Els homes del 'Sí'
En l’anterior editorial qüestionàvem si Artur Mas voldrà reeditar l’ambició nacional inconcreta i indefinida del pont aeri que Jordi Pujol va practicar durant 23 anys. El cert és que l’àmplia majoria li dóna crèdit al nou president de Catalunya per emprendre les mesures que cregui oportunes durant els propers mesos. És llavors quan el procés d’alta exigència haurà de començar per part de l’oposició parlamentària. Des de la vessant institucional, els 14 diputats independentistes del Parlament són els qui tenen aquesta funció reservada.El cert és que els governs de Jordi Pujol no havien tingut mai abans una concentració de sobiranistes en llocs de poder com sí que existeix en el gabinet Mas.
‘Generació Llibertat’. ‘Catalunya sobirana’. ‘L’oportunitat de decidir: autodeterminació’. ‘Sobirania és progrés’. ‘Compromís, progrés, pàtria’. ‘Catalonia is not Spain’. I, per suposat, el ‘Freedom for Catalonia’ de 1992. Aquests són alguns dels lemes de congressos i campanyes de les generacions de les joventuts de Convergència que han assolit les més altes quotes de poder després del 28 de novembre.
Es deia que Jordi Pujol era independentista en la intimitat però que no ho podia dir. Artur Mas afirma que votaria que sí però que ara no toca plantejar-se aquests reptes. És l’obligació dels homes del ‘Sí’ a Govern empènyer per fer una passa més enllà i treure la federació nacionalista de l’ambigüitat calculada en què s’ha mogut tradicionalment.
Esquerra i SI al Parlament. La societat civil i el moviment de les consultes al carrer. Marge de confiança i suport als independentistes del nou govern de Catalunya. Ells tenen l’oportunitat i la responsabilitat. Després de la confiança han de seguir una fiscalització i una exigència implacables. El futur de Catalunya ho necessita.