Dimecres, 30 de maig de 2007 00:00 h

Saura, un nas que s’allarga

Si rectificar és de savis, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha fet gala, novament, d'una falta de valentia que és una deshonra per a l'esquerra que diu representar. En el seu dia va dir el que va dir i ara no s'atreveix a admetre-ho i disculpar-se. Tothom té dret a equivocar-se i tothom pot arribar a xerrar més del compte. Però no ser capaç d'admetre-ho i no ser prou intel·ligent per acceptar-ho, quan hi ha documents sonors que proven la relliscada, és una fugida endavant impròpia de qui es presenta revestit d'una integritat política i moral que s'està desfent com un terròs de sucre en un cafè cada dia més tèrbol.

Saura, un cop passades les eleccions municipals, podia haver aprofitat l'ocasió per disculpar-se i cenyir les seves paraules a un excés verbal. Assumir la incorrecció del que va dir també es podria llegir com un exercici de responsabilitat, com un exemple que els polítics d'esquerra tenen una talla moral que els diferencia de la dreta. I no, no tots els polítics són iguals. Però la ratlla, vist el cas Saura, queda clar que no la marca identificar-se amb la dreta o l'esquerra.

La incapacitat de Saura de rectificar el desacredita com a polític i com a persona. Saura va fer una crida a part de l'electorat a abstenir-se i ho complica quan ho nega, quan no és capaç d'assumir errors propis. I plou sobre mullat. Saura, com a conseller d'Interior i de Relacions Institucionals, s'ha vist implicat en la fabricació del cas Núria Pòrtulas, contestada per la societat civil gironina, que va sortir al pas de la detenció i empresonament de la jove llibertària de Sarrià de Ter amb uns indicis delictius tan pobres com necessitats que el seu home de confiança, Joan Boada -un altre abanderat d'un discurs d’esquerres que els ha permès ser els aliats incondicionals del PSC a totes les institucions- el portés a fer afirmacions falses per incriminar Pòrtulas. L’episodi del “Budokan” també era absolutament prescindible i el rosari de mitges veritats era un preludi més del que havia de venir. Ara, el recurs a la mentida, retrata un home que si ja va fer de la seva primera etapa al Govern un exemple d’oportunisme, en aquest nou Govern l’està convertint en un espantall amb una credibilitat nul·la. Té tota la raó Montilla quan expressa la seva preocupació per l’abstenció. Però compatibilitzar aquest crida a la participació amb un conseller de Participació que fa crides interessades a no votar és difícil d’encaixar. Encara que a hores d’ara el pitjor ja no és la incorrecció del que va dir, que també, sinó veure’s atrapat en les pròpies mentides.