanista del catalán, optan por esa misma política separatista a golpe de referéndum, aunque en este caso la vergüenza sería aun mayor, pues buscarían la independencia de Cataluña para anexionarse a Aragón. Un bochorno impensable”. Municipios, diu, en plural, com si mig país estigués ansiós d’anar-se’n per a ser governat des de Saragossa, Sumatra o Nairobi. Catalunya, ai!, es desfà. Es veia a venir i ells ja ho deien. La democràcia, ja es sap, com les urnes i els rifles de fira, les carrega el dimoni.
El cas és que la comparació de Vadillo és tan infantil que no paga la pena perdre ni un segon en desmuntar-la. Pitjor han fet altres que han optat per a presentar Paladella com una mena de màrtir del sobiranisme. Es veu que només ell té dret a opinar.
En fi, Paladella ha tingut allò que volia, un circ informatiu amb l’espectacular número de pista d’un ple carregat de tensió. Un ple en què l’alcalde continua embolicant la troca. Sembla que no n’ha trobat cap altra manera per a frenar la tendència electoral dels darrers anys al seu poble, una tendència clarament sobiranista.
El portaveu de Cent per cent Batea, Ramon Arnal, ja li ha retret amargament que costarà molt de refer la imatge del poble i el del PdCAt, Batista Suñé, d’haver-lo enverinat amb la seva estratègia. D’altra banda, el diputat d’ERC Joan Tardà ha advertit que Catalunya no es deixarà “ulsteritzar”.
Com sigui, Batea i els seus ciutadans no en tenen cap culpa d’haver estat els protagonistes d’una polèmica tan absurda com interessada. I sort en tenim, com afirma el regidor, que la cosa no va ni d’Espanya ni de banderes...
Francesc Viadel