Ni referèndum, ni càrregues, ni presos polítics...

4  

( 8 vots )

 carregant

A Catalunya no hi va haver cap referèndum l’1 d’octubre de 2017. Ho va dir Rajoy, solemnement, mentre feia una ganyota difícil com si s’hagués empassat un glop de llet agra. El que va passar aquell dia plujós, de plom,  és que més de dos milions de persones es van entestar en omplir unes urnes amb uns paperets plens de gargots, tant si vols com si no. Fa massa temps que les autoritats de Madrid venen advertint que molts catalans han embogit. Però quina mosca els ha picat?.

Aquell dia tampoc hi van haver càrregues policials que només s’haurien produït d’haver-se celebrat un referèndum, d’altra banda considerat il·legal. Fet i fotut, no es va donar ni un sol cop de porra, ni es va fer cap ni un tret, ni es va obrir un sol cap... Ho va assegurar el ministre Dastís en un parell de televisions estrangeresmovent el seu bigoti cendrós a la manera de Chaplin, mentre s’aguantava el riure. Per si no va quedar prou clar, el mateix va afirmar davant del jutge, el capitost Pérez de los Cobos... en realitat, diu el guàrdia civil, el que es va veure a totes les pantalles del món va ser un seguit d’‘actuaciones policiales’ contra una mà de gent violenta que riu-te’n tu d’una qualsevol concentració a favor de la unitat d’Espanya. Però, sobretot, el que van veure aquell dia i els successius va ser, segons el ministre Zoido, unes quantes imatges manipulades. Imatges que es creu que van passar pels estudis de Walt Disney a compte de la cartera dels russos que són els qui paguen les factures dels quatre independentistes.

A Espanya no hi ha presos polítics i qui afirmi el contrari que s’atengui a les conseqüències que per això és un país lliure, una democràcia avançada on tothom pot dir el que vulgui i on es respecten els drets humans tal i com va afirmar en Davos davant dels amos del món, Felip VI El Preparado.

Tot plegat, si Junqueras, Forn i els Jordis estan en presó és per haver encapçalat una rebel·lió armada, violenta com poques se n’han vist en el que duguem de segle, i, també, per pensar com pensen tot i que poden fer-ho si així ho desitgen, car cadascú és lliure dels seus pensaments. Per saber del cert tot això de la rebel·lió només cal llegir les objectivíssimes interlocutòries de Llarena i Lamela escrites a la llum dels atestats policials que el molt neutral tinent coronel Daniel Baena, afeccionat incorregible a piular amb passamuntanyes, els proporciona. Sort tenim que no els va donar temps als perillosos empresonats de treure al carrer els tancs, l’aviació, de disparar contra el pusterol de Sa Majestat el míssil coreà que amagaven en Montserrat dins d’una panera plena de fuets, bisbes i botifarres negres.

A Catalunya les eleccions del 21 de desembre les va guanyar Arrimadas i el partit taronja. Una victòria abassegadora, bestial. Per això, no és presidenta de la Generalitat i no pot fer més que passar-se el dia avorrint als periodistes parlant de Matrix, del ‘prucés’, de com li fot la llei electoral, del plurilingüisme, dels diners que costa l’independentisme i de com de civilitzats, sabuts i democràtics són en el seu partit.

A Catalunya, doncs, és mentida que hi hagi una majoria independentista. Per no haver no hi ha ni gaires catalans... que no heu sentit parlar de Tabàrnia?.

1389 lectures 4 comentaris

Imprimir Enviar