Catalunya i els Estats Units. Fets, no paraules
Els Estats Units, país de les oportunitats. Catalunya també. Si un negre ha assolit la Casa Blanca, un català d’Iznájar va arribar a Palau de la Generalitat. El primer ha guanyat les eleccions, el segon va necessitar el suport dels independentistes per ser President. Obama ha promès canvi. A Catalunya s’esperava un canvi i una millora en l’autogovern que no arriba perquè Madrid no vol.Catalunya esperava el 2004 que Zapatero fos el canvi. Ara, Obama haurà de demostrar que no és com Zapatero. Que el canvi no és només retirar les tropes d’Iraq o legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Els fets s’hauran d’imposar a les paraules. Del ‘yes, we can’ a aixecar l’embargament a Cuba. Del ‘yes, we can’ a no finançar operacions colpistes contra el legítim govern de Veneçuela. Del ‘yes, we can’ a la retirada efectiva d’Iraq. Del ‘yes, we can’ a la pau real i sincera al Pròxim Orient. Del ‘yes, we can’ al reconeixement de l’Estat Palestí. Del ‘yes, we can’ a complir el Protocol de Kyoto. Del 'yes, we can' a posar fre a la disbauxa del capitalisme salvatge de Wall Street que ha sumit el món en una crisi econòmica sense precedents.
Fets i no paraules. Obama pot ser un president històric. O pot passar a la història com algú que prometia molt i es va quedar en això, en una promesa. El temps i la història el jutjaran.
De moment, el canvi per a l'esperança ha arribat als Estats Units. Ara, el canvi s'ha de fer realitat. Aquí, el canvi de debò arribarà quan Catalunya sigui capaç de no estar pendent de qui arribi o no a La Moncloa.







