Rubalcaba, 10 a 0
Alfredo Pérez Rubalcaba és d’aquells que sempre vol derrotar el rival per golejada. Així va intentar-ho -i en bona mesura assolir-ho- durant la tramitació de l’Estatut de la qual ell n’era el cap negociador del bàndol espanyol.En el conflicte basc, a més d’un debat de poder polític, hi ha una gestió de víctimes i patiment de dos bàndols enfrontats. És per això que l’obstaculització del procés de pau porta associada una càrrega dramàtica de milers de persones que el ministre espanyol de l’Interior no pot obviar.
On Rubalcaba i el Govern de Madrid queden en evidència és en negar la verificació internacional de l’alto el foc. Assegura qui ja va ser ministre portaveu del PSOE dels GAL que la certificació de l’aturada de les activitats armades d’ETA l’han de fer les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Rubalcaba no entén el principi de neutralitat dels observadors i demana que l’àrbitre xuti els penals. Madrid pitjor que Jartum. Espanya amb menys garanties que el Sudan que sí que accepta la tutela internacional d’un procés amb més rellevància com és la secessió d’una part del seu estat actual.
No deixa d’adquirir dimensions tragicòmiques que Rubalcaba i Moncloa diguin no a l’observació internacional del procés d’alto el foc quan fa mesos que Espanya està dictant la seva política econòmica i social seguint el que li dicten les institucions comunitàries i econòmiques internacionals.
PP i PSOE són conscients que si l’esquerra abertzale és present a les institucions s’acaba el bipartit espanyolista a Euskadi. El Parlament de Vitòria canviaria immediatament de composició així com desenes d’ajuntaments i diputacions forals.
ETA, per primera vegada en 50 anys, ha decretat per ella mateixa -unilateralment- una treva indefinida i verificable. No ha demanat negociar abans de deixar -encara momentàniament- les armes. El fet diferencial d’aquesta treva no és menor. ‘Primer m’aturo i després negocio’ enfront el clàssic ‘parlem i depèn de què em diguis paro’. Cal saber aprofitar l’oportunitat per a que la violència desaparegui definitivament a Euskadi i la democràcia plena sigui una realitat.
Precisament ha de ser la societat basca qui demani als seus dirigents polítics que cap dels bàndols obstaculitzi el procés ni amb detencions absurdes ni amb cap tipus d’acció armada, ni que sigui d’aprovisionament logístic. Rubalcaba i Zapatero han d’atendre al mínim principi de generositat i tenir present que si aquest cop pretenen guanyar el partit per deu a zero l'únic que poden aconseguir que no hi hagi partit. Una greu irresponsabilitat que caldria denunciar sense embuts.







