La coherència de Duran
Duran i Lleida va ser entronitzat ahir de nou com a líder d’Unió Democràtica en el 24è congrés de la històrica formació fundada per Carrasco i Formiguera. Des de 1987 Duran presideix ininterrompudament el Comitè de Govern del partit socialcristià.
1
( 4 vots )
carregantI en el moment en què es fixen els horitzons de futur, en el discurs que va pronunciar just després de tornar a ser investit, el líder indiscutible d’Unió va parlar clar: el pacte entre el PSC i CiU és el millor dels governs que pot tenir Catalunya.
La coherència i claredat de Duran són dignes d’elogi. Històricament ha estat qui més ha fustigat Esquerra Republicana i ja l’endemà de les darreres eleccions al Parlament, el 2 de novembre de 2006, va sortir en roda de premsa en nom de CiU -no d’Unió- afirmant que la preferència de pacte de la federació era amb el PSC i no amb ERC.
Caldrà veure si el somni de Duran podrà fer-se realitat en els pròxims temps. El que sí que està clar és que una sentència adversa del Tribunal Constitucional que practiqués una segona retallada a l’Estatut en podria ser una bona aliada. Si el TC mutila l’Estatut i tant PSC com CiU -tal i com va reconèixer Artur Mas aquesta setmana- acaten sense més la sentència política d’un tribunal polititzat, potser seria lògic que qui gestionés el que en quedés de l’Estatut de la Moncloa fossin els dos partits que van demanar el sí al referèndum i que pensen tornar a dir sí aquest cop a una eventual segona retallada.
A més d’aquest possible aliat circumstancial de la sociovergència, el discurs moderat i d’entesa amb el govern d’Espanya que predica Duran Lleida està retornant CiU on sempre havia estat: a la d’una formació de vocació autonomista.
En els temps que corren on la política acostuma a caure en un creuament de declaracions i contradeclaracions sovint contradictòries, cal aplaudir la claredat de Josep Antoni Duran i Lleida. I sobretot la seva coherència.
Aquesta sinceritat de Duran ajuda a deixar clar que mentre Unió formi part de CiU no tindrà sentit que hi hagi veus a Convergència que especulin amb un pacte amb Esquerra. Ni tampoc tindrà sentit que hi hagi qui vulgui fer creure que Convergència està disposada a arriscar i anar més enllà de l'Estat de les autonomies de què ens 'vam' dotar el 1978.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat