El PP ara amenaça el País Valencià

0  

( 3 vots )

 carregant

Encara no fa massa que Rajoy es va plantar en Palma per a amenaçar veladament amb el 155 al Govern de les Illes Balears a compte de la seva política lingüística així com de les seves reivindicacions per un millor finançament. Reivindicacions que Madrid vol convertir aquí i allà en el germen d’una revolta separatista.

Ara en Alacant, seguint el mateix guió, ha amenaçat també el Govern del País Valencià sense que els socialistes -coautors del cop del 155 i possibles festejadors dels taronja-hagin piulat. El cas és que Rajoy vol fer passar el Govern del Botànic per un executiu independentista i la seva tímida política lingüística per un calc de la que es fa a Catalunya des de fa anys i panys. Però al País Valencià ni governen els independentistes, ni el decret de plurilingüisme del conseller Marzà, torpedinat en els tribunals pel mateix PP amb la complicitat ideològica de la justícia espanyola, té res a veure amb l’immersió lingüística.

Tot això és irrellevant per a Rajoy i el PP embrancats amb Ciudadanos en una guerra brutal pels poder que han disfressat de croada per la salvació de la unitat d’Espanya.  No importa que els partits progressistes valencians i balears es facin els ornis davant de la cruenta ofensiva de l’Estat contra els catalans per no despertar l’espanyolisme indígena o que els respectius governs endolceixin qualsevol discurs polític que pugui recordar, ni que sigui vagament, un nacionalisme de tall perifèric. El PP ha posat la directa i com d’habitud, fa de piròman per mantenir-se en el poder sense importar-li la veritat, ni les conseqüències de la seva estratègia de tensió.

Aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, el PP ha obert una pàgina web per a facilitar les denúncies anònimes contra els professors valencians que suposadament facin adoctrinament a les aules. Res de nou. Des de principis dels anys vuitanta duen emmerdant l’escola pública, la universitat pública. No ho van deixar de fer ni tan sols durant els vint anys que van governar alhora que engreixaven l’escola privada o fundaven universitats com la d’El on el president Francisco Camps es va doctorar misteriosament i a hores d’ara vinculada a l’escàndol Cifuentes. La política del PP en matèria d’educació va tenir dos eixos principals. El primer aprofitar els sistema per a enriquir-se. L’eina que els ho va permetre va ser la creació d’una empresa pública per a la construcció d’escoles, CIEGSA, que en poc anys, a banda de no concloure els projectes compromesos, va acumular un deute de 2.517 milions d’euros. Finalment, l’empresa va acabar tancant deixant al seu darrere alguns episodis dignes d’una pel·lícula de gàngsters com el de l’incendi de la nau on es guardava tota la documentació en ple procés d’investigació o la desaparició de diners procedents de fonts europeus.

En l’ideològic van reduir la presència del valencià a consciència mentre seguien gairebé al dictat els principis ideològics de l’analista de FAES, González Quirós, per a qui calia que les escoles barressin el pas a “las nuevas famélicas legiones: las femenistas y homosexuales que defienden una agresiva filosofía de género, los sectarios que dicen defender la ciencia y lo que hacen es atacar la libertad de pensamiento ajena, los falsos sacerdotes que ignoran su condición y pretenden suplantar la religión de cada cual por la suya propia”.

El PP s’ha atrevit també amb la corrupció i ha intentat, sense èxit, escampar l’ombra de la sospita sobre el Govern valencià. Un PP, val a dir, podrit fins al moll dels ossos, culpable d’haver ofegat el país en el seu bassal de merda i d’haver-lo econòmicament deixat tremolant. A hores d’ara, els casos de corrupció del PP ocupen més de la meitat dels jutjats d’instrucció del partit judicial de València sense comptar que també s’investiguen casos a l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, l’Audiència de València i jutjats d’instrucció d’Alacant, Oriola, Paterna, Sagunt, Llíria, Elx i Castelló.

No tenen vergonya ni la coneixen i faran el que calgui per abatre el partit de Rivera, un partit que veient com actua i amb quin tipus de genet es nodreix, d’arribar al poder no tardarà gaire en superar el seu original.

1538 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar