TV3 o quan la feina ben feta es vol aigualir
La minisèrie sobre el mític bandoler de les Guilleries, Joan Sala ‘Serrallonga’, ha demostrat que la feina ben feta dóna resultats positius. La televisió nacional de Catalunya va assolir quotes de pantalla pròpies d’altres èpoques quan ni la TDT ni la televisió de pagament havien irromput amb la consegüent fragmentació de l’audiència que va comportar.I la cobertura informativa de les presidencials nord-americanes va ser la pròpia d’una televisió d’un país de primera.
És per això que sorprèn que una diputada de Convergència i Unió com Meritxell Borràs, a qui se la ubicava en el denominat sector sobiranista de CDC, pregunti i de la manera com ho fa sobre el desplegament de TV3 per informar des d’una òptica catalana i en català de les eleccions de la primera potència del món.
És feina de l’oposició controlar l’acció de govern. Però no amb el to ni les formes de les preguntes de la diputada Borràs que porten a pensar que qüestiona que TV3 hagi fet un desplegament proporcional a la importància de les eleccions als Estats Units. La transcendència dels comicis la va demostrar el seu mateix partit enviant una delegació a seguir in situ el darrer tram de la cursa presidencial i la presència del seu líder, Artur Mas, a la nit electoral celebrada a Barcelona.
Les preguntes de Meritxell Borràs semblen més pròpies d’un diputat del PP o Ciutadans, habituals en aquest tipus d’exhibicions de demagògia parlamentària en què qüestionen qualsevol despesa que tingui un referent nacional propi com la televisió, les seleccions esportives o les ambaixades.
Si dels 23 anys de pujolisme en va quedar alguna imatge per a la història en la memòria dels catalans segur que una de les principals és TV3. Si Catalunya vol arribar algun dia amb garanties de poder existir per ella mateixa en un clima de normalitat, la televisió nacional com la policia -entre altres- seran el pal de paller del nou Estat.
Serrallonga i la cobertura electoral als Estats Units van en aquesta línia de qualitat que l’audiència sap premiar. No s’entén que hi hagi qui en el seu legítim deure de fer la seva activitat parlamentària ho obviï i ho intenti aigualir sembrant ombres de dubte sobre la professionalitat i honestedat dels qui van participar-hi. I és menys comprensible encara si es tracta d’una diputada enquadrada en un partit al que ben segur que li importa que la feina ben feta sigui la constant i no l’excepció a la televisió nacional de Catalunya.







