Contra les mitges tintes
El President del Parlament, Ernest Benach, va pronunciar ahir 15 d’octubre una d’aquelles frases per apuntar-se-les i tenir-la present: ‘amb les qüestions de dignitat, no s’admeten les mitges tintes’. Es referia a la necessitat d'aconseguir l’anul·lació -i no la revisió- del Sumaríssim que va condemnar a mort el primer president de la història contemporània europea escollit democràticament, Lluís Companys.Les mitges tintes i l’ambigüitat han estat, malauradament, una pràctica habitual en no pocs dirigents polítics. Només cal recordar quan Jordi Pujol es va deixar entrevistar a finals d’estiu per El Mundo i va declarar-se una i altra vegada contrari a la independència de Catalunya. L'expresident ho afirmava després d'haver fet durant mesos discursos d’alt voltatge instant a una reedició del tancament de caixes o alertant-nos una suposada desnacionalització creixent a Catalunya. O les promeses de José Luis Rodríguez Zapatero que van quedar en la meitat de la meitat començant per l’Estatut i acabant per la mateixa Llei de la Memòria històrica que obliga a un viacrucis judicial per arribar a optar a l’anul·lació de les sentències de la ‘justícia’ franquista.
Ahir Convergència i Unió va ser el primer partit català en formalitzar la seva esmena als Pressupostos Generals de l’Estat. Esquerra i Iniciativa ja han dit que la tenen a punt. Als 25 diputats del PSC, després d’haver especulat durant l’estiu amb una plantada, ni se’ls veu ni se'ls espera.
Si no compleixen amb el que marca l’Estatut, els diputats catalans a Madrid no poden avalar els comptes de Zapatero i Solbes. L’Estatut és llei fins que no es demostri el contrari i les inversions previstes s'han de complir. Són massa anys de mitges tintes pressupostàries.
És una qüestió de dignitat, com diria el President del Parlament. Veurem fins on arriba la dignitat de cadascú en tota la tramitació parlamentària dels comptes de l’Estat que es debatran aquest proper mes a Madrid.







