La CUP es fa gran
La Candidatura d’Unitat Popular estarà present en la meitat de capitals de comarca en les properes municipals del 22 de maig. La irrupció de la marca que agrupava les candidatures sobiranistes de l’esquerra alternativa va produir-se en els comicis locals de 2003 després d’anys de divisions i enfrontaments interns entre les organitzacions de l’EI que encara perduren tot i que en menor intensitat.
9
( 4 vots )
carregantEn les eleccions al Parlament del 28-N la CUP no hi va concórrer després d’un intens debat intern en el si de l’organització. Una decisió raonable per tal de centrar tots els esforços en aquells comicis que són l’essència de la raó de ser d’unes candidatures d’arrel municipalista per construir l’alternativa transformadora que defensen de baix cap a dalt.
El creixement quantitatiu i qualitatiu de la CUP pot veure’s afectat per la irrupció d’opcions independentistes sobrevingudes. La Candidatura d’Unitat Popular s’havia nodrit de votant nou i propi en aquelles poblacions en què s’havia legitimat després d’anys de feina amb organitzacions de la societat civil. Però la CUP també ha crescut a costa d’ERC allí on els republicans eren inexistents o tenien una candidatura feble. Ara, aquest possible votant sobiranista temptat de no votar Esquerra per la dinàmica nacional pot trobar-se amb l’oferta de Solidaritat Catalana.
La unitat independentista, la suma, en essència abstracta és positiva. Però més enllà de la unitat per la unitat cal valorar el què. Unitat per fer què. Aquí és on la CUP ha de posar en valor el seu marcat pòsit ideològic que l’ha diferenciat històricament i l’ha fet arribar fins on és. Sense pressa però sense pausa. L’Esquerra Independentista de la CUP és de matriu socialista. L’assemblearisme, la democràcia participativa o la lluita contra l’especulació urbanística i l’explotació del territori són el seu ADN. Aquest és el principal fet diferencial respecte Solidaritat Catalana que avantposa la independència i en la resta de qüestions no es defineix ni de dretes ni d’esquerres.
És per això que la CUP té tota la legitimitat per reclamar la seva capacitat d’intervenir en els municipis on hi té una trajectòria de feina de base indiscutible. Però farà bé si allà on no hi ha tingut presència real ni un treball continuat i reconeixible per la població s’absté d’aventures que poden quedar en un resultat testimonial, contraproduent per les sigles a nivell nacional i que únicament aconseguiran erosionar altres forces de l’independentisme que sí que hi tenen presència solvent i treballada durant anys.
El creixement sostenible de la CUP l’ha permès arribar on és. Si la pressa o la temptació de fer llistes sense arrelament no cremen la seva petita però sòlida base, la CUP pot tenir un ascens gens menyspreable en un horitzó a quatre anys vista. La crisi econòmica i la falta de respostes de l’esquerra clàssica, la tensió amb Espanya i el procés complex de relleu en els lideratges d’ERC són ingredients favorables al seus interessos. Caldrà veure si la gestió del 22 de maig i el seu post permeten que la CUP segueixi fent-se gran.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat